‘Projecte Lliures’ acompanya set iniciatives d’autoocupació i xarxes de suport mutu

Una cooperativa gastronòmica creada per persones migrants i racialitzades a Barcelona, deu grups de costura de diferents indrets de la ciutat de Barcelona contra l’exclusió laboral i un projecte pilot d’intervenció social a l’Hospitalet de Llobregat a través de les arts escèniques per evitar l’abandonament escolar de noies. Aquests són tres dels programes que ha seleccionat ‘Projecte Lliures’ en la seva quarta convocatòria.

Són tres de les set iniciatives que rebran no només un suport econòmic, sinó també acompanyament tècnic al llarg d’un any per implantar-se o bé per desenvolupar-se. El fil que les uneix i que és essencial per poder-se presentar al ‘Projecte Lliures’ és que donen una resposta col·lectiva a la pobresa, l’exclusió i les desigualtats.

“Són projectes sorgits des de la base, de la societat civil i amb un marcat caràcter comunitari”, subratlla des de Coop57, una de entitats les impulsores de ‘Lliures’, David Fernàndez. També en destaca el fet que han de ser propostes “encara fràgils”, perquè la idea és que l’acompanyament permeti consolidar-les.

A la quarta convocatòria de ‘Projecte Lliures’, impulsada a més de per Coop57 per Òmnium Cultural i les Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS), s’hi van presentar seixanta-cinc iniciatives socials d’arreu del territori català. Finalment, set han estat les escollides pels comitès d’avaluació i direcció.

“Els seixanta-cinc projectes presentats van passar tots el filtre -assenyala Fernàndez-, això significa que s’entén el que volem fer”.

La quantitat econòmica que s’hi dedicarà són 120.000 euros recollits de les aportacions de la societat civil. Cada edició del ‘Projecte Lliures’ comença amb una campanya de recollida de fons.

Innovació i transformació

Després s’obre la convocatòria a les propostes que s’hi volen acollir i que, entre altres característiques, han de ser innovadores, emancipadores i transformadores. “Es tracta de projectes aixecats des de la base per la societat civil, de caràcter comunitari i impulsats per les mateixes persones a les quals s’adrecen”, subratllen les bases de la iniciativa.

Un supermercat cooperatiu per garantir el dret a una alimentació saludable i equilibrada a famílies amb pocs recursos a Sabadell, un taller vivencial de català per a persones adultes a Blanes, un projecte assembleari i horitzontal d’educació i de lleure que busca crear vincles i estructures populars entre les veïnes de la Balàfia, a Lleida, i una cooperativa nascuda amb la voluntat de vincular el sector agrari i el sector d’atenció a les persones a La Sénia son els altres programes escollits.

Fernàndez insisteix en la importància d’arribar a diferents municipis del país i aquest cop ho fan a les Terres de l’Ebre, Ponent, Barcelonès, Vallès Occidental i la Selva.

“Estem en un moment molt complicat i hi ha una evident insuficiència de polítiques públiques”, denuncia Fernàndez. I es refereix a la total vigència del manifest fundacional de ‘Lliures’, del 29 de novembre del 2016, amb manifestacions com ara: “En aquestes condicions adverses, lluitar contra les desigualtats socials esdevé la nostra prioritat” o bé “considerem que urgeixen noves respostes socials; que no es pot fer sempre el mateix i esperar resultats diferents; i que hem de continuar esdevenint subjectes actius del canvi social”.