Pedagogia ambiental i de gènere en primera persona

Tot i que de manera implícita, el projecte de Zoe Garcia i Lai Covas fa temps que s'està coent, ja que s'han dedicat durant anys a l'activisme i a l'educació en temàtiques relacionades amb el gènere, el col·lectiu LGTBI, les neurodivergències i altres eixos que els travessen de manera personal.

Recentment, han aconseguit materialitzar i unificar aquesta tasca pedagògica sota un mateix nom: Col·lectiu l’Argelaga. Avui dia, ofereixen assessorament i acompanyament a entitats i centres educatius, però també formacions a mida sobre gènere i educació ambiental. Tot això, amb l’objectiu de construir espais més segurs i inclusius.

Com va sorgir la idea de crear el Col·lectiu l’Argelaga?

La idea l'hem tingut en ment des de fa temps. Creiem que són molt necessaris espais o col·lectius que treballin en l'àmbit de l'educació i tinguin una perspectiva interseccional i des de la primera persona. Tot i que és cert que en els últims temps estan sorgint molts projectes que encaren l'educació amb una perspectiva molt més oberta i que contempla moltes més realitats que fa uns anys, sovint trobem a faltar que s'hi incloguin realitats que encara no es visibilitzen prou, o bé que no s'expliquen des de la primera persona.

Per què ‘Argelaga’?

L'argelaga és una planta que té unes flors grogues precioses i suaus i alhora un munt de punxes. Creiem que el nostre projecte representa una mica això: d’una banda, la cura a l'hora d'educar i transmetre des de la primera persona la necessitat de treballar per una societat més inclusiva; i, de l’altra, la resiliència davant els intents de la societat on vivim per invisibilitzar les nostres identitats i les de totes aquelles persones trans, bisexuals, no binàries, neurodivergents, etc.

Per on us moveu?

Sobretot per la Catalunya central, perquè és on vivim de fa temps i allà on hem pogut generar més xarxa. Tot i així, el fet de moure la nostra pedagogia a través del nostre instagram i també de l'instagram d'en Zoe, una de les dues persones que formem el col·lectiu, fa que ens coneguin arreu del territori i que sovint ens moguem per tota Catalunya.

Ens agrada moltíssim poder recórrer el territori, ja que ens ofereix la possibilitat de conèixer diverses realitats, parlar amb persones de diferents indrets i sentir la seva vivència, coneixements i experiència i, amb això, ampliar la mirada amb la qual treballem.

 

 

 

 

Ver esta publicación en Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Una publicación compartida de Col·lectiu l'Argelaga (@collectiu.argelaga)

Les dues persones que formeu part del col·lectiu sou biòlogues. Normalment, no en trobem tantes fent acció social...

Per desgràcia és així. Hi ha poques persones fent ciència des d'una perspectiva interseccional i poques persones en l'àmbit de l'acció social amb coneixements i perspectiva científica.

Per què és important que disciplines com la biologia tinguin una perspectiva ecofeminista i transfeminista?

Nosaltres no parlaríem d'ecofeminisme, que és un corrent del feminisme amb el qual compartim alguns aspectes però també diferim en molts altres. Moltes persones dins de l'ecofeminisme parlen d’identitats de gènere com a quelcom biològic i sovint cauen en arguments transfòbics quan parlen de la relació entre les dones i la natura (cicle menstrual i cicle lunar, etc).

Potser definiríem més la nostra perspectiva com a interseccional, que posa atenció a com els diversos eixos d'opressió estan connectats entre ells i dona una visió més àmplia de la realitat de les diverses identitats dissidents.

En aquest cas, per què és necessària una perspectiva interseccional a la ciència?

Creiem importantíssim que es faci ciència amb aquesta perspectiva perquè tradicionalment, i encara avui dia, la majoria de persones que fan ciència són homes cisheterosexuals, blancs i amb un seguit de privilegis des dels quals és difícil que puguin tenir en compte la diversitat de realitats que existeixen.

Per tant, és fàcil que facin ciència de forma esbiaixada. La ciència troba allò que busca; si qui busca és una persona amb privilegis, sempre trobarà arguments científics per sostenir aquests privilegis. Ja va sent hora que la ciència deixi de ser una eina utilitzada per perpetuar privilegis.

Col·lectiu Argelaga: “Ja va sent hora que la ciència deixi de ser una eina utilitzada per perpetuar privilegis”.

I quin és l’avantatge de tenir coneixements sobre biologia a l’hora de fer acció social?

Ens permet rebatre amb arguments sòlids aquelles teories que defensen que els privilegis provenen d'una base biològica o científica. Per exemple, hi ha moltes persones que defensen que la identitat de gènere ve determinada pels genitals perquè la biologia així ho ha construït; aquest argument és transfòbic perquè no contempla la realitat de les persones a les quals se'ns ha assignat un gènere que no és el que ens correspon o amb el qual ens identifiquem.

En aquests casos, tenir coneixements sobre ciència, biologia i també sobre història de la ciència ens permet ampliar la perspectiva i poder argumentar, en aquest cas, que la identitat de gènere no està determinada biològicament. Necessitem més professionals que tinguin formació i coneixements en àmbits diferents perquè això permet tenir una perspectiva més integral de la realitat i poder debatre i parlar de diferents temes de forma transversal.

