Protocol d’actuació davant les violències en l’àmbit educatiu

Abans que es detecti qualsevol tipus de violència, cal aplicar el projecte de convivència del centre per tal de treballar-ne la prevenció. Són actuacions que treballen per construir un clima de seguretat i confiança als centres, i que passen per què tots els agents educatius estiguin formats  en temes de convivència, gestió de conflictes i violència. 

Hi ha tres eixos essencials en la prevenció de violències a l’àmbit educatiu: 

• Provenció: actuacions que promouen la convivència positiva, que s’adrecen a fomentar valors de convivència i benestar emocional, i les capacitats de protecció pròpies, com les habilitats de gestió positiva de conflictes. Consisteix, també, en treballar l’educació socioemocional amb l’alumnat, així com el respecte, la solidaritat i la pau.
• Sensibilització: accions destinades a fer prendre consciència a tota la comunitat educativa pel que fa a la vulneració de drets, amb l’objectiu que aquesta contribueixi a reduir els factors de risc que es troben sota el paraigua de diferents àmbits, des del personal fins al social, passant per l’escolar i el familiar. 
• Detecció preventiva continuada: hàbits d’observació continuada de tota la comunitat educativa o de l’entitat, posant especial atenció a les dinàmiques dels grups. Aquest eix també implica el coneixement de les vies de comunicació internes per a garantir la posada en marxa del protocol immediatament en cas de ser necessari. 

El Protocol que resumeix aquest recurs distingeix entre violències perpetrades pel propi alumnat, violències dutes a terme per personal docent, i violències exercides en l’àmbit familiar. Les primeres s’hauran d’identificar i determinar segons el nivell, si són irregularitats o conductes contràries a la convivència, això és, que no són, en principi, de caràcter greu, o si són conductes greument perjudicials per a la convivència. En aquest recurs, i segons el Protocol, es posa el focus en aquesta última tipologia de violències.  

Es tracta de situacions greus, com les conductes de discriminació, les violències masclistes i l’assetjament escolar. 

El primer pas en el cas de detectar una situació de violència és posar-ho en coneixement de la direcció del centre. Per això, comptar amb canals de comunicació interna ben definits és primordial. Després, caldrà comunicar la situació al Registre de les violències de l’alumnat (REVA). Això, de moment, només ho poden fer els centres educatius i no es contemplen les entitats d’educació en el lleure. 

En tot cas, el protocol per a abordar la situació ha de començar immediatament. És per això que cal tenir definit, prèviament, un equip que valori la situació, format per un màxim de sis persones, entre les quals hi ha d’haver una que representi la direcció, i que han de tenir coneixements de gestió de conflictes, convivència i abordatge d’aquestes violències. 

Aquest equip serà l’encarregat de recollir informació per tal d’identificar quines són les persones indicades, quins tipus de violències s’han produït, en quina temporalitat i en quins canals o entorns. Per fer aquesta diagnosi, es poden fer entrevistes amb les infants o adolescents i les seves famílies.

A partir de la informació que s’hagi recollit prèviament, l’equip de valoració haurà de determinar quin tipus de situació de violència s’ha donat: assetjament escolar, conductes de discriminació o violència masclista. També es farà un recull de les necessitats educatives de l’alumnat implicat. S’aconsella que aquest informe es faci en les 48 hores que segueixen a la detecció. La valoració definitiva la farà la direcció del centre a partir d’aquest document. 

Si en aquest procés es determina que no es tracta de cap de les situacions esmentades, s’hauran d’implementar les mesures vinculades als casos d’irregularitats o conductes contràries a la convivència, és a dir, accions de mediació i resolució de conflictes, com les converses i reunions restauratives. En canvi, si es consideres que sí que es tracta d’una situació d’assetjament, discriminació o masclisme, s’iniciarà la fase d’intervenció educativa, on hi ha diverses fases amb mesures concretes que es detallen a continuació. 

Caldrà que el centre comuniqui la situació a la Inspecció d’Educació. Ho podrà fer de manera automatitzada per mitjà del REVA, demanant l’obertura del protocol. A banda d’això, serà necessari comunicar a agents externs la situació en aquests casos: 

• Si la persona agressora és major de 14 anys, caldrà avisar a Mossos d’Esquadra, al Ministeri Fiscal o al jutjat de guàrdia
• Si és menor de 14, i ha estat denunciada per infracció penal o la situació amenaça la integritat física o psicològica d’alguna persona membre de la comunitat educativa cal consultar aquest altre protocol. 
• Si es detecten conductes extremes, s’ha de comunicar l’Oficina de Relacions amb la Comunitat (ORC). 

D’igual manera, s’haurà de fer una comunicació a l’alumnat implicat i a les famílies. 

