Jose Carlos Eiriz Varela: "Les persones amb discapacitat o trastorn mental, que ja tenien dificultats abans de la crisi, l'estan patint especialment"

Quina és la missió de la vostra entitat?

La nostra missió és aconseguir la felicitat de les persones amb discapacitat i/o trastorn mental, de la gent gran i de les seves famílies, millorant la seva autonomia personal i qualitat de vida, amb la participació activa de cada persona, oferint-los els suports que cadascú necessita, perquè disposin de les mateixes oportunitats que la resta de ciutadans, i una plena integració social i laboral.

Quina és la realitat que teniu al vostre entorn immediat?

La crisi ha castigat d’una forma molt especial a la comarca del Baix Penedès. Tenim uns índex d’atur dels més alts de Catalunya, i hi ha moltes persones i famílies senceres que ho estan passant molt malament. Les persones amb discapacitat i/o trastorn mental, que ja tenien forces dificultats abans de començar la crisi, l'estan patint especialment.

Durant els últims anys s’havia avançat molt en el reconeixement de drets de les persones amb discapacitat, així com també en la seva inserció a la comunitat, però en aquests moments s’estan retallant aquests drets i perilla el seu futur.

Quants voluntaris teniu ara i quin paper juguen en el si de la vostra entitat?

Hi ha pràcticament un centenar de voluntaris que col·laboren amb nosaltres. El voluntariat és un element clau dins de la nostra entitat. Aporta valors, idees, reflexions, recursos i, en definitiva, és un generador de capital social.

Tots ells/elles han decidit formar part d’una ciutadania activa i organitzada que està atenta i oberta solidàriament a la millora estructural de la societat a la qual vivim, a la lluita per un món més just, solidari, equitatiu i igualitari.

Per què creieu que els voluntaris col·laboren amb vosaltres?

Perquè veuen i valoren el sentit de la nostra feina, i a més gaudeixen compartint el seu temps, les seves aficions i els seus coneixements amb les persones amb discapacitat i les persones grans.

Quina creieu que serà la vostra realitat d’aquí a 10 anys?

Ben segur que la Fundació haurà canviat molt en aquest temps, desenvolupant nous serveis per persones grans i persones amb trastorn mental, aplicant el paradigma del model d’atenció centrat en les persones.

També canviarà la tipologia d’activitats productives a través de les quals crea ocupació per les persones amb més dificultats, dirigint-les cap als ciutadans en general.

Finalment, el procés d’integració de col·lectius que des de fa anys es dóna a l’Escola de Turisme del Baix Penedès, s’anirà estenent a molts del serveis de la Fundació.

Quin ha estat per tu el moment de més passió a l’entitat?

Hi ha hagut molts moments al llarg dels últims 20 anys, lligats al plantejament de nous projectes i a la posada en funcionament de nous serveis, però segurament destacaria aquells moments en què una persona amb moltes dificultats aconsegueix per primera vegada, o bé després de molt de temps sense treballar, un contracte de treball.