Hi ha diferents motius per a fer una campanya de comunicació en una entitat. N’hi ha dos, però, que són els més usuals, i estan vinculats entre ells: captar fons i sensibilitzar la població d’algun tema. Les organitzacions són l’altaveu avui en dia de gran part de les problemàtiques globals, i, com a tal, un dels seus objectius primordials és comunicar.

Cal fer-ho, però, seguint uns paràmetres, i sempre sense caure en el paternalisme, la victimització de persones o la frivolitat. El recurs ‘Bones pràctiques en la publicitat d’ONG’ recull alguns consells per a no caure en aquesta mena de violències en les comunicacions des de les entitats.

Seguint aquestes guies i mantenint-se en aquests límits, les organitzacions poden fer campanyes de comunicació incisives, que posin els seus valors, tasques i objectius en boca de la població i, inclús, que influeixin en el sistema.

A continuació s’exposen, de més a menys recent, alguns exemples de peces comunicatives d’entitats, associacions i organitzacions que no només han tingut èxit perquè s’han fet virals o perquè han provocat canvis, sinó que ho han fet amb bones pràctiques.

• ‘Aquestes eleccions, #NingúSenseDrets’, Arrels Fundació, 2023

Per a les eleccions municipals del maig de 2023, Arrels Fundació va llençar una campanya per a instar als partits que es presentaven a actuar per a solucionar el sensellarisme a Barcelona. Són imatges de les persones alcaldables modificades de manera que encaixin amb els estereotips visuals d’una persona sense llar.

El missatge ve a ser que cap d’aquestes persones es podria presentar a alcalde, un dret de tota la ciutadania, si visquessin al carrer.

• ‘Visit Tel-Aviv’, Rodillo Club, 2023

Seguint amb les campanyes de l'àmbit municipal, l’agència de comunicació Rodillo, en col·laboració amb altres entitats, va crear aquesta campanya de comunicació destinada a recollir firmes per a obligar l’alcaldia de Barcelona a deixar de reconèixer Israel i a trencar l’agermanament amb Tel-Aviv.

L’acció comunicativa estava formada per tres vídeos i tres cartells que simulaven o parodiaven publicitat turística sobre la ciutat per a crear consciència entre la població sobre el règim d’apartheid i violència de la regió, tot sota el lema ‘Visit Tel-Aviv’ acompanyat dels apunts ‘The best apartheid in the world’ (‘el millor apartheid del món’), ‘Enjoy extreme democracy’ (‘Gaudeix la democràcia extrema’) i ‘Technology tested in combat’ (‘Tecnologia testada en compat’).

La campanya no només es fa fer viral, sinó que també va ser efectiva: poc temps després del seu llançament, l’aleshores alcaldessa Ada Colau, va anunciar el trencament dels llaços de Barcelona amb Tel-Aviv. Aquest és un dels vídeos de l'acció.

• Open Arms obre les portes dels seus vaixells, 2023 i 2022

Però, tot i que aquest és un món digitalitzat, no tot han de ser conceptes visuals. També és important oferir accions tangibles, més properes, més humanes. Aquestes, a més, transmeten transparència i confiança. Un exemple és Open Arms que en els últims dos anys ha exhibit els seus vaixells i ha permès a tothom entrar-hi.

La més recent, a l’abril d’aquest 2023, quan més de 1300 persones van visitar l’embarcació ‘Astral’ a les Illes Balears, en el marc d’un projecte pedagògic. De manera semblant i d’abast encara més massiu, el juny de 2022, Open Arms va fer la presentació oficial d’un nou vaixell al port de Barcelona, un esdeveniment amb música i espectacle.

• ‘The Lost Class’, Change the Ref, 2021

Per a sortir una mica de Catalunya, fa un parell d’anys es va fer mundialment viral aquesta campanya de Change the Ref, després del tiroteig en una escola de Texas, que va resultar en la mort de 19 alumnes i dues professores. Aquesta acció forma part de les campanyes de sensibilització de l’entitat, que des del 2018 es dedica a denunciar la violència de les armes als Estats Units.

