Una persona usuària de cadira de rodes no va poder accedir durant les eleccions municipals del 28 de maig al seu col·legi electoral. La rampa d'accés estava tancada i ningú li va voler o poder obrir. La presidenta de la mesa on li corresponia votar va decidir sortir, agafar-li la papereta de vot i endur-se-la. "La persona no va veure si la seva papereta es va dipositar a l'urna o no", assenyala el president d'ECOM, Albert Carbonell. Ara, per a les eleccions del 23J, les entitats que acompanyen persones amb discapacitat demanen que això no torni a passar.

Aquest cas va succeir a les Terres de l'Ebre i el va denunciar ASSIDE, entitat federada a ECOM. Carbonell assegura que hi va haver més casos de persones amb discapacitat física i/o orgànica que van tenir dificultat per votar. En el cas de les Terres de l'Ebre, l'Oficina de drets civils i polítics de la Generalitat ho va valorar de vulneració molt greu i el fet ha estat denunciat a la Junta Electoral de zona.

"En el cas d'aquesta denúncia ja no hi ha res a fer, però actuem de forma preventiva de cara a les eleccions del 23J i de les que vindran després: hem preparat un document de recomanacions per donar a conèixer les necessitats específiques de les persones amb discapacitat física i/o orgànica", explica el president d'ECOM. Aquest document s'ha enviat al Ministeri de l'Interior, responsable de la designació dels col·legis electorals, i també a les Juntes Electorals provincials.

"Aquests problemes -hi afegeix Carbonell-, igual que la resta d'obstacles amb els quals ens trobem les persones amb discapacitat física i/o orgànica per exercir els nostres drets, només es poden resoldre per la via de la conscienciació, és a dir, donant a conèixer quines són les nostres necessitats i exigint la igualtat de drets que tenim reconeguda". De seguida, assenyala que "no és un camí fàcil", explica que fa molts anys que intenten sensibilitzar i diu que ho continuaran fent.

Les principals reclamacions tenen a veure amb l'accessibilitat. Amb l'accessibilitat al col·legi electoral, al carrer i al transport públic per poder-hi arribar. El col·legi electoral ha de ser accessible o tenir un accés amb rampa; ascensor, si cal accedir a pis superior, i la disposició del mobiliari ha de fer accessible l'exercici del vot a tothom. "Cal garantir tota la cadena d'accessibilitat -subratlla Carbonell- i, en aquest sentit, també és important la formació en atenció a la diversitat i la consciència que hi ha persones amb necessitats específiques".

L'acompanyament necessari

Es proposa que en els recintes electorals hi hagi almenys una persona formada que pugui donar suport en el cas que algú tingui una necessitat concreta, o que no es posin traves davant realitats diferents. Carbonell indica que cal saber, per exemple, que una persona amb discapacitat física i/o orgànica pot anar acompanyada de la seva assistent personal o d'una altra persona que li dona suport, i se li ha de permetre que aquesta persona l'acompanyi en tot moment i li doni el suport que necessiti.

Les entitats també reclamen que, a més de garantir el dret a vot, es garanteixi a les persones amb discapacitat poder participar i formar part de les meses electorals. Això requeriria que hi hagués un suport personal i tècnic adequat per dur a terme les funcions assignades.