La presentació del documental 'Apunts en Blanc', cocreat per diversos estudiants amb sordesa, tindrà lloc a l’auditori de la ONCE Catalunya, el 18 de novembre, en el marc de les jornades anuals de l’entitat.

L’estudiantat universitari amb sordesa de l’Associació Catalana de Famílies i Persones amb Sordesa (ACAPPS) explica, amb la seva veu, com viuen la universitat, com se senten i què necessiten per poder estudiar en igualtat, un dret que encara no està garantit per la manca de recursos en accessibilitat a la comunicació. Consideren que la sordesa és una discapacitat molt invisible, que no tenen suficients suports a les aules i que, per a ells, seguir uns estudis universitaris és un esforç i càrrega mental superior a la resta de companys.

Els audiòfons i implants coclears, malgrat tot el que els aporten per poder sentir-hi, no són suficients. “A les aules hi ha molt soroll, el professorat es gira constantment per escriure a la pissarra i no podem llegir-los els llavis, no podem seguir cap classe amb normalitat. Ens hem d’esforçar molt, a cada classe, i això ens provoca molta fatiga i també ansietat en sentir que no arribem”, explica l’Andrea. Ella actualment està estudiant de nou a la universitat els estudis de psicologia, després d’haver deixat, però, fisioteràpia. “No podia més, em vaig enfonsar i vaig deixar la universitat. No és just, se’ns ha de facilitar des del primer dia poder accedir a tota la informació”, afegeix.

Apunts en Blanc, l’altaveu dels drets de l’estudiantat amb sordesa

Cansades d’haver de sostenir aquesta situació, la Xarxa d’Estudiantat Universitari amb Sordesa d'ACAPPS vol ara fer sentir la seva veu i fer-se visibles perquè la comunitat universitària prengui consciència de les seves necessitats. I ho han fet a través d’un documental, Apunts en Blanc, que s’estrenarà el dissabte 18 de novembre a l’auditori ONCE Catalunya. “Volem gravar un audiovisual on explicarem tot el que ens passa perquè no volem que cap altra alumne amb sordesa hagi de passar el que hem passat nosaltres. Volem que ningú sigui exclòs en un debat a l’aula ni que hagi de dependre dels apunts dels altres”, explica en Roc, que està estudiant Història i és un dels protagonistes del documental.

El documental ha estat dirigit per Xavier Borrell, que ha dirigit sèries com Águila Roja i VentdelPlà i el director de fotografia Carles Mestres, que entre els seus treballs destaca el documental Cullera, Poma, Bicicleta que va rebre el Premi Goya i Gaudí el 2010. “Ens va arribar la proposta, nosaltres partíem de zero en relació la sordesa però va ser conèixer aquests joves i la seva força, i ja vam veure clar que tenien una història que havia de ser explicada”, explica Borrell.

La situació a les universitats catalanes

Aquestes persones tenen molt clar que l’accessibilitat no és un favor que han de demanar, sinó un dret que tenen i que se’ls ha de garantir per poder estudiar amb autonomia i normalitat. “Les solucions hi són i el que cal és que les universitats les apliquin. Estem parlant de suports com els bucles magnètics o les emissores FM a les aules, una tecnologia que permet que el so els arribi molt millor al seu audiòfon o implant coclear i que els permet sentir més bé al professorat. També són necessaris els subtítols i, sobretot, més consciència de com fer una classe dirigida a una aula amb alumnat amb sordesa. Per exemple, fent més ús de presentacions visuals i parlant sempre de cara a l’alumnat per facilitar que els puguin llegir els llavis”, apunta la Laia Sullastres, directora de l’associació ACAPPS.

L’entitat ha contactat amb els serveis d’atenció als estudiants amb discapacitat de totes les universitats catalanes en la campanya per fer possible el documental. La majoria d’elles van mostrar-se obertes a col·laborar-hi tot i que ha quedat palesa la desigualtat de recursos entre aquestes. “Ens consta que molts d’aquests serveis estan fent feina i tenen predisposició però no hi ha prou recursos i tampoc totes tenen la mateixa implicació. Cal més inversió no per a una universitat accessible sinó per a un sistema universitari accessible. I això només serà possible si hi ha una aposta clara per una política inclusiva a Catalunya, a la universitat i arreu”, afirma Laia Sullastres. Un sistema universitari que, des de l’entitat i l’estudiantat amb sordesa, no volen que deixi enrere cap estudiant universitari/a amb sordesa.