Àmbit de la notícia
Social

“Si tu no vas a classe, el dissabte no jugues”: com BRaval lluita contra l’abandonament escolar al Raval

Entitat redactora
Minyons Escoltes i Guies de Catalunya
Autor/a
Alba Cebrián
  • Josep Masabeu és president i fundador del projecte Braval.
    Josep Masabeu és president i fundador de l'associació Font: Braval
  • Un dels equips de futbol-sala de Braval.
    Braval utilitza l'esport com a eina de motivació per implicar als joves. Font: Braval
  • Els voluntaris ajuden amb els deures als nens de Braval un cop a la setmana.
    Els voluntaris ajuden amb els deures als nens de Braval un cop a la setmana. Font: Braval

Fa 26 anys que BRaval aposta per l’esport i el reforç educatiu com a eina d’inclusió i lluita contra l’abandonament escolar. En parlem amb Josep Masabeu, fundador del projecte, que ens explica com han acompanyat centenars de joves a construir un futur digne al barri del Raval.

El barri del Raval, a Barcelona, concentra una gran diversitat cultural i també múltiples reptes socials. En aquest context, l’entitat BRaval s’ha convertit en un referent de transformació educativa, social i comunitària. Josep Masabeu, fundador del projecte, ens parla sobre la tasca que duen a terme i sobre com han contribuït, a través de l’esport i el reforç escolar, a combatre l’abandonament escolar i fomentar l’èxit educatiu entre infants i joves del barri.

Quin és el model educatiu que segueix BRaval?

A BRaval oferim una proposta educativa que combina esport i reforç escolar com a eina per prevenir l’abandonament escolar. Tots els participants, nois i noies d’entre 8 i 18 anys, estan inscrits en equips de futbol o bàsquet, i això els vincula a un compromís: entrenen un dia, competeixen un altre, i també venen a fer reforç escolar un tercer dia. No poden escollir només fer esport. Si no compleixen amb l’escola i amb el reforç, no juguen. És una norma que mantenim des del primer dia i que funciona.

Per què trieu l’esport com a eix central?

L’esport té un gran poder de convocatòria. Molts joves no vindrien a estudiar pel seu compte, però volen jugar. Aquesta és la porta d’entrada. A partir d’aquí, establim una relació de confiança, treballem hàbits com la puntualitat, la constància, l’esforç, i els mostrem que poden aconseguir el que es proposin si hi posen ganes. L’equip els dona identitat i cohesió, i això és clau per sentir-se part d’alguna cosa.

“L’esport és l’eina, però el nostre objectiu és que cap jove es quedi enrere per no tenir oportunitats.”

Com és el seguiment acadèmic dels joves?

Tenim contacte directe amb les escoles, amb els tutors, i coneixem les notes dels participants. El dia que fan reforç escolar els ajudem amb els deures, i després es reuneixen amb l’equip i els voluntaris. És un moment on es transmeten valors i hàbits positius. D’aquesta manera, fomentem la continuïtat escolar i evitem que cap jove es perdi pel camí.

Quin paper hi juguen les famílies? Hi estan implicades?

Sí, i és fonamental. Sovint els pares volen ajudar però no saben com. Alguns no parlen l’idioma, o no tenen estudis. Quan veuen que els seus fills milloren, s’hi sumen. Organitzem festes, berenars, i fomentem que vinguin als partits. Aquest vincle reforça la xarxa educativa i social al voltant del jove.

Com es finança i organitza un projecte així?

Tot el projecte funciona amb voluntariat. Cada equip pot tenir entre 6 i 8 voluntaris: entrenadors, delegats, i persones que fan suport escolar. Tenim tres perfils: jubilats, professionals i estudiants. Alguns són exparticipants del projecte, i aquests tenen una força brutal: quan un nano veu que un com ell ha acabat la carrera i té feina, s’hi emmiralla.

Quin és el perfil dels joves que ateneu?

Són joves del barri, d'origens diversos. Ara mateix tenim uns 140 participants durant el curs. No fem publicitat, la majoria venen per boca-orella, escoles o serveis socials. No deixem ningú fora si veiem que ho necessita. El projecte està obert, però amb compromís: venir un dia no serveix, cal constància.

Com ha canviat el barri del Raval en aquests anys?

Quan vam començar, l’any 1998, el Raval era un barri molt envellit. De sobte, amb l’arribada massiva de famílies migrades, es va omplir de nens i joves. Ara el 51% dels habitants són d’origen immigrant. Això genera molta riquesa cultural, però també grans desafiaments educatius. L’escola sola no pot amb tot, cal sumar-hi la comunitat.

Quins resultats heu aconseguit en aquests 26 anys?

Han passat més de 1.700 joves per BRaval. D’aquests, 300 han fet formació professional, quasi 300 han fet batxillerat i una trentena han acabat la universitat. Avui dia tenim una desena d’estudiants a la universitat. Alguns d’aquests joves van arribar amb pastera. El que ens enorgulleix més és que molts d’ells tornen com a voluntaris. És un cercle que es tanca.

Hi ha alguna història que et vingui al cap?

N’hi ha moltes. Tantes que vam recollir-ne 20 en un llibre: '20 històries de superació al Raval'. Són vides transformades gràcies al compromís, l’acompanyament i la confiança. Quan un jove sent que algú hi creu, és capaç de tot.

Quins són els reptes de futur per BRaval?

Els mateixos de sempre: continuar acompanyant, mantenir el voluntariat, implicar famílies i evitar que cap jove abandoni. Cada any és una nova oportunitat per fer-ho millor. El més important és seguir fent sentir als joves que no estan sols.

Comparteix i difon

Afegeix un nou comentari