L'Associació in via fa setanta anys amb una campanya on dones de diferents generacions parlen de les relacions de parella i de les violències masclistes. "Algunes de les necessitats han canviat, però totes les persones que arriben a l'Associació necessiten un tipus d'acompanyament o altre, des de l'àmbit de la psicologia, de l'educació, de la formació o la inserció", explica Irene Andrés, especialista en l'abordatge de violències masclistes i directora de Projectes, Innovació i Investigació de l'Associació in via.

Aquests setanta anys de vida es resumeixen en el títol de la campanya: '70 anys: acompanyant 7 generacions'. "No hi ha dubte que, com la societat, l'Associació ha anat avançant i ha evolucionat a través de la seva especialització -indica Andrés-, però el que no ha canviat és el fet que moltes persones necessiten ser acompanyades per arribar a les seves fites, especialment les que es troben travessades per múltiples interseccions o discriminacions".

A la pregunta de què veuen quan miren enrere les persones de l'equip de l'entitat, Andrés ho descriu així: "Veiem les primeres accions d'una associació feminista, formada per dones pioneres i voluntàries, que estaven compromeses amb l'emancipació de les dones, en un moment en què la societat catalana patia els estralls de la dictadura". Recorda també que eren moments "d'una gran violència institucional, quan el masclisme i la violència masclista no es posaven en qüestió, i els drets fonamentals de les dones i els infants es vulneraven de forma sistemàtica".

En aquest marc polític i social, en la Barcelona de fa setanta anys, l'equip de l'Associació in via destaca que es va treballar amb sororitat per acollir, a través del punt d'informació ubicat a l'estació de sants, la dona que arribava a Barcelona des del món rural, sola, sense recursos econòmics i, sovint, embarassada. L'obertura de Casa de la Jove, la primera casa d'acollida de l'Associació, i "el compromís i la il·lusió, en un temps en el qual la dona havia de callar i aguantar", són aspectes que la directora de Projectes, Innovació i Investigació de l'Associació in via destaca en aquesta mirada enrere.

A la pregunta de què han après en aquests setanta anys de feina treballant contra les violències masclistes, diu que han après a combatre-les a través de la sororitat, la reflexió compartida i la constància. "Emprem tota la nostra energia i els recursos econòmics, no només per protegir i atendre de forma integral les dones i els infants, sinó també per formar els nostres equips de manera continuada, innovant i arriscant-nos, però mai defallint", manifesta. I hi afegeix: "Hem après a escoltar i a observar, a detectar i a prevenir, i a intervenir de forma especialitzada".

L'any passat, l'Associació in via va acompanyar 2.051 persones. Són sobretot persones que arriben a Catalunya des d'altres països buscant noves oportunitats de vida, allunyant-se de la pobresa, de les guerres i de la violència masclista i necessiten un acompanyament per garantir la seva plena inclusió social.

Dones i infants multiagredits que requereixen un temps i un espai de recuperació per recuperar una vida autònoma, o bé famílies que passen per moments dolorosos i necessiten trobar noves eines i recursos per solucionar els seus problemes i dificultats són els principals perfils que acompanya l'entitat. Recursos com ara un habitatge digne i sovint han de denunciar que es troben traves per llogar pisos per a dones víctimes de violències.

Contra la idea de l'amor romàntic

Pel que fa a la campanya '70 anys: acompanyant 7 generacions', Andrés destaca que mostra que "encara es lluita contra la idea d'un amor romàntic, que situa a la dona en un lloc de submissió respecte a l'home, però, a poc a poc, el concepte de l'amor està canviant en positiu". Aquest canvi, hi afegeix, va "cap a la comprensió que l'amor ha de ser lliure, respectuós i enriquidor, i aquest és el missatge que han de comprendre, especialment, els nens i les nenes".

En referència als reptes de futur, l'especialista en l'abordatge de violències masclistes té clar que passen "per incloure tots els homes en la lluita contra la violència masclista, des de l'activisme i les noves masculinitats". Subratlla que també cal focalitzar l'atenció en els perpetradors, per tal que puguin desenvolupar noves formes de relació que no siguin tòxiques ni violentes.