La nostra generació ha crescut en un sistema socioeconòmic inestable. La crisi econòmica de l'any 2008 va impossibilitar que tinguéssim la capacitat d'erigir un projecte de vida sostenible; i ara, abans de poder entreveure la possibilitat d'estabilitzar-nos, ens trobem amb un panorama d'accentuada incertesa vital marcat per la crisi sanitaria i econòmica provocada pel Coronavirus.

La precarietat subjacent d'aquesta incertesa, malgrat ser transversal, ha estat especialment dura amb les joves. A Catalunya, malgrat que el salari del total de la població hagi augmentat lleugerament des de la crisi en un 3%, els nostres s'han vist reduïts en un 21%, i l'any 2019, el 90% dels nostres contractes van ser temporals.

Aquests exemples, símptomes de la precarietat que patim, reflecteixen , entre d’altres, que les joves no hem format part en la presa de decisions sobre els àmbits que afecten les nostres vides.

Els canvis socioeconòmics de l’última dècada han configurat un escenari que requereix de noves formes de govern més obertes, diverses i participatives. El reclam d’una democràcia des de baix ha pres força i ha comptat amb un important component juvenil. Ja el 2012, l’anàlisi de participació i política que es fa en el marc de l’Enquesta Catalana de Joventut apuntava la consolidació d’un canvi de tendència en les formes de participació de les joves, que es resumia en una preferència per formes no convencionals i menys institucionalitzades.

Cada cop són més les joves que volem participar, però a vegades no sabem com fer-ho. Cal doncs, visibilitzar les entitats i els moviments socials, que han estat tradicionalment les millors escoles de participació i empoderament ciutadà. L’associacionisme juvenil esdevé fonamental en aquest nou context que es dibuixa. És en aquests espais, on treballem voluntàriament de forma democràtica i autogestionada al voltant d’unes idees comunes, on les joves tenim l’oportunitat de ser un agent actiu de la societat i dur a terme projectes de transformació social.

No obstant això, el nostre sistema segueix sense entendre a les joves associades com un motor de canvi necessari per a la transformació social. Seguim sent estigmatitzades pels mitjans de comunicació hegemònics malgrat ser, contradictòriament, la punta de llança de la lluita per la justícia social i la justícia climàtica; i les competències que adquirim en aquests espais de germanor segueixen sense ser reconegudes per les nostres administracions.

Tot i haver de fer front a dinàmiques adultcentristes que invisiblitzen sistemàticament els problemes que patim el jovent, els i les joves defensem que associar-se és clau en la creació de projectes propis, des de l’autogestió i el treball col·lectiu. Per això volem continuar participant en la construcció de polítiques públiques que influeixen en les nostres vides i tenim la ferma voluntat de transformar la nostra realitat i el sistema polític actual. No deixem de reivindicar la defensa del dret a associar-se per part de l’administració pública i el reconeixement del moviment associatiu juvenil com un agent de canvi necessari en tota democràcia, que promou la participació, enforteix la cohesió social i genera vincles entre el col·lectiu.