El voluntariat ocasional en emergències

Sovint, en situacions on s’han produït danys a persones, béns i medi ambient, la ciutadania vol col·laborar en tasques d’atenció a la població afectada i de retorn a la normalitat. Això es considera voluntariat ocasional, i és primordial que sigui gestionat per les autoritats de protecció civil. Només d’aquesta manera l’acció serà efectiva. 

La coordinació d’aquesta acció l’haurà de dur a terme el personal tècnic i responsable de protecció civil a cada municipi afectat, ja que és el que compta amb els recursos i la formació necessaris per a la tasca. La responsabilitat més alta, en última instància, és de l’alcaldia, i les associacions de voluntariat de protecció civil són les que en fan la gestió, sempre d’acord a les indicacions de l’autoritat local de protecció civil. 

Només en activar-se un pla de protecció civil municipal, en el moment d’una emergència, es podrà fer una crida a aquesta mena de voluntariat. En cas que hi hagi un pla autonòmic, l’autoritat local s’haurà de coordinar amb el Centre de Coordinació Operativa de Catalunya (CECAT). 

Davant una emergència, és molt important no llençar-se a actuar sense pensar, per molt que se senti la urgència de fer-ho. Primer, cal definir molt bé l’acció, per tal de decidir les tasques i els recursos necessaris per a dur-les a terme. El primer punt serà crear l’equip de gestió i el centre de coordinació. 

Caldrà detallar: els objectius i els resultats esperats, les tasques ordenades segons la seva urgència, els recursos i eines que calen (per exemple, els equips de protecció individual o EPI) i el nombre de persones necessàries i els diferents equips on es distribuiran segons les tasques a realitzar. 

Per altra banda, en aquest punt caldrà gestionar l’assegurança de les persones voluntàries. S’haurà de disposar d’una pòlissa d’accidents personals per al voluntariat, i una assegurança de responsabilitat civil de l’Ajuntament pels danys que puguin causar en el desenvolupament de la seva tasca. 

Un cop s’ha previst l’organització del voluntariat i s’ha definit quina informació necessita per a la seva tasca, és el moment de cridar a l’acció. En coordinació amb el CECAT, l’espai per a l’anunci poden ser els mitjans de comunicació i les xarxes socials.

Per tal d’evitar massificacions, és important que la crida incorpori aquesta informació: motiu (situació d’emergència), requisits per a participar, tasques que es faran (tipologies), dies i horaris d’actuació, riscos, equipament o recursos propis que caldrà dur (vestimenta, calçat...), lloc de registre (presencial o en línia), lloc de recepció per a l’inici de l’acció, i avituallament i allotjament oferts (si s’escau). 

Com qualsevol classe de voluntariat, el voluntariat ocasional d’emergències ha de partir d’un registre oficial de les persones participants, però en aquest cas és especialment important per a la preparació de l’assegurança. El registre pot ser presencial, convocant les persones interessades en un lloc per a fer la recollida de dades, o virtual, a través d’un formulari. La validació i gestió d’aquestes dades la farà una persona membre del personal de l’ajuntament. 

Les dades que cal recollir són: 

• Data i hora del registre

• Nom complet, DNI o passaport i adreça

• Dades de contacte: correu electrònic i telèfons

• Habilitats i capacitació: organització, professió i formació prèvia

• Salut i benestar: al·lèrgies, dieta específica i número de la targeta sanitària

• En cas de participar amb un vehicle: matrícula, model i nom de la persona propietària

• Contacte d’emergència: nom complet, relació, adreça i número de telèfon

• Acord de: protecció de dades, drets d’imatge i consentiment informat

En el moment del registre s’haurà d’oferir informació sobre la naturalesa de les tasques en un document (riscos, restriccions de captació i difusió d’imatges, protecció de dades personals i cessió de drets d’imatge). També en aquest punt caldrà recordar al voluntariat el punt de trobada per a l’inici de l’acció. 