Considereu important treballar en xarxa amb altres col·lectius i entitats?

Creiem importantíssim teixir xarxa. Per una banda, perquè de base ja creiem que l'única manera de fer accions realment transformadores és de forma col·lectiva i, per tant, des de perspectives diferents. Alhora, això ens permet nodrir-nos entre nosaltres. Per altra banda, també considerem que és clau el fet de poder educar des de la vivència i la primera persona.

Col·lectiu Argelaga: “Quan eduquem en temes que ens travessen, l’impacte de l’acció educativa i els seus resultats són molt millors”.

Per experiència, ens hem adonat que quan eduquem en temes que ens travessen a nosaltres mateixos, l'impacte de l'acció educativa i els resultats d'aquesta són molt millors que quan es parla de temes que no et toquen a tu mateix. El fet de teixir xarxa ens permet també poder fer una passa al costat i cedir espai a altres persones i col·lectius quan ens arriba una demanda per fer algun taller o acció educativa sobre la qual no tenim coneixements en primera persona.

Esteu ja col·laborant amb algú?

Tot i que defensem teixir xarxa, també som conscients que és una tasca difícil. Sovint els projectes, persones o col·lectius amb qui tenim més afinitat a nivell d'idees i de formes de fer són també els més precaritzats i autogestionats, i això fa que sovint tinguin menys recursos, eines i, sobretot, temps per dedicar a col·lectivitzar accions, compartir coneixements, etc.

Estem enxarxades des de l'inici amb Realitats Trans, un col·lectiu on també participa en Zoe, i amb qui hem treballat de la mà des del principi. També amb persones que fan una tasca similar a la nostra i que volen unir-se d'alguna manera al projecte, tant donant suport i ajudant-nos a visibilitzar-lo com participant activament en les accions que duem a terme. Tot i que generar aquesta xarxa és difícil, estem posant totes les energies perquè creiem que fer pinya és una de les claus per tenir un paper realment transformador.

A quin tipus d’entitats oferiu formacions?

La majoria són entitats amb un perfil similar al nostre, amb qui compartim visió i que funcionen des de l'autogestió i la voluntat de revisar-se i créixer cap a la inclusivitat i la transformació social. Estan molt més obertes a escoltar, aprendre i dedicar recursos a aquesta tasca. Normalment, també tenen un nivell més alt de coneixement sobre els diferents temes que tractem, de manera que encarem les accions formatives a profunditzar. Amb això, generem en col·lectiu un major potencial transformador, tant dins de l'entitat com en l'àmbit o conjunt de persones amb qui treballa aquesta entitat.

La majoria són col·lectius feministes, caus, esplais, entitats que treballen en l'àmbit cultural o de l'oci, etc. Sortir d'aquest cercle i arribar a altres àmbits és difícil, tot i que amb el temps hem anat aconseguint accedir a centres educatius per formar tant el professorat com l'alumnat gràcies a molts anys de visibilitzar-nos com a professionals.

Creieu que hi ha suficient demanda de tallers sobre educació ambiental i equitat a les escoles?

No. Fa uns anys està començant a augmentar la demanda per part d'instituts, una etapa on sí s'està prenent consciència sobre la importància d'aquesta tasca, però l'educació infantil i primària encara s'amaga darrere d’un mur gairebé infranquejable. Rere l'argument que els infants són “massa petits” per tractar depèn de quins temes, se’ls nega la possibilitat de rebre una educació inclusiva i interseccional, i creiem que és clau incidir en aquestes edats perquè és quan s'estan assentant les bases de les joves i adultes en qui és convertiran. És imprescindible que puguin accedir a coneixements sobre diversitat i realitats que no veuen representades a la televisió, als llibres o al seu entorn. 

Alhora, treballar amb centres educatius sent un col·lectiu autogestionat és molt difícil. L'accés a aquests centres passa per molts filtres que acaben seleccionant sovint a grans empreses o associacions, que alhora acaben monopolitzant el sector de l'acció social o educativa i no permeten l'entrada de discursos diversos o menys normatius. Ens queda molta feina per fer encara en aquest sector!

Quina visió de futur teniu?

Vivim una mica al dia. Hi posem molt d'amor i energies i procurem fer-ho tan bé com sabem. Ens encantaria poder seguir movent-nos pel territori, portant les nostres accions a diferents àmbits i contextos i seguir teixint xarxa.

També volem ampliar territori i àmbits d'actuació i, amb això, poder ampliar l'equip amb dos objectius clars: d’una banda, oferir un lloc de treball a persones dissidents, que sovint tenim més dificultats que altres persones per accedir al món laboral; i, de l’altra, poder incorporar persones a qui els travessin diferents eixos d'opressió que nosaltres no vivim de tan a prop per poder ampliar les nostres accions i seguir construint el Col·lectiu l’Argelaga com un espai on acompanyar-nos i acompanyar, compartir coneixement, escoltar i aprendre.