L'aventura va començar el 2008, quan en Carles i l'Alfred van demanar 30 entrepans a un restaurant, van agafar el cotxe i van sortir al carrer a buscar persones en situació de sense llar que poguessin voler-los. Sorprenentment, no van trobar ningú, i fins les 03.00 del matí no van haver repartit tot el menjar. Després de 7 anys, explica en Carles, han après on anar, què dir i què aportar i, tot i que molt lentament, han pogut créixer en prestacions i en nombre de persones voluntàries.

El projecte

"Sense Sostre" se sustenta avui en els patrocinadors, empreses o particulars que fan donatius de menjar i beguda, en els cooperants, que s'encarreguen de l'àrea administrativa de l'entitat, amb els col·laboradors que fan aportacions econòmiques i amb les persones voluntàries.

El grup actiu el formen al voltant de 15 persones d'entre 60 i 70 anys. Cada dimarts fan sortides al carrer dividits en 3 rutes en cotxe i reparteixen un total de 100 lots, que consten d'un entrepà -elaborat a casa d'una de les voluntàries i adaptats a problemes dentals o creences religioses-, una peça de fruita i consomé –cuinat a un bar-. No tothom ho fa tot, sinó que es reparteixen les tasques entre qui encarrega els aliments, qui prepara els lots i qui els reparteix. A l'hivern, gràcies a patrocinadors, aconsegueixen mantes que incorporen al lot.

Organitzacions que treballen amb el col·lectiu de persones sense llar n'hi ha diverses i cadascuna intervé des de diferents perspectives. "Sense Sostre" és una entitat petita que, expliciten, no són ni volen ser Arrels. Les persones que hi participen expressen la voluntat d'aportar el petit gra de sorra per millorar la vida de persones que són ignorades i invisibles.

En aquest sentit parla en Josep Maria, un voluntari que remarca la necessitat de fer visibles persones que ningú mira. L'Agustí posa l'èmfasi en la importància "d'aportar una mica de llum a persones que pensen que el món s'ha acabat per a ells". La Puri és la voluntària que prepara 100 entrepans cada setmana gràcies a aliments que recapta de tot Ripollet.

La tasca

Segons explica en Carles, "el problema va a més". Augmenten la pobresa, la desigualtat i les persones sense sostre. "Avui, al carrer, hi podem caure tots I totes". Es troben cada setmana amb llicenciats, empresaris que han perdut la feina o famílies que han estat desnonades. Situació davant la qual, expliquen, "mentre els Governs no vulguin o puguin resoldre-ho, les persones poden actuar".

Col·laborar-hi

Les persones implicades activament amb l'entitat tenen entre 60 i 70 anys. El mateix Carles és el que fa una crida a "gent jove, amb empenta i ganes per aportar noves idees, aire fresc i continuar amb la tasca".

Si la voluntat és participar-hi, de tasques no en falten: captació o recollida d'aliments, conducció dels cotxes, disseny gràfic, gestor de xarxes socials, contacte amb mitjans de comunicació, tasques de secretaria, elaboració dels pacs i, és clar, sortir al carrer.

Aquesta última, sortir al carrer, és la que en Carles proposta com a definitiva per decidir si col·laborar amb Sense Sostre: "Arremangueu-vos, sortiu al carrer, mireu què fem i sobraran més explicacions". Després, diu, "ja cadascú decidirà si vol participar-hi, però el primer, és sortir al carrer".