Com presentar projectes a convocatòries d'obres socials de caixes

  • Fotografia d'un portàtil i uns fulls. Galeria de

    Fotografia d'un portàtil i uns fulls. Galeria de "tottarium" a Flickr.

Les subvencions i concursos convocats per bancs i obres socials de caixes van adquirint una importància creixent en el finançament de les entitats tant per l’increment del seu nombre com per la quantia que aquestes atorguen. Tot i que la forma de presentació és força semblant a les convocatòries públiques, caldrà conèixer certes particularitats per tal de gestionar-les amb èxit.

 

  1. Especificitats de les convocatòries de caixes
  2. Les bases, el primer filtre de selecció
  3. Els criteris d'avaluació, el segon filtre.
  4. Alguns consells per l'èxit

1. Especificitats de les convocatòries de caixes

La presentació de projectes a convocatòries de subvencions i concursos d’obres socials de bancs i caixes esdevé cada cop més atractiva com a forma de finançament de les entitats. L’explicació radica en el fet que sembla produir-se un increment de les convocatòries d’aquest tipus, el prestigi social que aquests ajuts i premis atorguen, així com la quantia de dotació als projectes que aquestes financen.

Les caixes que acostumen a donar finançament a entitats no lucratives a nivell català i estatal són:

Catalunya: Obra Social ‘La Caixa’, Obra Social Caixa Catalunya, Obra Social Caixa Terrassa, Obra Social Caixa Manresa, Obra Social Caixa Sabadell, Obra Social Caixa Tarragona i Obra Social Caixa Manlleu, entre d’altres.
Àmbit Estatal: Obra Social Caja Madrid, Obra Social Caja de Ahorros del Meditèrraneo, Obra Social Bancaja, així com l’Obra Social i Cultural de Caja de España .

Algunes de les particularitats a destacar, front els ajuts de caire públic, d’aquestes convocatòries són:

- El seu grau d’exigència.
- L’existència d’uns criteris fixes i força objectius, que es desprenen de les bases.
- Són concursos i per tant atorguen finançament als millors projectes.
- Valoren molt el cofinançament.
- Presenten una plantilla específica.
- Cal ajustar el projecte a les dates d’inici i final que es marquen, per tant no és un projecte que succeeixi indefinidament en el temps.
- Es prioritzen projectes de caire exclusiu, innovador i tangibles, tot valorant aquells projectes amb visibilitat, amb data d’inici i final i amb resultats mesurables.</b>

La identificació d’aquelles activitats més rellevants de la nostra entitat, que puguin tenir ‘ganxo’ o donar resposta a la qüestió de com desenvoluparíem o milloraríem un projecte o activitat ja existent amb més recursos, serà un pas previ a realitzar davant la presentació a aquest tipus de convocatòries.

Així mateix, les obres socials de caixes de caire més local (Caixa Manresa, Caixa Sabadell, Caixa Terrassa o Caixa Tarragona) seran més accessibles a entitats petites que s’inicien en la cerca de finançament privat que les grans obres socials com Caja Madrid i la ‘Caixa’, amb criteris de selecció més rígids i rigurosos.

 

▲ Tornar a l'índex

2. Les bases, el primer filtre de selecció

L’adequació de la nostra entitat i de la documentació presentada als requisits esmenats en  les bases d’una convocatòria és el primer filtre que cal passar per tal que el projecte arribi a avaluar-se.  Bona part dels projectes es desestimen per aspectes formals com la manca d’estatuts, certificats, còpies o la signatura del president, entre d’altres.

