Augmenta el nombre de persones sense llar que rep atenció sanitària a les urgències dels hospitals

FCVS
Una persona dormint al carrer Font: Arrels Fundació
L'objectiu del cens és aconseguir informació detallada sobre la situació de les persones que dormen als carrers de Barcelona
Una persona sense sostre dorm en un banc al costat de la Ciutadella Font: Joan Cortadellas (El Periódico)
El 46,9% de les persones en situació més vulnerable fa un any o menys que viuen al carrer i que el 43,3% són de nacionalitat espanyola.
El cens de persones sense llar d'Arrels va comptar amb la participació de 400 persones voluntàries Font: Arrels Fundació
El cens ha estat possible gràcies a la implicació d’unes 400 persones voluntàries que han recorregut bona part de la ciutat per parlar amb les persones que dormen al carrer.

Augmenta el nombre de persones sense llar que rep atenció sanitària a les urgències dels hospitals

FCVS

Resum: 

De les 358 persones sense sostre que van respondre al cens d'Arrels Fundació, un 75,4% presenten un grau de vulnerabilitat elevat o mig i de mitjana porten al carrer des de fa 3 anys i 4 mesos.

A principis de juny, la Fundació Arrels va sortir durant tres nits pels carrers de Barcelona per enquestar a persones sense llar. Les 400 persones voluntàries que van participar en l’acció van localitzar a 905 persones de les quals van respondre a l'entrevista 358. L’objectiu del cens era saber si les persones que viuen al ras pateixen un grau de vulnerabilitat elevat, mitjà o baix, la seva trajectòria de sensellarisme, si pateixen o no violència, l’ús dels serveis mèdics o el seu estat de salut, entre d’altres.

De les persones entrevistades, el 18,7% pateix un grau de vulnerabilitat elevat, és a dir, acumulen moltes variables de risc com per exemple: viure al carrer durant molt temps, tenir problemes de salut i haver fet un ús continuat dels serveis mèdics d’urgència, haver patit agressions, no tenir relacions socials o tenir problemes de consum de tòxics. El percentatge de persones que presenten una vulnerabilitat mitjana ha disminuït d’un 61% a un 56,7%, i el nombre de persones amb vulnerabilitat baixa ha augmentat passant d’un 20% a un 24,6%.

Augmenten les atencions a urgències

Viure al carrer comporta estar exposat a riscos que afecten la salut i la seguretat. En aquest sentit, el 25,1% de les persones entrevistades diu que pateix malalties cròniques, un 5% més que al 2016. El 31,6% afirmen que han estat víctimes d’agressions verbals o físiques. En el cas de les dones, aquesta xifra puja fins al 40% i en el cas de les persones més vulnerables arriba al 60%.

Per altra banda, quatre de cada deu persones que dormen al carrer han rebut atenció mèdica a urgències durant els darrers sis mesos i un terç ha necessitat una ambulància o ha estat ingressada a l’hospital. Comparat amb l’any passat, la necessitat d’una ambulància i d’un ingrés hospitalari gairebé s’ha doblat, passant d’un 17,2% a un 33,8% i del 18,9% al 34,6%, respectivament. En aquest sentit, ha baixat el nombre de persones que tenen targeta sanitària i un 52,5% afirmen no tenir-ne o no saber-ho.

3 anys i 4 mesos vivint al carrer

Sobre la trajectòria de sensellarisme, de mitjana, les persones enquestades viuen al carrer des de fa 3 anys i 4 mesos i més de la meitat (52,5%) fa més d’un any que viu al carrer.

Les persones de nacionalitat espanyola i les extracomunitàries són les que porten més temps vivint al carrer. D’aquestes, un 84,1% són homes, el 8,9% són dones i un 7% es considera altres. La majoria tenen entre 25 i 55 anys, amb una mitjana d’edat de 44,9 anys; gairebé dos terços procedeixen d’altres països i 4 de cada 10 han arribat a Barcelona durant l’últim any. L’Estat espanyol (33,5%), Romania (18,4%), Itàlia (8,7%) i Marroc (5,9%) són els principals països de procedència de les persones sense llar entrevistades.

Afegeix un comentari nou