Com presentar projectes a convocatòries d'obres socials de caixes

Tot i les similituds, els ajuts de caire privat de les caixes compten amb algunes particularitats enfront de les subvencions públiques.

La primera a tenir en compte és que són concursos, per la qual cosa donen el finançament als millors projectes i la valoració té un grau alt d’exigència. En aquest sentit, es prioritzen projectes exclusius, innovadors i tangibles, i es valoren positivament aquells que auguren visibilitat i una viabilitat amb una data d’inici i final amb resultats mesurables.

Tanmateix, els finançaments d’obres socials compten amb uns criteris fixos i força objectius, i sempre presenten una plantilla específica que cal seguir per a la presentació, la qual cosa pot facilitar la feina. A la vegada, però dins d’aquesta fixació també entren les dates d’inici i final, a les quals cal ajustar-se, de manera que no podran presentar-s’hi projectes que se succeeixin indefinidament en el temps.

A més, aquestes convocatòries solen valorar positivament el cofinançament. 

Les dues institucions majoritàries a Catalunya per al finançament a entitats no lucratives són Obra Social ‘La Caixa’ i Fundació Banc Sabadell. 

D'altra banda, en l’àmbit estatal hi ha Fundación Bancaja, Fundación Banco Santander, Fundación BBVA, A Fundación Obra Social A Banca o Kutxabank Obra Social. 

La previsió és primordial, especialment per les entitats i organitzacions més petites. Primer, és recomanable recollir tots aquells documents que se solen demanar a les convocatòries, fer una espècie d’arxiu que faciliti la feina de presentació, que ja de per si és un tràmit força feixuc, automatitzant la part més burocràtica mitjançant la planificació.

Alguns d’aquests documents que s’hauran de tenir a mà són la memòria, els estatuts de l’entitat, el pressupost anual, el NIF i el certificat de composició de la junta.

Seguint amb la dinàmica de treballar per endavant, serà molt útil comptar amb un calendari de convocatòries fixes anuals, de manera que es puguin tenir al cap aquelles ajudes que surten cada any i no tenir l’equip desprevingut. De fet, la gran majoria de convocatòries privades tendeixen a repetir les dates any rere any, i per això és recomanable prendre’s un temps per seleccionar aquelles més adients i establir un calendari.

Amb aquesta acció pràcticament es garantirà que l’entitat coneixerà la convocatòria amb temps suficient per a presentar-s’hi correctament i d’acord amb els recursos disponibles, sense arriscar-se a haver de renunciar al desenvolupament del projecte. Per trobar els finançaments, es pot optar per anar directament a la pàgina de la institució o buscar en bancs de finançaments com el de Xarxanet.  

A banda de tot això un dels passos previs abans de presentar-se a aquesta mena de convocatòries és identificar quines activitats rellevants i projectes ja existents de l’entitat poden tenir ‘ganxo’ o servir d’exemple de com es desenvoluparien amb més recursos.

En el moment de presentar-se en una convocatòria, el primer que cal tenir en compte són les seves bases. És un llistat de requisits que l’entitat i el projecte han de complir, així com de documentació que cal lliurar. És el primer filtre que passen les obres socials, té a veure sobretot amb aspectes formals i sol ser la raó principal de desestimació d’un projecte.

Llegir les bases és una acció molt útil, perquè no només permetrà a l’entitat valorar la viabilitat de presentar-se a una convocatòria, sinó també emfatitzar el desenvolupament i redacció de la sol·licitud i el projecte segons els criteris especificats.

És cert que cada convocatòria té unes bases pròpies, però totes tenen uns elements en comú. Els apartats més primerencs són sempre aquells referents a la finalitat i les línies d’ajuts de la convocatòria, i serveixen per a detallar-ne la informació i contextualitzar-la, recollint els objectius, prioritats, projectes i activitats que s’hi emmarquen. 

Un primer filtre de selecció es desprèn de la natura de l’entitat. És usual que una convocatòria demani conèixer coses com la seva antiguitat, la forma jurídica o l’àmbit territorial i d’actuació, i caldrà que es presentin documents que avalin aquestes característiques.

L’apartat principal de totes les bases seran els requisits que l’obra social exigeix al projecte presentat. Es tracta d’especificacions com el període de durada, els objectius, l’àmbit territorial, les persones beneficiàries o el pressupost. És important, a més, recollir a la sol·licitud i a la memòria tècnica aquests elements.

Un altre apartat de les bases on parar especial atenció són els criteris d’avaluació. És un espai on l’obra social exposa explícitament a quins elements donarà prioritat en el moment de valorar el finançament d’un projecte. Poden ser coses com el cofinançament, la visibilitat, la sostenibilitat, la capacitat de gestió, el treball en xarxa, el voluntariat, l’ajustament al pressupost, la coherència del projecte...

