Com és la vida quan no tens amb qui fer un cafè?

“La fem ara perquè és urgent començar a abordar la soledat no desitjada de manera comunitària”. Així respon el director de l’Obra Social de Sant Joan de Déu, Oriol Bota, la pregunta de per què s’ha posat en marxa la campanya ‘Cafè Solidari de Sant Joan de Déu’. I hi afegeix: “La soledat no desitjada ens pertany a tots i totes”.

Fa temps que entitats com Sant Joan de Déu treballen la realitat de la solitud en la qual viuen moltes persones. La treballen en programes i serveis d’atenció i d’acompanyament. Ara, però, aquesta entitat va una mica més enllà i ha posat en marxa una campanya de sensibilització per fer-la visible i conscienciar la ciutadania que hi ha persones que viuen molt soles i que hi ha maneres de revertir aquesta soledat.

‘Cafè Solidari de Sant Joan de Déu’ té dos objectius molt clars: sensibilitzar sobre el problema i captar fons per finançar projectes que ajudin a millorar la vida de les persones que cuiden en els seus centres.

S’ha triat la tassa i el cafè com a element visual i com a símbol de trencar la soledat. Fins al 30 d’octubre hi ha gairebé quatre-cents establiments de tota Catalunya que s’hi han adherit i ofereixen la possibilitat de fer un cafè solidari.

“Proposem anar al bar i demanar un Cafè Solidari SJD, però alerta, un Cafè Solidari és un donatiu per l’import equivalent al valor d’un cafè en aquell establiment. Li diem Cafè Solidari de manera simbòlica, perquè pel preu d’un cafè que no et prens, però sí que demanes i pagues, ajudes altres persones a no sentir-se soles”, explica Bota. Considera que la complicitat que s’ha trobat en els establiments és tot un èxit, “indica que, malgrat tot, hi ha esperança, i que les persones som conscients de la necessitat de solidaritat i hospitalitat”.

A més del cafè solidari al bar, la campanya proposa organitzar-lo a la feina, a l’escola o al club esportiu per recollir fons; comprar la tassa de Sant Joan de Déu o muntar un cafè virtual amb les amistats.

Persones que ajuden persones

Amb el convenciment que la solidaritat és el camí per aconseguir un món més just i hospitalari, l’Obra Social de Sant Joan de Déu ha llançat la campanya contra la soledat no volguda. “Ens agrada facilitar escenaris i campanyes on les persones es mobilitzen i ajuden altres persones”, resumeix el seu director. A la motxilla de l’experiència ja hi porten, entre altres, l’organització de la caminada Magic Line.

Després de la pandèmia hi ha dades com ara que el 26% dels joves afirmen sentir-se sols i que a Europa més de trenta milions de persones es troben soles. També se sap que a Barcelona cada dos dies mor una persona en soledat. “Si en aquest context, a més a més, posem el focus en les persones més vulnerables, com les que atenem a Sant Joan de Déu, aleshores l’escenari és molt més complicat”, exposa Bota.

A partir d’entendre la solitud com un problema social i transversal, la majoria d’entitats aborden la realitat a través d’un treball comunitari. En el cas de Sant Joan de Déu, que atenen i acompanyen situacions de salut mental, sensellarisme, migracions, infància, discapacitat i dependència, expliquen que ho fan humanitzant l’atenció i els espais, apostant per teràpies complementàries -musicoteràpia, animalteràpia- i invertint en recerca.

“Hem construït un món que gira massa ràpid amb un sistema on cadascú va a la seva i no ens aturem a escoltar, a preguntar a la veïna, al pare o a l’amic que fa temps que no veiem ‘hola, com estàs?’ -planteja Bota- Ens hem carregat els espais de cura, d’escolta”. Així, la campanya es fixa en un gest tan petit i quotidià com prendre un cafè. Un gest que hi ha persones que no poden fer, perquè no tenen ningú amb qui fer-lo.

El director de l’Obra Social de Sant Joan de Déu ho defineix amb una imatge: “La soledat no desitjada és com una condemna, com una tristesa o túnel enorme on tot és fosc. És responsabilitat de totes poder trencar aquestes situacions”. "Pot arribar a ser una mort en vida", exposa Jordi Ramon, infermer de salut mental al Parc Sanitari Sant Joan de Déu. "La societat està molt individualitzada i s'han perdut els vincles, les famílies, la part més afectiva -hi afegeix-. La soledat és una qüestió social i és un error tractar-la només des d'un punt de vista sanitari".

Tot i que encara estan en plena experimentació de la novetat, a Sant Joan de Déu tenen força clar que “aquesta campanya ha vingut per quedar-se”. “Ens agrada molt que passin coses i sempre ho fem amb una mirada llarga. Ens agrada aixecar el cap i imaginar, pensar i projectar”, diu Bota. I hi afegeix: “Que passin coses no s’aconsegueix d’un dia per l’altre. El camí de la solidaritat, com tots els camins interessants, es fan pas a pas i a foc lent”.