El nombre d’infants sahrauís acollits a Catalunya es redueix quasi a la meitat en 15 anys
Comparteix
Comença la captació de famílies catalanes per al projecte ‘Vacances en pau’ amb l’objectiu que 500 nens i nenes refugiats passin el juliol i l’agost fora del desert del Sàhara.
El 2002 en van ser 802. L’any passat, gairebé la meitat: 450. Cada vegada són menys els infants refugiats del Sàhara que poden passar l’estiu a Catalunya. El projecte ‘Vacances en pau’, impulsat per la delegació catalana del Front Polisari i l’Associació Catalana d’Amics del Poble Sahrauí (ACAPS), ha començat la campanya anual de captació de famílies interessades a acollir durant el juliol i l’agost un nen o una nena sahrauí d’entre 9 i 13 anys. La fita d’enguany és aconseguir 500 famílies catalanes, 50 més que l’any passat.
“Durant els últims quatre anys la xifra s’ha estabilitzat, però encara patim les conseqüències de la crisi econòmica, que ha fet que moltes famílies es desenganxin del programa”, apunta Mah Iahdih, membre a Catalunya del Front Polisari, el moviment que reclama la independència del Sàhara Occidental.
La tendència a la baixa es repeteix al conjunt de l’Estat espanyol, on el nombre d’infants acollits també ha disminuït en un 50% en els últims estius: L’any 2000 van arribar prop de 8.000 nens i nenes, una xifra que contrasta amb els 4.800 infants que van arribar l’any passat.
Persones refugiades des de fa 40 anys
La realitat de les persones refugiades del Sàhara, lluny de projectar-se més que mai, ha quedat eclipsada davant l’anomenada crisi migratòria europea, aguditzada des del 2015 per les polítiques restrictives que es van començar a aplicar en resposta a l’augment de sol·licituds d’asil a la UE per part de persones provinents de països en conflicte com Síria i Afganistan.
Els infants que arriben cada juliol a Catalunya són víctimes directes d’una guerra que va començar el 1975, quan el Marroc va ocupar el Sàhara Occidental, antiga colònia espanyola. Quatre dècades després, més de 100.000 sahrauís –segons estima l’ONU– continuen exiliats al desert en campaments de refugiats en territori algerià, prop de la ciutat de Tinduf, sobrevivint sota temperatures extremes properes als 50 graus a l’ombra durant l’estiu.
“Una manera de denunciar la crisi de les persones refugiades és acollir un infant i treure’l de les dures condicions del desert”, afirma Albert Sanz, portaveu de l’ONG de Caldes de Montbui, Caldes Solidària, una de les entitats implicades amb el projecte‘Vacances en pau’.
Caldes Solidària va començar a captar famílies d’acollida a mitjans dels 90, juntament amb múltiples entitats catalanes vinculades al Front Polisari. Les famílies es van a implicar llavors, però, des del 1979 ja arribaven petits grups d’infants sahrauís. “L’estiu del 79 va arribar un centenar de nens i nenes i es van repartir entre col·legis i albergs”, recorda Iahdih.
Motius per acollir
Tal com s’explica al dossier informatiu del programa del 2017, el projecte serveix per donar a conèixer la situació que viu el poble sahrauí des de fa més de 40 anys i per donar la possibilitat als infants de viure un estiu diferent al que tenen als campaments.
L’estància a Catalunya els permet conèixer nous costums, llengües i, sobretot, gaudir d’una alimentació equilibrada i d’una assistència mèdica. De fet, se’ls sotmet a tots i a totes a un examen mèdic complert per valorar el seu estat de salut.
Entre les entitats col·laboradores i els ajuntaments es cobreixen despeses com els bitllets d’avió, els casals d’estiu, la compra d'ulleres o els costos logístics i administratius. Les famílies, per la seva banda, només han d’assumir els costos derivats de la manutenció de l'infant.
Les famílies interessades han de contactar amb les ONG del seu municipi, amb l’ACAPS o directament amb el Front Polisari. Els vols es compraran al maig i fins llavors tothom qui vulgui pot inscriure’s al programa.
Molts infants acaben repetint i venint-hi més d’un estiu, fins que tenen 13 anys. “La relació s’enforteix i es manté el contacte per tota la vida. Marxen a casa al setembre amb la il·lusió de tenir també una família catalana”, explica Jan Martells, membre de l’ACAPS del Vallès Oriental.
!function(e,t,s,i){var n="InfogramEmbeds",o=e.getElementsByTagName("script"),d=o[0],r=/^http:/.test(e.location)?"http:":"https:";if(/^\/{2}/.test(i)&&(i=r+i),window[n]&&window[n].initialized)window[n].process&&window[n].process();else if(!e.getElementById(s)){var a=e.createElement("script");a.async=1,a.id=s,a.src=i,d.parentNode.insertBefore(a,d)}}(document,0,"infogram-async","//e.infogr.am/js/dist/embed-loader-min.js");
Afegeix un nou comentari