La violència masclista no dona treva, malgrat la manca d’inversió per part de les institucions per erradicar un problema social que està agafant dimensions estructurals. Aquesta és una de les conclusions del reportatge ‘Desprotegides, malgrat tot’, un treball d’investigació en profunditat i multimèdia que vol evidenciar, amb dades públiques, la falta de recursos econòmics per protegir les víctimes de violència masclista. En el mig any que portem, 3 dones han mort a Catalunya a mans de les seves parelles.

Segons dades de l’estudi, l’any passat 75.000 dones van patir violència masclista molt greu a Catalunya. De les poc més de 23.000 denúncies fetes, 5.252 van demanar sol·licituds de protecció, però tan sols se’n van concedir 2.680. La investigació duta a terme pels periodistes Xaquín G.B. i Karma Peiró, amb la col·laboració de la Fundació puntCat i la producció audiovisual de Rocío Minvielle, evidencia que Catalunya és la comunitat autònoma que menys ordres de protecció concedeix.

L’Institut Català de les Dones (ICD) va executar 10 milions per fer front a la violència masclista l’any 2008, respecte els 16 milions invertits el 2018. Tot i això, la xifra queda molt lluny de les estimacions de costos necessaris, segons la investigació. A l’Estat espanyol, un estudi del govern central amb dades del 2016 mostra que el mínim per tractar la llosa de la violència contra les dones és de més de 1.200 milions d’euros, però el valor que s’aproxima a la realitat sobrepassa els 8.000 milions.

Les dades indiquen que la Llei catalana 5/2008 va néixer amb menys de la meitat dels recursos econòmics estimats per aplicar-la. “No tenim computat que és el que destina la Generalitat en matèria de lluita contra la violència masclista”, assegura Núria Balada, presidenta de l’ICD. Tot i això, explica que més de la meitat del pressupost de l’ICD està destinat a la violència masclista. Durant els anys de la crisi, el pressupost va passar dels 13 als 7,5 milions i mai ha tornat a recuperar-se segons dades aportades pel reportatge.

Tot i els moviments com el #MeToo o #Cuéntalo a les xarxes socials, avui hi ha la mateixa violència vers les dones que fa una dècada. La investigació aporta el testimoni de la Raquel, que va sobreviure al maltractament del seu marit després de silenciar-ho durant anys. “Em va apretar el coll fins que només veia la imatge del meu fill plorant i donant-li cops a l’esquena al pare perquè em deixés tranquil·la...em quedava molt poc, jo veia que la meva vida es perdia”, ha narrat la Raquel.

Poca atenció i formació, malgrat les elevades xifres

De les 200 mil dones que van patir violència masclista greu l’any passat, els Serveis d’Informació i Atenció a les Dones (SIAD) només van atendre 1 de cada 20. Els SIAD són el primer lloc on acudir quan hi ha violència psicològica o física. A Catalunya, hi ha 100 municipis amb almenys un SIAD. Els motius per no assistir poden ser des d’una qüestió d’estigma o de desplaçament perquè quedi lluny de casa. A més, la investigació mostra que hi falta formació especialitzada per a les persones que atenen les víctimes.