L'ús de la tecnologia per a la millora de la vida de les persones ha pres, des de fa uns anys, una nova dimensió gràcies a l'aposta per impulsar solucions relacionades amb intel·ligència artificial en els serveis socials. Tant administracions públiques com entitats del tercer sector social es troben experimentant amb aquesta nova tecnologia per assentar unes bases d'un món que conformarà el futur, però que ja és una realitat.

L’Associació Benestar i Desenvolupament (ABD) és una de les entitats que ja utilitza aquesta tecnologia en alguns projectes. Un d'ells és la iniciativa 'Atenea', un servei que posa al centre la ciutadania més vulnerable i tracta de reduir la bretxa digital. La Pilar Rodríguez, l'adjunta a gerència i directora de la Unitat Operativa Sociosanitària de l’entitat, va explicar el seu funcionament durant la jornada 'Intel·ligència artificial i drets socials: Riscos i oportunitats' emmarcada en el MWC 2024 i organitzada per m4social, el projecte d’innovació digital en l’àmbit social de la Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya.

Rodríguez ens parla sobre el projecte d'ABD i de la relació entre intel·ligència artificial i entitats del tercer sector social.

Quin paper juga actualment la intel·ligència artificial dins del tercer sector social?

Conec entitats que estan intentant incorporar-la. Penso que la intel·ligència artificial és una eina molt necessària. En el cas d'ABD fa temps que en fem ús d'ella. Per exemple, treballem amb l'Albert Isern, de Momentum Analytics, i alguns ajuntaments i professionals de serveis socials, cercant patrons concrets, a partir del Big Data, per desenvolupar models predictius que permeten conèixer la situació real de vulnerabilitat en un territori, així com predir què pot passar en uns anys, la qual cosa ajuda molt a la planificació i a una redistribució econòmica més ajustada a la realitat.

És una eina que s'està utilitzant molt en altres àmbits, com per exemple la salut, o l'empresa privada. I creiem que el seu ús en serveis socials, per establir models predictius o fer servrir altres eines tecnològiques, és molt necessari.

En aquesta línia, un dels projectes que lidereu és 'Atenea'. Com funciona?

'Atenea' és una iniciativa d’intel·ligència artificial, integrada a un dispositiu, que pot ser un telèfon mòbil o una tauleta, que no té botons, que no necessita wifi a casa i que funciona a través de biometria de veu, per tant, és personalitzat. Està destinat a persones grans o amb dependència, en diferents franges d'edat, tant en l'àmbit rural com urbà, que pateixen bretxa digital i que no utilitzen el telèfon intel·ligent per realitzar gestions diverses o per millorar la vida quotidiana a casa seva.

A través de la veu, les persones usuàries de l'eina poden cobrir les seves necessitats bàsiques: demanar cita al metge o metgessa del seu Centre d'Atenció Primària o al centre de serveis socials; contactar amb altres persones preferents preestablertes; avisar al servei d'emergències si hi ha qualsevol mena d'inseguretat a casa, com pot ser un incendi o si la persona no es troba bé, etcètera. 'Atenea' està present actualment a gairebé en 200 domicilis i durant aquest any arribarem als 500.

És un projecte impulsat des de diversos àmbits. Com d'important és aquesta col·laboració?

Considero que és una condició sine qua non. Primer de tot, l'eina 'Atenea' compta amb el finançament de Next Generation EU que gestiona el Departament de Drets Socials de la Generalitat de Catalunya. Si no, no seria possible. Aquesta creació, a més, és fruit d'una col·laboració pública-privada. Coliderem el projecte des d'ABD, juntament amb Momentum Analytics, i hi col·laboren empreses d'arquitectura tecnològica de diferents àmbits, com Verbio, Raona o Parlem.

ABD ha gestionat durant molts anys serveis d'atenció a persones i hem fet molta recerca en soledat no desitjada i bretxa digital. Però hi ha una sèrie d'aspectes en els quals són necessàries les persones professionals. Això sí, els arquitectes tecnològics també necessiten el coneixement de les persones, de les seves necessitats o de les seves preferències. Per això poso molt d'èmfasi en el fet que les persones grans hagin participat des de l'inici amb el disseny del pla funcional.

