Els tres protagonistes d'aquesta entrevista tenen dues coses en comú, són gitanos i treballen a la Fundació Secretariado Gitano. Hem parlat amb el Miguel Jiménez, la Patrícia Fernández i el Jordi Maldonado sobre els estereotips i prejudicis que afecten al poble gitano i la invisibilitat que pateix el col·lectiu.

Per fer visible la realitat del jovent gitano en l'àmbit educatiu, la Fundació ha engegat recentment la campanya 'El Pupitre Gitano'.

En què consisteix la campanya ‘El Pupitre Gitano’?

Miguel. És una campanya de sensibilització social que busca fer visible la realitat en l’àmbit educatiu de molts nens i nenes gitanos, una realitat que no es coneix i en la que es tendeix a culpabilitzar els nens i nenes gitanos i les seves famílies de la seva situació.

La campanya també vol fer veure a la societat que existeixen unes barreres que dificulten la promoció educativa de la infància i el jovent gitano.

És un pupitre irregular, amb deformacions. Per què?

M.J. Simbolitzen la inestabilitat d’un sistema ple de barreres que no garanteix una igualtat d’oportunitats i una educació de qualitat per al poble gitano.

Què significa cada deformació?

M. J. El reposador és irregular perquè no existeixen dins la família referents de suport que hagin estudiat, la tapa no es pot obrir del tot per la segregació educativa en molts centres, el seient s’inclina cap avall per representar els estereotips o prejudicis existents, la superfície del pupitre és rugosa per simbolitzar les barreres de gènere i es tracta d'un únic pupitre com a reflex de la soledat del poble gitano i per representar la poca presència de la cultura i la historia gitana en el curriculum escolar.

Segons un estudi de 2014, 6 de cada 10 alumnes gitanos abandonen l’ensenyança secundària obligatòria mentre que amb la resta de la població, el percentatge és de 2 de cada 10. A què es deu aquest marcat absentisme escolar entre el poble gitano?

M.J. Segons dades actuals, només el 17% dels joves gitanos tenen l’ensenyança secundària, mentre la xifra puja al 80% si observem la societat en general. La causa, les barreres que tenen aquest col·lectiu: segregació, baixes expectatives de l’entorn, que no estigui representada la cultura gitana a les escoles,..

Cal un canvi en el sistema educatiu actual. Necessitem un model d'intervenció personalitzada on també es tingui en compte l’entorn i situació del jovent, una educació més integral que no només creï espais on s’ensenyen continguts sinó que es fomenti la igualtat d’oportunitats per a tothom.

Quins recursos oferiu des de la Fundació Secretariado Gitano als i les joves que decideixen deixar l’ESO abans d’acabar-la?

Patrícia. Des de la Fundació Secretariado Gitano es realitza una atenció personalitzada per conèixer la situació de cada persona, es fa un recorregut d’orientació laboral, si volen reprendre els estudis, se’ls fa orientació educativa, s’ofereixen cursos de comerç, col·laboració amb empreses, pràctiques a mida, mentoria, etc. Els i les joves que arriben a la fundació són escoltats, tutoritzats i en base a això es fa un procés de seguiment i acompanyament.

A què es deu aquesta invisibilitat que pateix el poble gitano?

P.F. La societat gitana no es coneix, només se sap allò que interessa conèixer. Es pot conèixer un cantant, un pintor, però sorprèn que a més sigui una persona gitana. No és cantant i a més gitana, és gitana i a més canta o és pintor. No és pot fer sensibilització si no som sensibles. Si des de l’inici anem amb diferents capes, prejudicis i estereotips, no permetem a l’altre ser. Sento com a gitana que a molts de nosaltres no se’ns permet ser, perquè no se’ns coneix i se’ns limita.

Podem afirmar doncs que existeix una estigmatització del poble gitano?

P.F. A cada segon!

Podeu posar exemples de situacions discriminatòries?

M.J. La segregació educativa és una d’elles, molt clara, s’està vulnerant el dret a la infància. Però també en altres àmbits: quan vas a buscar pis i veuen que ets gitano, es fan enrere; quan busques feina, només pels nostres cognoms ja ens rebutgen; quan vas a demanar una hipoteca...

Què hem de canviar com a societat per acabar amb aquests prejudicis?

P.F. El tipus de consciència social, quina és la mirada i el filtre quan estàs davant d’una altra persona, sigui gitano o no.

També cal que la societat s’obri una mica a conèixer el poble gitano i que els gitanos també ens apropem una mica. El conèixer ajudaria a pal·liar aquests prejudicis.

I què en dieu del paper dels mitjans de comunicació?

P.F. Mica en mica estem guanyant visibilitat però en tenim poca i en molts casos lligada a prejudicis. Seguim trobant notícies on s’especifica i es remarca que ha estat un gitano o gitana i en canvi, quan passa al contrari, no s’especifica que ha estat una persona no gitana. Són detalls que fereixen la sensibilitat.

Aquesta discriminació és global o només succeeix a casa nostra?

M.J. És global, de fet, a Espanya tenim sort, és referent en polítiques inclusives envers el poble gitano. A la resta d’Europa tenim situacions molt dures: murs, separacions de poblats, esterilització de dones, això està passant a Europa avui en dia i no interessa, no es dona visibilitat.

Jordi. Hongria ha rebut recentment una sanció de l’ONU per vulneració dels drets humans en el seu tracte al poble gitano.

Com afecta al gitano/gitana el fet de carregar amb aquesta motxilla d’estereotips i discriminacions?

J.M. Moltes vegades patim l’efecte Pigmalió, interioritzem el que ens diu la societat, com hem de ser. Et sorprendries si preguntessis als infants que és per a ells i elles ser gitano..

P.F. La desconfiança general que es té del gitano es transmet als propis gitanos. M’han dit tantes vegades que jo no puc arribar aquí.. que em crec que no arribaré mai..

Quin és l’estat d’ànim del poble gitano? S’ha perdut l’esperança?

P.F. Per sort, no tothom! Cada vegada són més les famílies que aposten per l’educació dels seus fills i filles i els acompanyen. També és important la fortalesa que suposa veure’s representat en gitanos i gitanes que han triomfat. Són factors que ajuden a perdre aquesta por, que paralitza.

Vosaltres que treballeu amb el jovent gitano i ja per tancar l’entrevista, ens podeu explicar algun moment especial viscut a l’entitat en el tracte amb aquest col·lectiu?

J.M. En el meu cas, com a orientador educatiu, jo no em vull considerar un referent però sento que ho soc. Els moments més emotius són quan, al mes de juny, veus que els nens i nenes promocionen i passen de curs. Soc conscient del que senten perquè jo també vaig passar per allò. Estar treballant amb un nen un any i veure que aconsegueix allò que tots volem, és el més emotiu que pot haver-hi.