Les bases també recullen qüestions més informatives que, més que un repàs de la redacció del projecte, demanaran una adequació activa d’aquest. Es tracta d’elements com el termini de sol·licitud i el de justificació i les formes de resolució i pagament, que indiquen el percentatge de pressupost que serà finançat, la quantia màxima del projecte o el moment de la seva entrega.

Un últim apartat que es repetirà a totes les bases i que és més que recomanable llegir més d’una vegada és el que fa referència a la documentació a aportar. Si s’ha fet bé la preparació prèvia, però, aquesta part no hauria de ser més que un mer tràmit.

Les bases són un filtre fàcil i ràpid, que en gran part té a veure amb tràmits burocràtics i que sol ser una forma d’avaluació que exclou directament els projectes que no les compleixen. Una forma potser menys objectiva i de naturalesa qualitativa i gradual són els criteris d’avaluació, que també es troben, però, recollits a les bases, com ja s’ha especificat.

Són uns indicadors que assenyalen certs aspectes del projecte i de la seva definició, que les persones examinadores voldran veure reflectits en els 10 a 30 minuts que dediquin l’avaluació.

Les diferents convocatòries de caixes solen coincidir en els criteris. N’hi ha de dos grups, els referents al projecte en concret i aquells que miren cap a l’entitat, que s'exposen al següent apartat. Pel que fa al projecte, per exemple, són freqüents aquells aspectes que valoren qüestions de participació, com la col·laboració de voluntariat, la implicació de tots els agents i la promoció del treball en xarxa entre entitats.

Un altre àmbit de criteris usual és el de la viabilitat del projecte, ja sigui econòmica, garantint i plantejant propostes per a la continuïtat i sostenibilitat del projecte; tècnica, en tant que s’asseguri que es disposa dels mitjans i recursos per a desenvolupar la iniciativa; o social, en relació amb si s’adequa al col·lectiu a qui es dirigeix.

En aquest sentit, també es tindrà en compte l’efecte del projecte en les persones. Per exemple, es valoraran aspectes com l’ajustament a les necessitats i les condicions del col·lectiu beneficiari, o l’atenció a un nombre significatiu de persones a curt o mitjà termini. També qüestions com l’impacte social i la capacitat de transformació, el grau d’innovació en el territori, l’actuació o la metodologia, o la integració del projecte en marcs més amplis de desenvolupament local.

A banda de tot això, hi ha aspectes més formals, com la claredat expositiva i la coherència entre els objectius, les activitats i el pressupost del projecte, o el seu cofinançament amb altres institucions o la mateixa entitat, que també es tindran en compte en els criteris d’avaluació. També caldrà incloure en l'exposició del projecte un apartat sobre la comunicació: la seva difusió i visibilitat serà també un aspecte avaluatiu. 

Com ja s’ha assenyalat, la valoració del projecte no es farà només a partir del mateix projecte, sinó també segons la situació en què es troba l’entitat que fa la sol·licitud.

En aquest sentit, són usuals criteris que fan referència a la sostenibilitat de l’entitat. Aquesta haurà de demostrar que té una experiència provada, que disposa d’estructura per al seu funcionament així com de fonts de finançament diversificades i un volum pressupostari adient i equilibrat en proporció al pressupost del projecte.

També es tindran en compte a la valoració el grau d’implicació de l’entitat amb la societat que l’envolta i amb el projecte que vol dur a terme. Caldrà tenir, doncs, un fort arrelament al territori o a l’espai social on s’actua i tenir una bona coordinació amb altres entitats; així com tenir inclosos l’àmbit i l’objecte de la convocatòria com a finalitat institucional.

Hi ha alguns aspectes a tenir en compte en la redacció de projectes per a obres socials de caixes. Primer, és aconsellable no redactar un projecte només per a l’ocasió, sinó tenir-lo prèviament en ment. També cal que sigui un projecte coherent, i amb un pressupost realista. Finalment, a nivell formal, també és interessant considerar la importància del projecte.

A banda d’això, també és recomanable tenir en compte aspectes sobre la redacció mateixa del projecte i la sol·licitud. Caldrà que l’estil sigui sintètic i ordenat, així com concret, de manera que qualsevol persona pogués desenvolupar-lo amb les dades aportades. Una bona forma de garantir aquesta concreció és descriure tot allò que es pugui de forma numèrica: les dades reflectiran millor el projecte.

I és que en última instància, l’aprovació dependrà de l’entrecreuament d’aspectes com la coherència, la innovació, la visibilitat, la sostenibilitat, la creativitat... Però també de valors emergents com el treball en xarxa, la participació, el civisme, la immigració, el voluntariat... Si el projecte toca aquests temes, serà interessant recollir-ho, però fer-ho de manera precisa i conseqüent.  

Finalment, i encara que sembli evident, serà important tenir sempre el cap l’activitat que fa l’entitat i les seves condicions i context. Hi ha projectes que fallen perquè intenten assolir objectius impossibles o llunyans a la seva tasca. De la mateixa manera, serà interessant conèixer la institució convocant, establir-hi relacions, per tal de conèixer quines són les seves prioritats.