Des de fa 20 anys, la Fundació Roure treballa a Ciutat Vella, a Barcelona, donant resposta a les diferents situacions de pobresa i exclusió que afronten veïns i veïnes des barris de Santa Catalina, Sant Pere i la Ribera. Entre els projectes que l'entitat realitza 'Àpats en família' és un dels més emblemàtics.

Aquest és un dels tres únics centres de la Xarxa de Menjadors Socials de Barcelona adreçat a famílies amb menors, tot i que també atén gent gran sense recursos. Cada dia, de dilluns a diumenge, un màxim de 28 persones derivades dels Serveis Socials s'apropen al menjador de la fundació per dinar i s'emporten també una carmanyola amb el sopar.

El menjar, però, “és només l'excusa per dur a terme un treball conjunt perquè aquestes persones puguin sortir de la pobresa o millorar la seva situació” explica Soco Delàs, responsable de l'àrea de projectes assistencials de l'entitat.

El contacte diari i el fet que el nombre de persones que hi assisteixin sigui reduït afavoreix un seguiment personalitzat i continu que permet detectar mancances i saber si tenen necessitat d'altres serveis tant de la fundació (bugaderia social, dutxes, rebost...) com d'altres associacions amb les quals es treballa en xarxa per promoure, per exemple, la inserció laboral, la formació o tallers socio-educatius amb les famílies.


Alimentació emocional

El menjador acull actualment quatre famílies amb menors amb les quals es porta a terme una tasca d'acompanyament i inserció perquè puguin sortir de la seva situació de precarietat i apoderar-se "incentivant la iniciativa de la persona", segons Delàs. En aquests sentit, l'estada al menjador d'aquest col·lectiu acostuma a ser temporal. "Parlem d'èxit quan les famílies deixen de necessitar aquest servei”, afirma Salut Camps, responsable de l'àrea de gent gran de Fundació Roure.

La resta d'usuaris i usuàries són fonamentalment persones grans que viuen soles i amb pensions minses i a les quals el servei de menjador els garanteix una alimentació seguint les seves necessitats dietètiques i un control de la seva medicació.

Però, per a tots i totes, tant important com el menjar és també l'alimentació emocional que comporta el fet de comptar amb un espai on socialitzar i relacionar-se, fins i tot entre persones d'edats diferents. “Hi ha un ambient molt familiar i es produeix un intercanvi intergeneracional i sinèrgies molt maques entre infants i gent gran”, afirma Delàs.

El voluntariat, motor essencial

El paper dels voluntaris i voluntàries esdevé bàsic perquè el servei funcioni. Unes 16 persones amb perfils molts diversos, tant joves com ja jubilades, dediquen algunes hores a la setmana a col·laborar-hi i estrènyer relacions de confiança amb les persones usuàries.

És el cas del Toni Buendía, que des de fa dos anys i mig assisteix cada dimecres a la seva cita setmanal amb la fundació. Ja jubilat, combina aquest voluntariat amb el que fa a l'associació Yaya Luisa, que atén persones sense sostre al barri de Gràcia. Segons Buendía, "un realitza voluntariat perquè se sent bé fent-ho i dedicant temps a altra gent".

Servir àpats, recollir taules o fregar són tasques que es combinen amb altres tan necessàries com escoltar i relacionar-se amb usuaris i usuàries. "Tant les famílies com la gent gran volen que els hi dediquis atenció, tenen una gran demanda d'escolta activa. Que els tractis com a persones i no com a números incrementa la confiança", reitera Delàs.