Menjadors socials: autonomia o assistencialisme?
Comparteix
El director d'Arrels Fundació reflexiona sobre la veritable funció dels menjadors socials i sobre les seves virtuds i conseqüències.
Els menjadors socials tenen la funció de donar alimentació a les persones que no poden permetre-s'ho. Persones que viuen al carrer, persones sense ingressos econòmics o persones que no tenen un habitatge amb condicions per cuinar. Fins aquí sembla que molt bé.
Per a les persones que viuen al carrer pot ser una bona oportunitat per conèixer la seva situació, vincular-les i buscar una bona solució. El problema és que, aquesta solució, no arribarà a curt termini. Per a les persones sense ingressos... la solució és que vagin a un espai per tal que els donin menjar? O la solució passaria per proporcionar-los la possibilitat de cuinar a casa seva? Per a les persones que l'habitatge no té condicions, no seria millor ajudar que l'habitatge tingui aquestes condicions?
El problema és la tensió entre autonomia i assistencialisme. En una reunió vaig preguntar quin era l'objectiu de tot el sistema d'ajuts socials, i una persona va respondre contundentment «que la gent no es mori de gana». Em vaig creure la resposta perquè en realitat sempre ens quedem aquí. No ens creiem que calgui anar més enllà. No entenem que l'autonomia pot semblar cara, a curt termini, però és molt important, a mig termini.
Imaginem per un moment l'impacte que tindria per nosaltres si algú molt proper ens digués que ha d'anar cada dia a fer les cues d'un menjador social. Imaginem també que aquest algú fóssim nosaltres mateixos. L'impacte que té trobar-te en aquest punt és terrible. Continuem oferint solucions que no són solucions: són pedaços.
Dutxes. Consignes. Menjadors. Albergs. Pedaços caríssims que no aporten més que estigma i patiment a persones. I també frustració a professionals que veuen que la solució està lluny d'arribar. Les solucions han d'estar basades en l'autonomia. Les persones han de poder fer els àpats a casa seva: Si no tenen habitatge, l'han de tenir. Si el tenen, hem de potenciar que mengin a casa seva.
No donem valor a l'autonomia perquè, en el fons, no donem valor a les persones ni a les seves possibilitats.
Afegeix un nou comentari