Gemma Ricomà: “Per a alguns el VIH és el menor dels seus mals”

Suport Associatiu
Autor/a: 
Júlia Hinojo
Gemma Ricomà, presidenta de l'Associació Ciutadana Anti-Sida de Catalunya.  Font: Associació Ciutadana Anti-Sida de Catalunya
Gemma Ricomà, presidenta de l'Associació Ciutadana Anti-Sida de Catalunya. Font: Associació Ciutadana Anti-Sida de Catalunya.

Gemma Ricomà: “Per a alguns el VIH és el menor dels seus mals”

Autor/a: 
Júlia Hinojo
Suport Associatiu

Resum: 

La presidenta de l’Associació Anti-Sida de Catalunya ha demanat un préstec personal per tirar endavant l’entitat, que rep menys finançament públic que l’any passat.

Fa uns dies s’anunciava que la ciència havia curat del tot, per segona vegada a la història, un malalt de sida. La bona notícia representa un pas més de la lluita contra el VIH, una malaltia que, malauradament, continua sent crònica i incurable per a la resta de pacients.

Des del 1996, amb l’aparició del tractament antiretroviral, els avenços mèdics han anat millorant la qualitat de vida de les persones afectades. Segons assegura Gemma Ricomà, presidenta de l’Associació Ciutadana Anti-Sida de Catalunya, amb una correcta medicació, la càrrega viral es pot reduir fins al punt d’eliminar el risc de transmetre la infecció a altres persones.

Tot i això, els efectes negatius de la malaltia no s’han de relativitzar. Els tractaments posen a ratlla la malaltia, però la sida segueix deixant seqüeles i continua afectant 35.000 persones a Catalunya.

Entitats com l’associació que presideix Ricomà treballen per assistir les persones que estan infectades pel virus i que, alhora, pateixen una situació de greu vulnerabilitat.

A l’Associació Anti-Sida oferiu pisos tutelats, assistència a persones infectades pel VIH i la prova gratuïta i anònima a qui la demani. L’Espai VIHtal és un dels pilars de l’entitat. En què consisteix?

És un centre de dia on donem suport a persones que pateixen VIH i es troben en una situació de greu exclusió social: viuen al carrer, consumeixen o consumien drogues, viuen de pensions precàries... Els oferim suport quant a necessitats bàsiques, suport emocional i psicològic gratuït, acompanyament...

Quantes persones ateneu?

El nombre d’expedients ronda els 600. De mitjana, atenem 35 persones al dia.

És una xifra que es manté estable?

Ha anat a més. Només tractem majors d’edat i amb problemes per accedir al mercat laboral. Normalment és la gent més gran, i la que fa temps que va rebre el diagnòstic, la que té més problemes per trobar una feina.

Es margina el col·lectiu que pateix VIH en l’àmbit laboral?

Sí. Però treballem amb un perfil que no és només afectat de VIH. Hi ha altres elements que els dificulten la inserció. Tenir VIH comporta una marginació social pel desconeixement que hi ha. Si a més d’això, li sumes altres problemes, fa que per a moltes persones el VIH sigui el menor dels seus mals.

Quines són les idees falses que encara associem amb la sida?

La gent encara associa el VIH a certes poblacions, i no és conscient que ens afecta a tots. Fins i tot la gent jove ho pensa. També hi ha confusions amb les vies de transmissió del VIH o amb les pràctiques sexuals. Pots tenir una relació sexual igual de plena amb una persona amb VIH! Hi ha gent que això encara no ho sap. I parlo de gent amb carreres universitàries, de barris amb bon nivell adquisitiu.

Les persones amb VIH han de prendre més precaucions?

No, han de prendre les mateixes. No ha d’haver-hi diferència. Hem de ser conscients que existeixen les malalties de transmissió sexual i de com ens hem de protegir. Tots.

Es necessita més educació sexual a les escoles?

No sé si es necessita més, però realment alguna cosa hem fet malament si encara hi ha aquest gran desconeixement. Hi ha malalties que se segueixen transmetent i que es podrien evitar fàcilment.

El 25% de les persones seropositives a Catalunya no són conscients que tenen la infecció. Si el diagnòstic es fa massa tard quines conseqüències té?

El diagnòstic precoç és important en qualsevol malaltia. Com abans t’ho detectin, millor. Per això sempre animem la gent a no tenir por a fer-se la prova. Ara hi ha qui es pren una pastilla al dia pel VIH. Abans es prenien 10 o 11. Ara tenen les seves defenses bé, sempre que portin una vida sana per no agafar malalties oportunistes.

La qualitat de vida és bastant alt, llavors?

Amb una correcta medicació, s’aconsegueix una càrrega viral molt reduïda que fa que el virus sigui indetectable. Això significa que aquella persona no transmetrà el VIH a altres persones. Per això és tan important la medicació.

Hi ha qui no vol prendre la medicació?

Treballem amb població que té greus problemes a part del VIH: consum de drogues, trastorns mentals severs... En aquest context no és tan fàcil convèncer la gent perquè es mediqui. Per això treballem molt per conscienciar la gent de la importància d’adherir-se al tractament.

Quins tipus de medicaments existeixen en contra de la sida?

Els medicaments pre, que són de prevenció i les prenen les persones que es troben en una situació de risc, com el col·lectiu homosexual. Després hi ha els post, que són els que es prenen després d’haver tingut una relació sense precaucions o una violació. Serveix perquè el virus no creixi al teu cos. T’ho he explicat molt casolanament, però és molt més complex. La qualitat de vida dels pacients és boníssima si es pren la medicació.

Canviant de tema, heu vist com se us reduïa el finançament públic aquest últim any. Com aconseguiu tirar endavant?

M’encanta que em preguntis això. Som una ONG, amb uns 600 usuaris i tres treballadors en plantilla (un psicòleg, una treballadora social i jo com a directora). Tenim un pressupost molt just. Les subvencions ens les paguen molts cops a any vençut. Saps el que representa això per a una entitat? Ens endeutem amb préstecs amb els nostres diners. Això ho he fet jo com a directora. Imagina’t. A més, tenim projectes que un any es subvencionen i després desapareixen sense cap motiu.

Quina inestabilitat.

Surrealista. Estem fins a 5 mesos sense cobrar i això ens fa vulnerables. Per exemple, aquest any, a la nostra treballadora social la volien desnonar perquè no havia cobrat i no podia pagar el lloguer.

Esteu buscant finançament per altres vies?

Per l’Espai VIHtal rebíem 70.000 euros i l’any passat només en vam rebre 30.000. El projecte del pis d’emergència social va costar 50.000 euros i ara l’Ajuntament ha decidit que no li donarà suport, tot i que el programa pilot va donar uns resultats molt satisfactoris. M’estic tornant boja buscant finançament per aquest projecte i perquè les sis persones amb VIH que viuen al pis no hagin de quedar-se al carrer. Els treballadors de l’entitat ja hem renunciat a les pagues extra.

Què és el que et va motivar més a unir-te a l’associació?

L’Espai VIHtal. Em sembla un lloc increïble on s’atenen totes les necessitats des d’una vessant molt humana. Som com una família. Em vaig unir a l’entitat fa set anys, quan l’entitat estava a punt de tancar per falta de recursos. Vaig demanar que em deixessin treballar de gratis com a directora durant una temporada perquè tenia uns estalvis i volia que el projecte continués. Al final vam aconseguir remuntar l’entitat.

Afegeix un comentari nou