Expressions com aquestes, i moltes més, se senten aquests dies per les viles i ciutats del país. I no entenc per què.

No entenc per què..., perquè nosaltres cada any vivim la festa major amb tanta o més intensitat que la de l’any passat, retallades al marge. I com ho fem? Implicant-nos a fons amb la colla dels capgrossos, amb els balls, amb els castellers, amb la banda... Per a nosaltres, la festa major comença dies abans de la data oficial, enllestint tots els preparatius, i s’acaba hores després que l’últim petard del piromusical hagi posat el punt final a la celebració.

Creieu-me. Proveu-ho i parlem-ne al setembre. No diem que passeu absolutament dels actes programats per l’ajuntament i us n’aïlleu com a éssers asocials, però veureu que no tindreu temps per anar al concert perquè encara estareu gaudint de la cercavila que haureu protagonitzat. Veureu com l’arribada dels gegants a l’ajuntament és un moment màgic, com vibrareu perquè l’assaig obert sigui un èxit, com guardareu els dracs per l’endemà amb molta cura, com us emprenyareu perquè se us ha trencat l’espardenya, com comentareu l’actuació amb la colla, com se us il·luminaran els ulls quan el nebot encengui la primera carretilla, com us embenareu el dit perquè us l’hauran picat amb el bastó, com...

És d’allò més fàcil queixar-se i dir que l’ajuntament només retalla. Indigna’t i implica’t, ja sigui en les entitats que donen vida a la festa, ja sigui aportant-hi saba nova.

Entenc perfectament que la cultura popular potser no t’interessa ni el més mínim. D’acord. Llavors, pren com a exemple el programa d’actes del col·lectiu juvenil igualadí La Collanada: farts de tenir una festa major que no els convencia, joves igualadins van empescar-se tot un seguit d’activitats innovadores respecte les del programa oficial i les del programa tradicional, creant una veritable festa major complementària a la que hi havia fins llavors, però no pas alternativa ni oposada –la popularíssima Operació Cigró, la cursa portant una síndria, la cursa de nadons, el vermut popular més la carmanyolada posterior, l’elecció de l’hereu i la pubilla de la festa...–.

És clar que..., buf. Ara que hi penso, tot plegat és una feinada. És molt més còmode criticar. Fes, fes. Queixa’t, queixa’t... Mentrestant, nosaltres anem passant, eh! Que tenim feina i la fem de bon grat!