La recuperació de la llengua romaní en la lluita contra l’antigitanisme
Comparteix
La Romanó Kher, dirigida per Seo Czmich, es vol convertir en la casa de la cultura i la memòria gitana a Barcelona. Treball social i cultural a favor de la cohesió i la convivència.
La pandèmia no ha permès fer la inauguració oficial del local de la seu, en ple Gòtic, a Barcelona, però les il·lusions de l’equip que hi treballa no s’han enfonsat. Ni molt menys. Romanó Kher (Casa romaní) és un espai d’activisme gitano. En el sentit ampli d’activisme. Volen que hi càpiga activitat d’acompanyament social i cultural. El dirigeix Seo Cizmich i té una dèria: la llengua, és a dir, el romanó o llengua romaní.
Persecució ètnica i cultural, intents de genocidi i polítiques d’assimilació travessen els sis segles de presència del poble gitano a l’Estat espanyol. Per Cizmich, recuperar la llengua romaní és un deute històric i “un procés de reparació”. “L’antigitanisme està molt actiu en tots els camps de la societat, de la política, de l’acadèmia i en la vida quotidiana -constata-. L'antigitanisme ens impedeix avançar i això ha de canviar”.
Acostumat per força a ser vist amb desconfiança i a situacions d’aïllament, la seva idea és que tota activitat que es faci al Romanò Kher serveixi per apropar-hi també les persones no gitanes. I precisa, en un concepte molt extens del que és militància, que fins i tot les famílies del poble gitano que no estan en el teixit associatiu fan militància, perquè viuen la seva forma de vida i és una manera de protegir-se. O sigui, que el dia a dia ho és, de militància.
Fa pedagogia: “El romaní s’ha barrejat amb les llengües dels llocs en els quals hi ha persones gitanes”. A Catalunya existeix el caló, sorgit el contacte del romaní amb les llengües del territori. “El caló deriva del romaní i a hores d’ara no té suficients paraules per establir un diàleg sobre determinats temes”, assegura.
Cobrir les necessitats bàsiques
Hi ha poca gent que parli el romaní. En el cas de Catalunya, explica que el parla sobretot la població migrant i, a més, la majoria no el saben escriure. “Més que de recuperació, m’agrada parlar de reparació i calen els compromisos dels governs”, indica Cizmich, que té el romaní com a llengua materna.
És el penúltim dels deu fills d’una família croata migrada a Itàlia. Ell va néixer i créixer en un campament gitano de Gènova. Sap de què parla. El primer que reivindica, de fet, és un sistema educatiu en què el jovent gitano s’hi impliqui i també unes polítiques que cobreixen les necessites bàsiques de tothom.
“No crec que hàgim de recuperar el romaní des del pla acadèmic, sinó des del sentiment, des de la gitanitat. La llengua és una causa”, no es cansa d'insistir el director del Romanò Kher, que també és ambaixador honorífic de la llengua romaní. De moment, hi ha un parell d’eixos engegats: un nou 'Vocabulari en imatges català-romaní', editat pels departaments de Cultura i de Treball, Afers Socials i Famílies, i la posada en marxa de classes de romaní.
El ‘Vocabulari en imatges català-romaní’ ha estat traduït per persones gitanes de les associacions Rromane Siklovne i Ternè Roma Action Barcelona. Conté més d’un miler de paraules en les dues llengües associades a una il·lustració. S’estructura per capítols temàtics referits a espais del dia a dia com ara l’habitatge, els aliments o espais exteriors. Al final del llibre hi ha una guia breu de conversa.
@Generalitat_cat Es un inmenso placer compartir este vocabulario con vosotros. Es un vocabulario querido por la Generalitat hecho por las personas que luchan por la recuperación del idioma Romanó.
— Romaní Ćhib (@KherRomano) February 9, 2021
Trabajo hecho por:
Seo Cizmich
Pedro Casermeiro
Manuel “El Ñoño” pic.twitter.com/WaDVhmeuWt
El Pla integral del poble gitano, que té en marxa el govern, també impulsa cursos de romaní, que es duen a terme als barris de Sant Cosme (Prat de Llobregat), el Gornal (Hospitalet de Llobregat) i a Gràcia (Barcelona). Al Romanò Kher s’estan enregistrant classes en vídeo i es posaran a disposició de l’alumnat, que també tindrà la possibilitat de comunicar-se amb un professor en directe dos cops per setmana. “Necessitem gent que l’aprengui i llavors aquestes persones seran dinamitzadores en escoles i altres espais”, avança Cizmich.
“Haver de lluitar cada dia contra l’antigitanisme no ens permet treballar altres temes del poble gitano”, insisteix. Alhora, però, està convençut que mantenir viva la seva llengua és una eina més per combatre’l.
Afegeix un nou comentari