Aquests tres valors poden trobar tres mitjans per expressar-se en la nostra pràctica quotidiana. Molts cops parlem de participació, de fomentar la participació en l’entitat. Aquest en pot ser un element més de participació: qui un dia arribà demanant o buscant un determinat suport ara és capaç de tornar-lo. Un primer pas participatiu és el voluntariat però el camí pot arribar més enllà, no té perquè aturar-se aquí.

A voltes, en molts projectes ens proposem apoderar els nostres usuaris, quina millor prova del seu apoderament que el que se sentin capaços de fer aquest pas?

Segurament com entitat ens marquem com objectiu transformar alguna realitat, produir algun canvi en alguna situació: superar una addicció, trobar feina, aconseguit una formació, educar en situacions de risc, enfrontar algun problema o conflicte, de vegades en itineraris que poden durar mesos o anys amb multitud d’obstacles i decepcions. Qui millor que el que n’ha estat protagonista per explicar el que és efectivament possible? Mai sol, sempre amb un equip al costat on tots aporten el millor de si mateixos. El nou voluntari pot identificar-se amb el nou usuari i transmetre des de la igualtat que els canvis són possibles: potser difícils però possibles. Són les persones que fan aquests canvis però les entitats hem de posar el marc per fer viables aquests canvis. La credibilitat com entitat augmenta ja que el missatge es llença entre iguals per part de persones que coneixen els dos extrems de la taula.

Finalment alguna cosa que pot semblar secundària però que és ben significativa. Apart de la coherència entre el que pensem i actuem , també significa que som capaços de mostrar un bon ambient de treball: val la pena la feina que es fa, com es fa i en quin tarannà es viu i els usuaris volen estar entre nosaltres.