Criminalització i estigma: la gestió fallida de la verola del mico

Segons Canal Salut, la verola del mico és una zoonosi causada per un virus anomenat MPXV (sigles en anglès de ‘monkeypox virus’). Els seus símptomes són similars als de la verola erradicada l’any 1980, tot i que menys greus: febre, maldecap, dolors musculars i erupció a la pell. La majoria de les persones afectades es recuperen en un període d’entre dues i quatre setmanes.

Després d’avaluar la progressió del virus a diferents territoris, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va decidir declarar la verola del mico com a emergència sanitària internacional al juliol, tot i no comptar amb el suport del comitè científic. En aquell moment, l’organisme va recomanar que “els homes que tenen sexe amb homes” reduïssin el nombre de parelles sexuals. 

Lluitant contra l’alarmisme

“Crec que aquestes declaracions van contra el seu propi interès, que en teoria és el de tenir cura de la salut de tothom”, comenta Sebastian Meyer, president de l’Associació STOP. Des del maig, aquesta entitat es dedica a difondre informació sobre la verola del mico per contrarestar la desinformació i l’alarmisme creat pels mitjans generalistes i les administracions. “Tot i que és molt desagradable, sabem que acostuma a no ser greu i que la mortalitat és baixíssima”, assegura.

No és l’única organització que ha assenyalat el risc d’emetre aquest tipus de discurs. La Federació Estatal de Lesbianes, Gais, Trans, Bisexuals, Intersexuals i més (FELGTBI+) va publicar un comunicat destacant les repercussions que pot tenir el fet de vincular una malaltia amb un col·lectiu: d’una banda, l’estigmatització del col·lectiu en qüestió i, de l’altra, la falsa sensació de seguretat per a la resta de la població.

L’il·lustrador i divulgador a les xarxes socials Rubén Evangelista (@motherofqueer) també considera que aquest tipus de declaracions que assenyalen directament un culpable acaben calant en la població: “Conec gent que ha hagut de mentir a la feina per agafar la baixa per la verola del mico”, explica. Així, l’interrogant és evident: s’hauria destacat l’orientació sexual del grup de població més afectat per un virus en cas que aquest hagués estat heterosexual?

Una qüestió moral

La verola del mico, segons Canal Salut, es pot contagiar a través de lesions de la pell produïdes pel mateix virus (com ara vesícules, pústules, crostes, etc.); fluids corporals (com ara saliva, pus, semen, etc.); objectes contaminats (com ara roba, tovalloles, roba de llit o estris per menjar) i gotetes respiratòries.

Ara com ara, l’últim comunicat de la Generalitat sobre el tema notifica que hi ha un total de 2.984 casos sospitosos o probables de verola del mico i 1.995 confirmats. La majoria d’aquests confirmats, apunten, “són homes d’entre 20 i 60 anys”, i la via de transmissió més freqüent ha estat possiblement “el contacte durant les relacions sexuals (...) en el context d’esdeveniments festius multitudinaris”.

En relació amb això, el president de STOP opina que no cal amagar la vulnerabilitat del col·lectiu, ja que és necessari saber quin és el focus poblacional del virus per poder adreçar-se a ell en les campanyes de prevenció. No obstant això, també considera que s’hauria de fer un ús més curós de les paraules per evitar la criminalització, i que tot plegat es tracta d’una qüestió moral: “Pots tenir una relació sexual amb una sola persona i contagiar-te. El més important és que les pràctiques siguin segures”.

En aquesta línia, diverses entitats han hagut de recordar que la verola del mico no és una infecció de transmissió sexual (ITS).

 

 

 

 

Ver esta publicación en Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Una publicación compartida de ONG Stop (@stop.onglgtbi)

Racisme en la gestió sanitària

Madrid i Catalunya són les comunitats on més contagis s’han registrat fins ara. A Catalunya, la campanya de vacunació va iniciar-se just un dia abans que l'OMS declarés la verola del mico emergència sanitària internacional, el 21 de juliol.

Rubén Evangelista assenyala les dificultats amb les quals va trobar-se per accedir a la vacuna a la Comunitat de Madrid: “És tot un entramat que requereix paciència i constància”. A més a més, té limitacions molt importants, ja que no es pot optar a una cita sense documentació. “No podem deixar una part de la població sense cobertura per tenir una llei d’estrangeria com la que tenim, entintada de racisme i colonialisme”, denuncia.

En aquest sentit, l’il·lustrador recorda també que la verola del mico fa temps que existeix, però que no ha estat fins que ha arribat a Occident que s’ha considerat una crisi sanitària. En això coincideix amb Sebastian Meyer, que assegura que “es podria haver intervingut durant molt de temps per erradicar-la o reduir la seva presència a Àfrica, però no s’ha fet, la qual cosa ens indica altres qüestions”.

Aliances comunitàries contra la desinformació

Les últimes declaracions de l’OMS apunten a un alentiment del brot de verola del mico. Tot i així, l’Estat espanyol continua encapçalant el nombre de contagis a Europa. “Es pot comparar amb la gestió de la Covid-19 i del VIH perquè no s’ha fet tot el que es podria haver fet, ni s’ha fet de manera correcta”, manifesta Sebastian Meyer.

Una gestió que, com bé han apuntat des de diverses organitzacions, deixa al descobert els tabús i estigmes sexuals que encara regeixen la societat actual. Per sort, això sí, la resistència també és una realitat: “Moltes persones hem parlat de la nostra experiència, hem compartit informació o hem ajudat en el procés de demanar cita. Com sempre: establint xarxes de diàleg i cures”, conclou Rubén Evangelista.