El vídeo principal de l’acció mostra a David Keene, expresident i membre del consell de l’Associació Nacional del Rifle, pronunciant un discurs davant de 3.000 cadires buides, creient que assajava per al tancament de curs d’un institut, quan realment aquestes cadires representaven tots i totes les estudiants que no es van graduar el 2021 per haver estat mortes en tirotejos escolars. La classe perduda.

• ‘Segunda vida’, CEAR, 2019

Com en el cas d’Open Arms, la Comissió Espanyola d’Ajuda al Refugiat (CEAR) va optar el desembre del 2019 per fer una acció de sensibilització que permetés al públic general trobar-se físicament amb les conseqüències de la mala gestió i l’atenció mínima a les persones refugiades.

Van organitzar un fals mercat de segona mà a l’espai de Fleadonia, a Barcelona, amb objectes idèntics als trobats en els naufragis de les pasteres al Mediterrani, acompanyats d’etiquetes que detallaven la història d’aquests articles. El vídeo, gravat en col·laboració amb PlayGround, resumeix la campanya i les reaccions de les persones assistents.

CEAR també té habilitada una botiga on es poden comprar els objectes que s’exhibien al mercat per a fer una donació.

• ‘Africa-Corp Radi-Aid 2.0’, SAIH, 2019

Una de les tendències en comunicació actualment és la ironia. Les noves generacions gaudeixen la broma rocambolesca, el donar-li tres voltes a un missatge, el mem. El Fons d’Assistència Internacional dels Estudiants i Acadèmics Noruecs (SAIH) ho sap, i solen fer campanyes de comunicació que segueixen aquest principi.

Fa uns anys van iniciar la campanya Radi-Aid per a sensibilitzar sobre la importància d’abandonar les narratives que victimitzen i limiten el sud global des del nord global, girant les perspectives i convertint Àfrica en el continent que ha d’ajudar als seus veïns del nord a sobreviure.

El vídeo que es mostra era la part central de l’acció més recent, del 2019, i retrata com l’empresa fictícia ‘Africa-Corp’ pren la iniciativa en la lluita contra el fred a Noruega regalant estufes a la infància.

• ‘El tatuaje que más duele’, Fundación Secretariado Gitano, 2016

Aquesta campanya de la Fundación Secretariado Gitano va ser molt mediàtica en el seu moment, i va cridar l’atenció als mitjans i a les xarxes per igual. La premissa era molt simple: o per al 16 de novembre, el Dia de la Tolerància, s’havia fet viral el hashtag ‘#eltatuajequemasuele’, o una jove gitana es tatuaria el text ‘Soy gitana y no soy de fiar’.

Finalment, Amanda, la protagonista de l’acció, es va fer el tatuatge. Un gest amb el qual l’entitat protestava en contra de la discriminació que pateix la població gitana.

La web de l’acció mostra, a banda del vídeo final, diversos materials complementaris com una entrevista a l’Amanda, al tatuador o a quatre testimonis de persones gitanes que han patit la discriminació contra la qual protesten.

• ‘It isn't happening here’, Save the Children, 2014

Qui no recorda aquest vídeo de Save the Children? Va ser una de les campanyes televisives més mediàtiques de l’organització. Durant un minut i mig, una càmera enfoca la cara d’una nena mostrant fotogrames d’un segon que representen un dia de la seva vida. A mesura que avança el vídeo, l’entorn esdevé un espai en guerra, i la protagonista perd la seva mirada innocent.

Al final de la gravació, un cartell apel·la a la necessitat de cooperació: “Que no estigui passant aquí, no significa que no estigui passant”.

• ‘Have a brake?’ Greenpeace, 2010

Una campanya que va marcar un abans i un després en la producció alimentària, perquè va obrir les portes a la sensibilització contra l’ús d’oli de palma. Un spot que fa una paròdia fosca de l’anunci de Kit Kat, intercanviant la xocolata del paquet per un dit d’orangutan. L’acció denunciava l’ús d’oli de palma en els productes de Nestlé, l’obtenció del qual destrueix les selves d’Indonèsia, afectant violentament les poblacions de persones i fauna que hi habiten.

El missatge era simple i directe, i gràcies a la gran repercussió mediàtica que va tenir d’aquest vídeo, Greenpeace va aconseguir que l’empresa deixés d’utilitzar aquest ingredient.