El Síndic constata que en una dècada no s’ha fet cap avenç en la segregació escolar de l’alumnat estranger

FCVS
Autor/a: 
Alba Pueyo
 Font:
Font:
 Font:
Font:
 Font:
Font:

El Síndic constata que en una dècada no s’ha fet cap avenç en la segregació escolar de l’alumnat estranger

Autor/a: 
Alba Pueyo
FCVS

Resum: 

A partir d’un informe, l’ens públic demostra el desequilibri escolar, defensa un pacte social i polític per combatre'l i proposa canvis en l’admissió d’alumnat.

Un nou informe del Síndic de Greuges constata que el desequilibri escolar erosiona el principi d’equitat. Davant d’això, aquest ens públic defensa un pacte social i polític per combatre la segregació escolar. En aquest sentit, proposa canvis en l’admissió i en l’oferta.

El document, sota el nom Informe extraordinari. La segregació escolar a Catalunya (I): la gestió del procés d’admissió d’alumnat”, demostra els desequilibris que hi ha actualment en la composició social dels centres escolars de molts barris i municipis catalans. A més, l’estudi constata que en els darrers deu anys no hi ha hagut cap avenç significatiu en la lluita contra la segregació escolar de l’alumnat estranger.

Els trams d’escolarització, els mateixos de fa deu anys

Així doncs, mentre que en el curs 2006-2007 era necessari canviar de centre el 49% de l’alumnat estranger de primària i el 40% de secundària per tal garantir una escolarització equilibrada, el curs 2013-14 aquesta proporció es va situar en un 48% a primària i un 39% a secundària. Per tant, en una dècada no s’ha equilibrat cap dels dos trams d’escolarització.

Pel que fa a les dades a nivell de territori, el document reflecteix les importants desigualtats territorials que hi ha en el desequilibri escolar. On hi ha més segregació interna a primària és a Terrassa, Cerdanyola, Girona, Tarragona, Lleida, entre d’altres. Pel que fa a Barcelona, tots els districtes presenten nivell de segregació escolar equivalent o superior als 35 municipis amb més segregació escolar a primària de Catalunya.

En canvi, els municipis amb menys segregació són els d’Alcanar, Torelló, Badia i la Roca del Vallès, Abrera, entre d’altres. D’altra banda, el Síndic destaca el desplegament desigual de polítiques de gestió i correcció d’aquest desequilibri.

La necessitat d’afrontar la segregació escolar

A Catalunya, al llarg del curs 2013/2014 hi havia un total de 101 centres de primària amb més d’un 50% d’alumnat estranger, el 4,4% del total, 20 dels quals amb més del 70%. Pel que fa a secundària, hi ha 24 centres amb més d’un 50% d’alumnat estranger, el 2,3% del total, 4 dels quals amb més del 70%. Davant d’això, és necessari, al parer del Síndic, lluitar contra la segregació “per evitar que determinats centres estiguin socialment estigmatitzats”.

D’altra banda, des de l’organisme públic es recorda al Departament d’Ensenyament el deure d’utilitzar les ampliacions de ràtio per fomentar l’escolarització equilibrada d’alumnat amb necessitats educatives específiques, especialment l’alumnat nouvingut d’incorporació tardana que es matricula fora de termini.

En aquest sentit, l’informe destaca un seguit de recomanacions, com la millora de la regulació del procés d’admissió, la planificació de l’oferta de llocs escolars, el paper dels òrgans de garantia del procés i el control de les irregularitats, la reserva de places per a alumnat amb necessitats educatives especials, la zonificació escolar o les ampliacions de ràtio, entre d’altres.

El document conclou amb una reflexió sobre la falta de consciència col·lectiva de la necessitat de combatre la segregació escolar i de preservar l’equitat del sistema com a bé comú.

Afegeix un comentari nou