Tot i que cada convocatòria pot arribar a ser un món, hi ha elements comuns. Podem dividir les bases en diferents apartats que atorgaran informació sobre:

- La finalitat i línies d’ajuts de la convocatòria: objectius, prioritats i projectes i activitats que s’emmarquen.
- Els requisits de l’entitat: Són aquells requisits que fan referència a l’antiguitat, la forma jurídica, l’àmbit territorial, l’àmbit d’actuació, etc. de l’entitat. Constitueixen el primer filtre de la selecció. Important: presentar sempre documentació que avali aquests requisits.
- Els requisits del projecte: període, objectius, àmbit territorial, beneficiaris, pressupost, etc. que ha d’acomplir el projecte. Important: cal explicitar en la sol·licitud i la memòria tècnica aquests elements. Aquest ens han de servir per avaluar la conveniència o no de presentar el nostre projecte. Presentar un projecte és temps, cal mesurar bé els esforços que fem.
- Els criteris d’avaluació: Explicitació d’aquells elements els quals l’entitat dóna importància a l’hora de valorar la pertinença o no de finançar el projecte: cofinançament, visibilitat, sostenibilitat, capacitat de gestió, treball en xarxa, voluntariat, ajustament pressupost, coherència del projecte, etc.
- Termini de sol·licitud: Data màxima per presentar el projecte  i com presentar-la.
- Termini de justificació: quan es durà a terme la justificació del projecte i els seus requisits.
- Resolució i formes de pagament: % del pressupost que es finança, quantia màxima del projecte o finançament, quan s’atorga aquesta quantitat, quin tant per cent ha de posar l’entitat, etc.
- Documentació a aportar: Sol·licitud, Memòria tècnica, memòria any anterior, NIF entitat, composició junta, estatuts, certificats d’estar al dia d’Hisenda o la Seguretat Social, etc.

Per què ens serveix fer una bona lectura de les bases?

-Valorar si ens presentem o no.
-Considerar les possibilitats de que disposem.
-Emfatitzar el desenvolupament i redacció de la sol·licitud i projecte segons els criteris especificats.
 
Alguns dels aspectes més importants i a tenir en compte en la redacció i presentació dels projectes són:

1- No presentar un projecte ‘ad hoc’, també dit no redactar un projecte per l’ocasió.
2- Procurar la coherència del projecte
3- Presentar un pressupost realista
4- Ser sintètic i ordenat
5- Considerar la importància dels annexos


 

▲ Tornar a l'índex

3. Els criteris d'avaluació, el segon filtre.

Els criteris d’avaluació del projecte fan referència a aquells aspectes del projecte (indicadors) que seran rellevants per la seva desestimació o aprovació, essent els elements claus que han de reflexar els projectes de forma simple i fàcilment visible. Cal pensar que les persones avaluadores dedicaran entre 10 a 30 minuts al nostre projecte i en molts casos només cercaran si hi són present aquests criteris i com es defineixen. La coherència d’allò que diem i la claredat en l’exposició seran factors determinants.

Els criteris d’avaluació solen ésser força semblants en les diferents convocatòries de caixes, essent freqüents i comuns els següents:

PROJECTES:

- El treball en xarxa o participació d’altres entitats.
- La participació de voluntariat
- La viabilitat social (adequació del projecte al col·lectiu beneficiari i participació d’aquest), econòmica (continuïtat i sostenibilitat del projecte) i tècnica ( mitjans tècnics que s’empraran i adequació al desenvolupament del projecte, disponibilitat d’aquests) del projecte i la seva documentació.
- La detecció de les necessitats al col·lectiu al qual s’adreça, ajustant el projecte a les necessitats reals.
- Què el projecte sigui innovador, ja sigui en el territori, en l’actuació com en la metodologia.
- Què tingui utilitat social i s’adapti a les situacions i condicions de les persones a les quals s’adreça.
- Atenció d’un nombre d’usuaris/beneficiaris significatiu.
- Cofinançament de l’entitat o altres institucions públiques i privades.
- Que plantegi propostes de continuïtat, la sostenibilitat del projecte.
- Pla de difusió, visibilitat del projecte.
- Projectes que promoguin la participació de tots els agents implicats.
- Projectes que estiguin integrats en altres marcs més amplis de desenvolupament local.
- Projectes amb fort impacte social. (capacitat i finalitat de transformar).
- Accions que s’ajustin a les necessitats reals del col·lectiu al qual s’adrecen.
- Que tingui claredat expositiva i una relació coherent i equilibrada entre els objectius, les activitats, el pressupost i els resultats que n’obtindran.
- Que a curt o mitjà termini, beneficiïn un nombre més alt de persones dels col·lectius als quals s’adrecen.