• A la persona que ha patit la violència se li ha de transmetre que tindrà acompanyament en tot moment, i explicar-li en què consistirà aquest. 
• A la família de la persona que ha estat víctima, se li haurà de comunicar en tot moment les diferents accions que es duran a terme. 
• A qui ha exercit la violència se li ha d’explicar què significa el que ha fet, per tal que n’assumeixi la responsabilitat i se li apliqui la sanció corresponent. Si no ho fa, se li obrirà un expedient. 
• També s’haurà de parlar amb la família de la persona que ha exercit la violència, amb l’objectiu de buscar-ne la col·laboració i el compromís, i subratllant el fet que si s’assumeix la responsabilitat no s’obrirà l’expedient. 

El primer pas en l’abordatge de les violències en àmbit escolar és aturar la situació. Es proposen les intervencions següents pel que fa a la persona agressora: 

• Canvi de grup temporal
• Suspensió provisional d’assistència a classe, en cas d’obertura d’expedient

Paral·lelament, s’implementaran mesures de protecció per a la persona que ha estat víctima de la situació de violència. 

Aquesta etapa s’ha d’iniciar l’abans possible, i és transversal a totes les fases de la intervenció. Es tracta de posar en marxa mesures que protegeixin la persona que ha patit la violència

Es crearà un mapa de seguretat per a la persona que ha patit la violència. Es pot seguir aquest model, i s’han de detallar coses com: 

• Perfil del grup
• Situació de la persona que ha patit la violència en el grup
• Moment de desenvolupament dels fets per trobar els espais de risc
• Necessitats de l’alumnat pel que fa a protecció i cura
• Espais físics i virtuals de protecció
• Mesures organitzatives, canals de comunicació i seguiment
• Assignació de persones responsables per al suport
• Definició d’una xarxa de suport amb altres persones del grup, fent entrevistes prèvies i sempre que la persona agredida hi estigui d’acord

Un cop elaborat el mapa, es compartirà amb la família. 

Un cop definida la situació i les accions, s’hauran de concretar en un pla de treball per a cadascuna de les persones implicades. Aquest ha de tenir l’objectiu de conscienciar que ningú no hauria de ser víctima de cap violència i que s’han de respectar els drets i els deures de tothom. 

En aquest pla de treball, es tractarà d’ajudar la persona que ha patit la violència a millorar el seu apoderament i autoestima, conèixer i gestionar les seves emocions i desenvolupar l’assertivitat i la capacitat de demanar ajuda. A la persona que ha exercit la violència se li hauran de donar eines per a la reparació i el pensament conseqüencial, el reconeixement i gestió de les emocions, el desenvolupament de l’empatia i el treball de valors. 

Serà interessant també fer un treball amb tot el grup dedicat a reflexionar sobre els drets i deures de cadascú, l’apoderament, la cohesió, la identificació de situacions de violència, i la importància de la seva col·laboració en les activitats de restauració. 

Finalment, pel que fa a les famílies, s’hauran d’agendar trobades per a comunicar la intervenció educativa i formalitzar compromisos de totes les parts. 

El pas previ a treballar cap a la reparació del dany és que la persona que l’ha exercit ho reconegui com a responsabilitat seva. Això vol dir: que l’alumne empatitzi i entengui l’impacte de la seva conducta, que prengui consciència de les relacions de poder i que tingui una actitud oberta a escoltar les víctimes. A més d’això, també cal que aquestes últimes se sentin reconegudes, alhora que s’evita la revictimització, i, paral·lelament, que la persona agressora no sigui deshumanitzada però que tampoc es legitimin les conductes violentes. 

A partir d’aquí es podran començar els processos restauratius, que han de ser voluntaris, neutres, segurs, accessibles per a tothom i amb el respecte per davant. Les accions de restauració són, sobretot, reunions: 

• Reunions tancades amb els agents implicats: dirigits per persones amb una formació especialitzada en gestió de conflictes que és neutra i que no jutja, ni decideix, ni aconsella, sinó que acompanya el procés per a evitar tant l’estigmatització com la revictimització i promou l’apoderament. 
• Reunions amb tot el grup: amb els mateixos principis que en l’acció anterior, però incorporant tot el grup per a caminar cap a la cohesió i la cooperació. 

Durant tot el procés s’hauran de mantenir comunicacions i reunions amb el professorat i l’alumnat implicat, portant un registre escrit i valorant l’eficàcia de les accions. També es farà un seguiment tant a la part agressora com a la part que ha patit la violència, que vagi disminuint gradualment. També s’haurà de valorar de manera continuada el clima del grup, i mantindré comunicació constant amb les famílies de les persones implicades. 

En el moment en què es consideri que les accions han tingut eficàcia, el cas es donarà per tancat.