Quan arriben les persones voluntàries, cal fer-ne una recepció adequada, comprovant que el registre és correcte, que compleixen els requisits i que compta amb l’equip mínim especificat. Un cop fet això, ja es pot començar amb una sessió informativa i formativa on es concretaran les tasques que cal fer, la seva organització, els horaris, els sistemes de comunicació, els possibles riscos i les respectives mesures preventives. També serà el moment de presentar la persona responsable a qui hauran d’informar del desenvolupament de la seva tasca. 

Alhora, s’aconsella fer una breu explicació de la situació i l’evolució possible de l’emergència i les organitzacions desplegades actualment. 

Un cop s’han reunit totes les persones voluntàries, toca repartir l’equip necessari per al desenvolupament de la tasca: equips de protecció individual, armilla identificadora i eines que siguin necessàries per a la feina. També caldrà explicar com utilitzar aquests equips, com col·locar-los i com transportar-los. Igualment, en cas que sigui necessari, serà el moment de fer la formació específica sobre les tasques a realitzar. 

Un cop fet això, ja es podrà distribuir el voluntariat en equips, indicant la persona responsable de cadascun, i on podran aparcar, avituallar-se i allotjar-se, si s’escau. Caldrà delimitar també clarament les zones de treball i especificar els sistemes de transport, oferint permisos si l’accés a la zona és amb vehicle privat, i indicant les àrees de recollida si s’usen vehicles de transport massiu. Això és especialment important en zones de treball amb accés restringit. 

És primordial que la comunicació sigui fluida durant tota l’acció, i per això caldrà proporcionar un sistema al voluntariat que li permeti traslladar possibles incidències o dubtes a la coordinació. Una opció de sistema comunicatiu molt aconsellable és la comunicació bidireccional immediata via xat (Whatsapp, Telegram...), que es pot organitzar segons els espais de treball per evitar la saturació d’informació

A banda de les zones de treball pròpiament dites, i en funció de la tipologia d’emergència, hi haurà diferents àrees de les quals cal informar el voluntariat: punt de recepció i informació, lavabos i vestuaris, zona de descans i avituallament, zones d’emmagatzematge d’eines i de residus, zona d’allotjament, punt d’atenció sanitària...

És primordial garantir que aquestes zones estan preparades, endreçades i netes, i que s’usen correctament. S’hauria de dedicar personal a aquesta tasca.

Cada equip de treball haurà de comptar amb una persona encarregada de la seva supervisió i coordinació. S’encarregarà aquest rol a una persona qualificada o amb experiència prèvia en aquestes tasques, preferiblement operatius d’emergència, personal de l’ajuntament o voluntariat regular. 

Aquestes persones hauran de conèixer els protocols per a avaluar la tasca i informar de qualsevol incident o obstacle que pugui tenir lloc en el procés. Abans de l’acció, és aconsellable que aquestes persones facin una reunió informativa específica amb els seus equips. Després de cada dia de treball, poden fer també una reunió de tancament, amb l’objectiu d’avaluar l’estat d’ànim de l’equip i recollir suggeriments. Això ho hauran de traslladar a l’organització, de qui rebran també instruccions per a la següent jornada. 

Un cop finalitzada l’acció, és important que es dediqui un moment a fer un agraïment formal al voluntariat. També se’ls han de traslladar els resultats i els objectius assolits, i es recomana emetre algun tipus de certificat per la col·laboració. Alhora, s’aconsella difondre les tasques als mitjans de comunicació un cop finalitzades, proporcionant-los imatges i informes, per tal de donar reconeixement a la tasca de voluntariat. 

De manera similar, s’hauran d’avaluar oficialment les tasques i el grau d’assoliment dels projectes, i incloure en aquesta valoració l’opinió de les persones que han col·laborat, demanant-los propostes de millora que es valoraran amb l’organització per a futures actuacions.