L’Informe Petras: crònica d’una crisi anunciada

  • Portada de l'edició especial de la revista Ajoblanco: L'Informe Petras

    Portada de l'edició especial de la revista Ajoblanco: L'Informe Petras

Ja han passat 16 anys des que la desapareguda revista Ajoblanco va publicar en edició especial la versió completa del polèmic i controvertit Informe Petras.

James Petras, sociòleg nord-americà i col·laborador de Noam Chomsky, sota encàrrec del Centre Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), es va traslladar a Barcelona el gener de l’any 1995 i va dedicar sis mesos de la seva vida a estudiar l’estratègia de modernització del govern socialista, el seu impacte sobre la política i l’estructura social.

L’informe resultant no oferia una realitat gens positiva per al govern felipista. Va esdevenir demolidor, fins el punt que la mateixa institució que l’havia encomanat i pagat, va decidir silenciar-lo i no publicar-lo.

Mesos després, l’estiu de 1996, la revista Ajoblanco editava un número especial on oferia de forma completa l’exhaustiu treball d'investigació sociològic de Petras, que fins aleshores s’havia mantingut en secret: “El Informe Petras: Padres e hijos. Dos generaciones de trabajadores españoles”.

L’Informe realitza una anàlisi de l’evolució política, econòmica i social a l’Estat espanyol entre 1982 i 1995, anys de presidència de Felipe González, on compara la situació socio-economica-laboral de dues generacions de treballadors (pares i fills).
Es centra principalment en la situació dels joves espanyols: l’atur, els valors, el civisme, el cicle vital i les perspectives de futur. L’ índex d’atur que s’hi registra és esfereïdor, situat a nivells tercermundistes.

El següent fragment, ens permet de fer-nos una lleugera idea:

“Estava atabalat recollint estadístiques i llegint documents erudits i oficials sobre atur, modernització, integració, etc. Alhora, en la meva vida quotidiana, en el gimnàs, en el videoclub, en el supermercat, en els bars de la Zona Franca de Barcelona, estava experimentant una realitat diferent.

La monitora d’aeròbic, de 29 anys, treballava 50 hores a la setmana per 60.000 pessetes. Ens vam fer amics, i un dia "desaparegué": el seu contracte laboral de 6 mesos expirà i, el que ella més temia, va ser inevitablement acomiadada. Un altre empleat temporal la substituí. En el videoclub, un llicenciat en Història venia vídeos, treballant 48 hores per 70.000 pessetes...i es sentia afortunat. A l’Hospitalet, una noia de 19 anys ensobrava per 1.000 pessetes al dia treballant 10 hores diàries... Al principi vaig pensar que eren casos "extrems",així que vaig començar a anar als districtes de classe obrera, com la Zona Franca, i vaig trobar els bars plens a ple dia. Aquesta era la nova Espanya moderna: treballadors retirats jugant al dominó de dilluns a divendres i ballant pasdobles el cap de setmana als clubs de la tercera edat, i els seus fills bevent cerveses al marge d’una vida sense futur.”


Petras, aviat va veure doncs, que existia un altre món ben allunyat de les estadístiques institucionals, i que la realitat més humana de la “modernització” tenia una cara que el govern i la investigació acadèmica passava per alt: “els milions de joves treballadors espanyols que quedaven marginats de l’ocupació estable i ben pagada... de per vida.”

El document, s’ha acabat convertint en el testimoni més clar d’una economia estatal pretensiosa d’inserir-se en l’aleshores Comunitat Europea, donant lloc a profunds retrocessos en els drets laborals i aguditzant les desigualtats socials; d’una política més oberta als mercats estrangers, en detriment de la indústria, l’agricultura i la mineria local. El testimoni d’una crisi anunciada.

 

Informe Petras:  “El Informe Petras: Padres e hijos. Dos generaciones de trabajadores españoles”

Afegeix un comentari nou