Venen temps de malestar

Les circumstàncies econòmiques i socials que vivim actualment es podrien descriure amb aquella dita popular de “sortir del foc per caure a les brases” i és que és ben cert que fa més de dos anys que encadenem situacions complexes que no ens deixen veure la llum al final del túnel. Aquesta cadena de “males notícies” va començar amb la pandèmia provocada per la covid-19, que va anar seguida d’uns dies molt durs per les imatges que arribaven des d’Ucraïna i, per acabar-ho de rematar, anem sense frens cap a una temporada llarga de “vaques magres” o el que sentim per les notícies com a crisi econòmica i energètica.

I què passa amb la nostra salut mental? Sens dubte, les males notícies ocupen la nostra preocupació i això, a grans quantitats pot generar-nos estrès. I aquí comença un desencadenament cap a majors nivells d’ansietat i ira que, si s’allarguen en el temps, ens provoquen un sentiment de malestar i cansament emocional que poden acabar en una depressió. De fet, hi ha molts estudis que relacionen l’estrès com a factor de risc per desenvolupar un trastorn mental.

A l’hora de cuidar la nostra salut mental és molt interessant entendre que hi ha pràctiques que ens ajudaran a “cuidar-nos” i altres a “descuidar-nos”. Això, en l’àmbit de la salut mental, ho anomenem els factors de risc, com el consum de drogues, la pèrdua de poder adquisitiu, la pèrdua de la feina, la desesperança o la incertesa (entre altres); i els factors de protecció, com una bona xarxa familiar i d’amistats, el benestar, l’autoestima...

Ara ens toca viure més que mai amb la incertesa, amb salaris insuficients per l’augment de les despeses fixes a totes les llars, i amb poques esperances en el futur. I doncs, què podem fer per cuidar la nostra salut mental si els factors de risc són tan evidents? Doncs a partir d’aquesta pregunta i amb motiu del Dia Mundial de la Salut Mental, des de l’Associació TALMA hem creat una campanya que es titula ‘El malestar; està bé o està malament?’. Amb aquesta campanya pretenem donar importància a l’acceptació de les nostres emocions per poder-les treballar millor. Qui ha dit que una emoció és bona o dolenta? Davant una mateixa situació, les persones podem reaccionar amb emocions molt diverses segons les nostres vivències o circumstàncies personals.

Venen temps de malestar. Però hem de pensar que el malestar no ens defineix a les persones, sinó que defineix a una sensació o situació temporal que vivim. Ara bé, si la incertesa n’envaeix o el malestar s’allarga, cal actuar i demanar ajuda professional. D’aquí la importància de saber escoltar les emocions i no lluitar contra elles. Tal com diu la nostra campanya, “qualsevol emoció és vàlida i, si intentem entendre-la, la podem viure millor”.

I per acabar, en podem treure alguna cosa positiva de tot això? Doncs sí, i és que tal com diuen Javier Padilla i Marta Carmona al seu llibre ‘Malestamos: cuando estar mal es un problema colectivo’ és un error pensar que la sortida a aquest malestar generat per la conjuntura econòmica i social que ens toca viure recau en nosaltres individualment. D’una part sí, ja que el treball personal en les nostres emocions és important però, per altra banda, els èxits que aconseguim com a societat en àmbits com els drets de les persones, el treball, les llibertats i el bon funcionament de la democràcia (entre altres) faran que pensem en un futur una mica millor al que preveiem ara.