El tràfic d'éssers humans és la segona causa més gran de beneficis il·lícits després del comerç de drogues. Una quarta part de les víctimes del tràfic de persones a Europa són menors. El 44% de les víctimes registrades a Europa són ciutadans i citadanes europees.

La Fundació Apip-Acam, junt a l'ONG belga Payoke, ha promogut la campanya Like a snow flake action (Acció com un floc de neu) per compartir històries reals de supervivents de tràfic de persones a Europa. Cada persona és única, com ho és cada floc de neu.

Centenars de persones estan compartint els seus relats al perfil d'Instagram creat especialment per la campanya, @likeasnowflakeaction, on s'hi publiquen fotografies de persones d'esquena (per protegir la seva intimitat) amb els braços alçats. Les persones que apareixen a les imatges són persones que han estat víctimes o bé, persones que donen suport a la campanya de visibilització.

Natàlia Massé és responsable del programa Dones de la Fundació Apip-Acam:

Quina missió té la vostra entitat?

La nostra entitat és una artèria de serveis socials i residencials per col·lectius vulnerables. La nostra missió és la recerca de la justícia social i treballar conjuntament amb les administracions per visibilitzar i aportar solucions per aquelles persones més desprotegides.

Natàlia Massé: "Ens preocupen totes aquelles dones que des de l'inici del confinament es desconeix on són".

Com ha afectat la crisi sociosanitària derivada de la pandèmia del coronavirus als vostres serveis?

Aquesta pandèmia ens ha obligat a tots i a totes a reinventar-nos. Nosaltres hem continuat atenent a totes les persones acollides als nostres dispositius, garantint la cobertura de les seves necessitats. Amb totes les dificultats, hem desplegat les estratègies necessàries per fer la nostra feina.

Però ens preocupa enormement el futur social. Les persones vulnerades s'han vist afectades d'una manera més greu per aquesta situació. Moltes persones han perdut la seva feina, no tenen accés als serveis socials, han patit violència i és troben a mans dels seus explotadors. És feina del conjunt d'agents social trobar solucions plegats.

Una de les activitats que s’ha hagut d'aturar és l'apropament a persones en situació de prostitució. Tot i que tenim un telèfon 24 hores, ens preocupen totes aquelles dones que des de l'inici del confinament es desconeix on són.

En què consisteix la campanya @likeasnowflakeaction?

Aquesta campanya és la veu a Europa de les supervivents al tràfic d'éssers humans. La campanya va néixer per iniciativa de la nostra fundació i en el marc de la plataforma europea contra el tràfic. Hem proposat a d'altres ONGs europees crear el perfil d'Instagram @likeasnowflakeaction amb la voluntat de són mostrar que el tràfic de persones és un problema real a Europa i que cada víctima té la seva pròpia història.

Tenim històries de supervivents que es troben a Bèlgica, Eslovàquia, França, Itàlia, Portugal, Ucraïna, Catalunya i moltes altres. Volem mostrar que és un problema de tothom i que darrera hi ha persones reals amb vides trencades. Però també hi ha esperança i sobretot molta resiliència.

N. Massé: "El virus no discrimina però el seu impacte sí".

Amb l'Estat d'alarma, hi ha evidències d'un major tràfic d'éssers humans?

Aquesta no és només una crisi sanitària sinó que afecta als drets humans. El virus no discrimina però el seu impacte sí. Pel que fa al nostre col·lectiu principal, que són les dones víctimes de tràfic amb finalitat d'explotació sexual en mans dels seus traficants i proxenetes, aquesta crisi ha fet augmentar la seva vulnerabilitat i dependència dels proxenetes. Molte dels deutes que tenien adquirits han augmentat i saben que moltes han hagut d'exercir la prostitució posant en risc la seva salut.

Quins són els col·lectius més vulnerables?

Tots aquells que la seva invisibilitat els impedeix apropar-se als serveis. Les dones en context de prostitució son part d’aquesta invisibilitat. Per això, hem d'eliminar totes les traves que hi ha al nostre abast que impedeixen l'accés. Requisits de regularitat administrativa, empadronaments, etc. no poden continuar essent requisits d’accés als serveis públics i privats d'atenció social.

Com és possible que al segle XXI no s'hagi acabat amb tot tipus d'esclavitud?

Pel que fa l'esclavitud sexual, hi ha aspectes importants que s'han de revisar i que estan lligats a la continuïtat d'aquesta xacra: la feminització de la pobresa, la cossificació de les dones dind de la lògica patriarcal-capitalista i l'establiment d'una prolífica indústria sexual que reclama contínuament noves adquisicions per nodrir a una demanda ferotge. Aquesta indústria criminal no solament no s'atura sinó que avui troba noves estratègies per perpetuar-se i continuar l'explotació dels cossos de dones i nenes.

Quin és el paper de les Administracions?

No ser còmplices d'aquests delictes. S'han de posar en marxa polítiques públiques per aturar la demanda i oferir serveis públics per aquelles dones que volen sortir de la prostitució. S'ha de trencar o interrompre la cadena de l’explotació, i aquí hi són els empresaris, els clients i els traficants. Caldria també una major i millor educació sexoafectiva i educació en la no violència, de cap tipus, sexual tampoc.

Entre d'altres aspectes, s'ha d'acabar amb la violència a la indústria pornogràfica. Serien petits passos molt necessaris per iniciar canvis en l'imaginari col·lectiu i per deixar de normalitzar la violència sobre les dones com a forma de relació.

I com pot ajudar la ciutadania a combatre el tràfic d'éssers humans?

Parant de posar a les víctimes i a les supervivents al centre del problema. Si hi ha explotació es perquè ho estem permetent. Visibilitzem i aturem el consum, en benefici de les dones, però també d'un model de relació més igualitària i satisfactòria per a tothom, per als homes també.

Hem d’abordar també les altres formes d’explotació, no només de dones amb finalitat d'explotació sexual, sinó també de persones traficades amb finalitat d'explotació laboral i comissió de delictes.