Si bé és cert que la taxa d’atur ha baixat del 22,1% al 17,4% des de principis de 2014, no tota l’ocupació que es crea és de qualitat. Un 15% de les persones que tenen feina viuen sota el llindar de la pobresa (8.000 euros anuals). A més, a Catalunya hi ha 378.700 persones en situació d’atur de llarga durada i més de 100.000 llars no tenen cap mena d’ingrés.

Per això, un dels principals reptes del Tercer Sector serà lluitar contra la pobresa severa i cronificada, ajudar les famílies que, tot i els signes de recuperació econòmica, segueixen excloses del mercat de treball.

No cal dir que haurem de ser capaços de compaginar aquest repte amb el que suposa la crisi de població refugiada més greu des de la II Guerra Mundial. A casa nostra, haurem de fer una important tasca de sensibilització per afavorir la convivència en la diversitat i facilitar la integració de la població refugiada i, evidentment, demanar a les institucions públiques que facin tot el possible per facilitar l’arribada d’aquestes persones a les societats d’acollida i perquè inverteixin els recursos necessaris per oferir-los una atenció de qualitat.

Cal que les entitats socials seguim guanyant en incidència sobre els agents polítics, econòmics, socials... per aconseguir la seva complicitat a l’hora d’ajudar les persones en situació de vulnerabilitat i fomentar la cultura de la corresponsabilitat. El treball en xarxa entre el Tercer Sector, l’administració pública i les empreses és clau per aconseguir solucions efectives per facilitar la inclusió social d’aquestes col·lectius.

Les entitats socials sempre ens hem mostrat predisposades a col·laborar amb l’administració, quan es tracta d’oferir respostes a les persones que més ho necessiten. Ara bé, també els hem de seguir demanant que ens ajudin a fer-ho possible. Cal que seguim insistent en incloure les clàusules socials en la contractació pública i que es garanteixin formes de finançament públic més estables a les entitats socials, com els convenis plurianuals. També faig extensiva aquesta oferta de col·laboració mútua al teixit empresarial o comercial, on el Tercer Sector pot contribuir a fomentar la cultura de la responsabilitat social.

Naturalment, les pròpies entitats socials també tenim el deure de ser cada vegada més exigents amb nosaltres mateixes. Cal que seguim avançant en la cultura de la transparència, i més encara després de l’aprovació de les lleis estatal (2013) i catalana (2014) sobre aquesta matèria, i en la diversificació de les nostres fonts de finançament. També hem d’estar permanentment en constant evolució, responent a les necessitats emergents de la societat, adaptant-nos a les noves tecnologies i aprofitant les seves potencialitats per comunicar-nos amb la ciutadania i cercar el seu suport i solidaritat. Per créixer socialment, com diu el lema d’aquest V Congrés del Tercer Sector Social, també hem de ser cada vegada més persones que empenyem en aquesta direcció.