ENTITAT:

- Experiència provada
- Disposar de les estructures necessàries pel seu funcionament.
- Fonts de finançament diversificades.
- Volum  pressupostari adient a les activitats i programes.
- Proporció equilibrada del pressupost del projecte en relació al pressupost de l’entitat.
- Tenir un fort arrelament social en l’àmbit territorial o social on s’actua (nombre voluntaris, socis, activitats de sensibilització, etc.) i coordinació amb altres entitats.
- Tenir definits l’àmbit i objecte de la convocatòria com a finalitat institucional.

Finalment, cal considerar que la descripció del projecte hauria de disposar de tal grau de concreció que qualsevol persona pogués desenvolupar-lo amb les dades aportades. Si es pot descriure quelcom de forma numèrica no gasteu paper, doncs les dades reflexaran més sobre el vostre projecte i respondran millor a qüestions sobre l’impacte i repercussió del projecte.

En última instància l’èxit del nostre projecte depèn de aspectes tals com: la coherència, la innovació, la visibilitat, la sostenibilitat, la creativitat, els beneficiaris, etc.  o valors emergents (treball en xarxa, participació, voluntariat, civisme, immigració, conciliació vida familiar i laboral, etc.)

I també, el coneixement sobre la nostra activitat i relació prèvia establerta amb l’entitat convocant que ens permetrà conèixer millor, entre d’altres coses, aquelles prioritats no sempre reflexades en les bases.
 

 

▲ Tornar a l'índex

4. Alguns consells per l'èxit

L’elaboració d’un calendari de convocatòries fixes anuals:

Una eina complementària per tal de facilitar l’organització del disseny i redacció del projecte i la presentació d’aquest a diferents convocatòries és la realització d’un calendari de convocatòries fixes anuals.

La gran majoria de convocatòries privades tendeixen a repetir les mateixes dates de publicació d’any en any. Si seleccionem aquelles que s’adiguin amb la nostra entitat, la seva finalitat i els nostres objectius i les situem en un calendari podrem canalitzar i treballar els projectes amb prou temps com per fer una bona formulació d’aquest, dels seus objectius, activitats, planificació, recursos necessaris i pressupost, entre d’altres, estalviant-nos de fer-ho a corre cuita i  d’arriscar innecessàriament l’aprovació del projecte i el seu desenvolupament.

Preveure i organitzar un arxiu amb les còpies de documentació més freqüent:

Tot sovint veiem la presentació a una convocatòria com un tràmit feixuc. A vegades, però són nosaltres mateixos qui contribuïm a fer de l’elaboració i la cerca de papers una història interminable.

La millor mesura per dedicar poc temps i esforços a aquells elements més burocràtics és la prevenció mitjançant l’organització i la planificació. Fer la memòria quan toca, disposar de còpies en paper o format digital d’aquesta, així com d’estatuts, pressupost anual, NIF, certificat composició junta, etc. en un arxiu de fàcil accés per els tècnics i equip dirigent ens ajudarà a optimitzar el temps i a no desestimar convocatòries per la quantitat de papers que es demanen i que no sabem on es troben.

Posem-nos a la pell de l’avaluador:

Cada criteri compta i suma en la puntuació final del projecte, si tenim en compte que aquells que "s’enduran el gat a l’aigua" seran els que tindran millor puntuació no ens podem permetre deixar sense explicitar i definir de forma entenedora cap d’aquests criteris.

Realitzar una graella amb els criteris d’avaluació específics de la convocatòria a la que us voleu presentar on anotar un cop redactat el projecte (és a dir emplenat el formulari) el grau d’assoliment, coherència i claredat de cada un d’aquests us ajudarà a posar-vos en la pell de l’avaluador i conèixer aquells aspectes més fluixos per tal de poder-los reforçar.

Feu també la prova de demanar que faci aquest exercici una altre persona que no hagi redactat el projecte: ha entès allò que es volia dir? Ha fet la mateixa valoració del projecte?


 

▲ Tornar a l'índex