Daniel Juan García: "Si hi ha una desigualtat invisible, hi hem d’intervenir per fer-la perceptible"

Les diferències socioeconòmiques dins d’una aula poden ocultar-se, però implica conseqüències negatives en el procés formatiu dels joves. Per sensibilitzar la societat d'aquestes desigualtats, la Fundació Adsis treballa amb dos fronts. Un és la campanya “Tornada al Cole”, per recaptar fons per mantenir els serveis que l’entitat ofereix durant tot l’any. L’altre és la divulgació de l’estudi “Desigualtat Invisible”, fet a partir d’enquestes a prop de 3.000 estudiants de centres públics d'ESO de tot Espanya.

Daniel Juan García, director del centre El Carmel de la Fundació Adsis, ens explica la situació actual i detalla els serveis que l’entitat ofereix a adolescents en risc d’exclusió.

Quin és l’objectiu de la campanya "Tornada al Cole"?

La campanya "Tornada al Cole" aprofita el començant del curs per sensibilitzar a la societat sobre la desigualtat als centres educatius però s'allarga tot l'any. Podríem dir que tenim un doble objectiu. El primer és, coincidint amb el començament de curs, traslladar a la societat i als mitjans de comunicació els problemes que ens preocupen dins l'àmbit educatiu. El segon és recaptar fons per intentar aportar solucions per aquestes situacions de vulnerabilitat social. D'aquesta manera, ens permet obtenir ajudes per a les accions que destinem als joves.

Com es gestionen aquests fons recaptats?

En un dia normal al nostre centre obert per a joves en risc d'exclusió social hi poden passar 100-120 adolescents. Els diners serveixen per finançar serveis que oferim als adolescents. Per exemple, durant el curs, de dilluns a dijous, oferim reforç educatiu. A més, fem un treball preventiu, ja que acompanyem els joves en el seu procés formatiu per evitar l'absentisme i l'abandonament escolar. Tot i així, en alguns casos, també fem alguna ajuda puntual a les famílies que tenen dificultats econòmiques que impedeixen que l'adolescent pugui seguir amb els estudis. No tenir accés a segons quins serveis o no poder pagar la matricula escolar pot implicar un cop emocional per l'adolescent.

Quins agents intervenen en aquesta ajuda?

El nostre equip de 12 educadors treballa en xarxa amb els centres educatius d’origen. Treballem per detectar les mancances i necessitats dels alumnes per continuar estudiant i des d'aquest moment avancem conjuntament. A més, també comptem amb persones voluntàries que actuen principalment en el reforç educatiu. Gràcies a elles oferim una atenció més individualitzada als joves. Els voluntaris i voluntàries els ajuden, els animen i els mostren que són capaços. La presència de persones voluntàries de 16-17 anys, per exemple, obre una finestra de noves aspiracions per aquests adolescents. 

Que és la “desigualtat invisible” i com la identifiquem dins de l’escola?

Diem que es tracta d’una “desigualtat invisible” perquè no sempre està manifesta. Hi ha una sèrie d’elements que poden explicar les possibilitats d'un bon rendiment escolar o del fracàs. Gràcies a aquest segon estudi vam veure que sis de cada 30 estudiants d’una aula (20%) estan en risc d’exclusió. També hem identificat quatre indicadors significatius que influeixen en aquesta situació: un 82% no gaudeixen de vacances, un 82% viuen en famílies amb dificultats per pagar imprevistos, un 77% passen fred a casa a l'hivern i un 69% no mengen carn o peix almenys 3 vegades per setmana. Respecte a l'entorn per a l'estudi, hi ha un 30% més de joves en risc d’exclusió que declaren que no és fàcil viure a casa i un 32% no disposa de prou tranquil·litat a casa per estudiar i fer els deures. 

Aquestes situacions acaben afectant l'autoestima d'aquests joves?

Sí. En l'estudi vam preguntar quina percepció d’un mateix tenien per afrontar les situacions de la vida. Entre el grup en risc d’exclusió, un 56% no es consideren persones valuoses i un 31% d'aquests adolescents no es veu capaços d'aconseguir el que es proposen.

A partir d’aquest estudi, quin són els propers passos?

Si és una desigualtat invisible, hi hem d’intervenir per fer-la perceptible. Caldrà fer arribar la veu a l’administració, a les escoles, als àmbits en els quals ens movem. Hem de fer-los conscients que tenim una realitat i hem d’intervenir sobre ella. L’estudi ens dóna pistes molt clares per on dirigir aquesta intervenció socioeducativa.