"Poso molt d'èmfasi en el fet que les persones grans hagin participat des de l'inici amb el disseny del pla funcional".

Què us traslladen les persones usuàries que ja usen 'Atenea'?

La resposta de les usuàries és excepcional. És el que et dona la força per continuar. Són integradors socials els que fan la gestió del canvi, cosa que valoro molt positivament perquè fan una gran feina, i són les que també fan el seguiment. Elles han recollit una sèrie de frases de les persones usuàries, moltes d'elles relacionades amb la soledat: "Tenint Atenea em sento més segur, si necessito qualsevol cosa sé que està allà"; "és important que participem en projectes com aquest que busquen ajudar-nos", o "passo sola molt de temps al dia i tenir Atenea em fa sentir tranquil·la".

Nosaltres hem de seguir tot un procés a escala legal abans d'entrar en un domicili. Però quan fem xerrades per copsar si la gent vol participar, la majoria està disposada a participar-hi, i fer-ho ja, al moment. Però abans, un cop fem el conveni amb l'ajuntament, ha de quedar tot molt ben lligat legalment.

Els beneficis són molts, però encara es debat sobre els possibles riscos que es poden derivar de l'ús de la intel·ligència artificial. Què en penses?

Sempre dic que hi ha uns factors de risc i uns factors protectors. De la mateixa manera que la tecnologia pot ser un factor de risc, també pot ser un factor protector, perquè ens pot ajudar a prevenir i avançar-nos en l'àmbit de serveis socials. Som molt assistencialistes, perquè cada cop ens trobem amb situacions més complexes, i hem d'actuar d'una manera molt immediata. Això suposa deixar de fer la prevenció que ens agradaria fer a tots els nivells. Per tant, la intel·ligència artificial és molt necessària.

Crec que hi ha uns límits, s'ha de conformar la legislació i s'han de garantir una sèrie de drets. A nosaltres crec que gairebé ni ens passa pel cap els riscos, perquè els models predictius els fem de forma totalment anonimitzada, no és personalitzada. Però hem d'assumir els riscos que hi ha, els hem de conèixer i hem d'establir tots els mecanismes per no arribar-hi. El que passa és que hi ha un desconeixement de tot això.

Sobre la legislació, quin rol creu que tenen les entitats a l'hora de fer incidència en aquest àmbit?

Per fer incidència hem de tenir informació. Si no coneixem la legislació, l'hem d'estudiar força bé. Tenim moltes lleis i normatives que diuen com hem de garantir drets, però encara ens falta camí per recórrer. Si llegim de dalt a baix les lleis, de vegades veurem que alguns drets no estan garantits. Així que per poder fer incidència en la legislació, cal conèixer aquesta molt bé. Tot aquest món és molt recent i molt complex, sobretot per a nosaltres que no som tecnòlegs. Per això és important anar introduint diferents perfils professionals que també ens ajudin en aquest aspecte.

En quins aspectes heu comptat amb aquest suport?

Des del punt de vista ètic i de qualitat, per tal de mesurar l'impacte que té en els domicilis, en el benestar de les persones o en la vida quotidiana, ens ha acompanyat el Departament de Psicologia i la Comissió de Bioètica de la Universitat de Barcelona. La idea és que ens poguessin ajudar amb l'impacte que té l'ús de la intel·ligència artificial i identificar els nivells, tant de risc com de bondats. També ens ha acompanyat l'Agència de Ciberseguretat de la Generalitat de Catalunya, la qual cosa ens garanteix que estem fent correctament tots aspectes relatius a la protecció de dades, així com altres experts del dret en protecció de dades i en serveis socials.

Penso que aquest projecte pilot, a banda de ser una experiència per a les persones, per tal d'aconseguir un millor benestar, també és una expertesa per a nosaltres. Ens permet veure què necessitem a l'hora d'aplicar una tecnologia amb intel·ligència artificial. Ens està ensenyant molt.