Cristian Vinagre: “Amb un nou confinament s’hauria de reforçar l’atenció a la salut mental i comunitària”
Comparteix
El psicòleg i responsable de l’Activa’t per la Salut Mental a les comarques del Baix Llobregat, Garraf i Anoia explica què ha representat no poder sortir de casa per a una persona amb problemes psicològics i què representaria un nou tancament.
Què és l’espai 'Situa’t'?
És un servei inclòs a l’Activa’t per la Salut Mental, gestionat per la Federació Salut Mental Catalunya, en el qual, des de fa ja sis anys, oferim informació, assessorament, orientació i acompanyament sobre qualsevol aspecte relacionat amb la salut mental i que està obert a tota la ciutadania, tant per a persones amb un diagnòstic i els seus familiars o entorn com per a persones sense diagnòstic, arreu de Catalunya.
Com han viscut les persones amb problemes de salut mental el confinament?
En la nostra atenció hem detectat que, com a qualsevol persona que no té un problema de salut mental, ha suposat un estrès emocional per la sensació de vulnerabilitat afegida per la situació i que cada persona ho ha hagut de gestionar amb les eines pròpies i el suport extern que ha tingut al seu abast. Això ha implicat, entre d’altres, un augment en simptomatologia d’angoixa, situacions de crisi, processos de dol que poden complicar-se i dificultats de convivència.
El confinament ha suposat una aturada dels processos de recuperació de les persones amb problemes de salut mental pel risc de contagi, tant de serveis de salut com la interrupció de les activitats dels hospitals de dia i el tancament d’algunes unitats d’ingrés, com serveis comunitaris, pel que fa als clubs socials o la xarxa associativa de salut mental, que s’estan restablint de forma escalonada, però molt pendents de l'evolució de la pandèmia.
Hi ha hagut dificultats en l’accés als serveis de salut?
Sí. L’atenció ha sigut telefònica o telemàtica i presencial sempre que es complissin les mesures de seguretat. Ens hem readaptat oferint atenció telefònica i comunicació via Whats' App, correu electrònic i videotrucada. També ha estat una proba de foc pels familiars, ja que la convivència ha acabat reforçant o agreujant situacions prèvies. En alguns casos, s’han presentat dificultats per mantenir el confinament, ja sigui per falta d’informació o capacitat de contenció i/o suport de les persones amb problemes de salut mental.
Coincidim en el fet que la principal diferència respecte l’atenció que donàvem abans, és que el to emocional de les persones que hem atès reflecteix un patiment molt més elevat. Si més no, el confinament també ha representat una oportunitat que s’ha reflectit en una forta resposta de la xarxa associativa, del suport mutu i el voluntariat per poder atendre a persones que pateixen, amb i sense problemes de salut mental, familiars i professionals.
Heu notat un augment de la demanda d’atencions?
Donada la importància que prevèiem en poder oferir suport a persones amb problemes de salut mental i els seus familiars, des de l’inici hem donat una continuïtat assistencial de forma telemàtica. Respecte les dades, als Espais Situa’t arreu de Catalunya, durant el període entre el dia 14 de març i el 19 de juny, hem atès 351 demandes noves, en les quals el 52% han estat causades per problemàtiques i dificultats relacionades amb la Covid-19 i hem realitzat seguiment de 592 persones.
Hem detectat un augment en la quantitat d’atencions, amb pics al mes d’abril i durant tot el confinament i les fases de desescalada. Hauríem de comprovar si l’augment és significatiu respecte anys anteriors, però el que sí que ha augmentat de forma significativa són les demandes que classifiquem com a complexes, que requereixen d’una atenció i seguiment més continu i un estret treball i coordinació conjunt amb la xarxa del territori.
Quines pautes donaven els i les treballadores socials i psicòlogues per fer més amè aquest temps?
S’han elaborat diferents guies amb pautes, les quals han estat molt centrades en l’autocura, tals com mantenir una actitud optimista, conservar hàbits adequats d’higiene i prevenció que recomanen les autoritats sanitàries, establir una rutina durant el dia, cuidar de l’alimentació i realitzar exercici a casa. També es recomanava contrastar la informació que arribava amb fonts oficials, no parlar permanentment de la pandèmia i mantenir el contacte amb familiars i entorn social.
S’ha ressaltat la importància de poder contactar amb els serveis de salut de referència en el cas en que es detectés un augment en la simptomatologia. Des dels Espais Situa’ts vam realitzar una cerca de recursos que actualitzàvem constantment per donar resposta a cada situació, donant suport al manteniment i a l’adaptació al format online de grups d’ajuda mútua on, tant familiars com persones amb problemes de salut mental, podien tenir un espai per parlar de la seva pròpia salut i donar-se suport.
Quin tipus d’actituds us heu arribat a trobar?
Les actituds han sigut diverses. Si més no, quan ens contactaven era perquè tenien una necessitat que no sabien com resoldre, ja fos una consulta informativa respecte el servei de salut mental de referència com d’altres molt més complexes com atenció a situacions de crisi i ideació autolítica. Hi ha hagut un ampli ventall de situacions on les actituds variaven en funció de la càrrega emocional que els hi generava la situació.
Què ha estat el més difícil de gestionar?
Com a tècnics de l’Espai Situa’t, el més difícil han estat les diferents situacions complexes que ens arribaven, tals com gestionar un patiment molt elevat degut a ingressos o defuncions de familiars per la Covid-19, on no podia veure al seu familiar a l’hospital o gestionar el funeral, situacions de dol, situacions de crisi per desestabilització psiquiàtrica amb dificultats de vinculació a la xarxa, situacions d’ideació autolítica, intents de suïcidi i acompanyaments a professionals de salut i/o socials desbordats.
A nivell intern, com a equip, degut a la intensitat emocional de les demandes, hem activat reunions setmanals per compartir casos i tenir un espai de cura emocional i un espai de supervisió mensual.
Què representaria un nou confinament per aquest col·lectiu?
Si n'hi hagués un de nou, s'hauria de reforçar l’atenció comunitària amb els recursos necessaris per a tots els àmbits; des dels serveis socials, l’acompanyament personalitzat a persones amb problemes de salut mental i les activitats de suport mutu (com els grups de gestió emocional, grups de suport al dol i suport social per a persones soles) per poder garantir un suport adequat a les persones amb problemes previs i assegurar una resposta àgil i ràpida quan es demana ajuda.
També s’hauria d’incrementar el circuit de serveis d’atenció a la salut mental i reforçar-los amb més professionals, posant èmfasi en les persones vulnerables que viuen soles i amb pocs recursos i tenint cura d’infants i adolescents, així com dels professionals que treballem en salut mental. Hi ha persones amb problemes de salut mental que han adquirit una major resiliència per afrontar situacions de patiment i que han tingut una actitud proactiva per afrontar millor la situació i donar suport a altres persones.
Podeu treure alguna conclusió positiva al respecte?
El millor ha estat la resposta, l’actitud de compartir, de donar suport i la capacitat d’adaptació de molts professionals de diferents serveis de la xarxa de salut mental i de la xarxa associativa, que ha sobrepassat en molts dels cassos les funcions i els horaris laborals.
També l’adaptació i la capacitat d’apoderament que moltes persones amb problemes de salut mental i els seus familiars ens han mostrat, en les quals som nosaltres, els professionals, qui hem après d’ells i ratifica la necessitat de continuar treballant de la mà, acompanyant des de l’horitzontalitat.
Afegeix un nou comentari