Els reptes de les entitats al 2021: un any clau pel medi ambient

L'entrada a un nou any és símptoma d'esperança, de desig per complir amb tots els nous propòsits fixats, uns reptes que, el 2021, agafen més transcendència que mai després de les dificultats que hem viscut durant els darrers mesos. No és un any qualsevol, i malgrat que el canvi de xifra no implica cap impacte directe en el nostre entorn, les entitats del tercer sector tenen la confiança d'aconseguir superar aquesta etapa, i reprendre la seva activitat amb la màxima normalitat possible.

En el cas del sector ambiental, la crisi actual ha fet canviar moltes coses: s'ha registrat menys contaminació durant els mesos de confinament domiciliari; hem vist com ha augmentat la vegetació als centres urbans; o s'han desenvolupat espècies al territori com feia molts anys que no ho podien fer, com el corriol camanegre a les platges del litoral català.

D'altres coses, però, no canvien, i, amb la tornada a la normalitat, els nivells de contaminació han augmentat de nou, la biodiversitat i els ecosistemes continuen estant amenaçats i la feina de les entitats segueix sent imprescindible, ara més que mai, després que el desenvolupament de moltes lleis, projectes o activitats s'hagin vist afectats durant tant de temps.

Els reptes de les entitats ambientals el 2021 són molt diversos, tant com les pròpies entitats, ja sigui pel tipus d'activitat que desenvolupen, o pel territori on la duen a terme. Però totes coincideixen en una reflexió: que el 2021 és clau pel medi ambient.

Reforçar les polítiques ambientals

La Xarxa per la Conservació de la Natura (XCN), una de les entitats de referència en el sector ambiental a Catalunya, ha estat treballant un document amb una sèrie de reivindicacions, la majoria d'elles històriques, amb la mirada posada el 2021 i, en concret, a les eleccions al Parlament de Catalunya que se celebraran el pròxim 14 de febrer si la situació de pandèmia no ho impedeix.

Es tracta d'un document, amb una seixantena de reivindicacions, que se sumarà, quan estiguin disponibles els programes electorals, a una anàlisi que farà l'entitat de les propostes ambientals que exposarà cada partit. "Els volem analitzar per veure si realment fan propostes valentes i si fan front a aquesta emergència ecològica i climàtica que estem vivint", manifesta la Sandra Carrera, Coordinadora Econòmica i de Relacions Públiques a la Xarxa per a la Conservació de la Natura.

D'entre els reptes que considera necessaris assolir, l'entitat destaca la creació d'una Agència de la Natura amb capacitats, estructura i recursos econòmics necessaris per desplegar de forma efectiva totes les competències que se li atribueixen. "Volem que la llei que aprova la seva creació no es quedi aquí i que no passi com ha passat altres vegades", manifesta Carrera. "És una agència molt necessària i, per tant, demanem que, amb la màxima celeritat possible, es pugui crear i pugui estar en funcionament", afegeix.

Una altra de les demandes destacades és la tramitació i aprovació d'una Llei de Biodiversitat i Patrimoni Natural, un aspecte que Carrera considera "urgent" amb l'objectiu que "actualitzi l'obsoleta Llei 12/1985 d'espais naturals", explica. Relacionat amb aquesta demanda, des de l'XCN consideren necessari el desplegament i reforç del Fons de Patrimoni Natural, "Aquest fons s'ha de nodrir de l'impost d'emissions de CO2, que per la Covid-19 i altres qüestions tècniques no es va acabar desenvolupant", exposa Carrera.

Un repte essencial i demanda històrica de la Xarxa per la Conservació de la Natura, així com la d'altres entitats catalanes, és la creació d'un departament o una vicepresidència pròpia que assumeixi de manera exclusiva les competències en matèria de medi ambient i sostenibilitat. "És una qüestió clau ara mateix", considera Carrera, que referència l'informe 'L'Estat de la natura i la biodiversitat a Catalunya 2020'. "Seguim perdent biodiversitat a un ritme alarmant, i cada cop hi ha més estudis que relacionen aquesta pèrdua amb l'aparició de pandèmies".

El llistat segueix, i pròximament podrem conèixer més detalls de les demandes i reptes que llença l'XCN pel 2021.

Reptes al territori

La majoria d'entitats catalanes del sector ambiental coincideixen amb moltes de les propostes de l'XCN, que s'ha fixat reptes a nivell nacional. Però d'altres entitats, que treballen al territori, se centren més en aspectes locals, i amb lluites concretes, aquelles que han hagut de reforçar per la situació viscuda els darrers mesos i que, com no pot ser d'una altra manera, continuaran enguany.

Una de les lluites més destacades és la defensa del Delta de l'Ebre. La Plataforma de Defensa del Delta de l'Ebre, juntament l'Associació Sediments, GEPEC-EdC, Picampall, l'Associació Voluntaris Parc Natural Delta de l'Ebre, Ecologistes en Acció de Catalunya i l'Associació Moviment Social Delta de l'Ebre, van presentar una sèrie de propostes per al Pla de Protecció del Delta de l'Ebre del ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic i per al Pla Hidrològic de l'Ebre de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre.

"El nostre repte és aconseguir que la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre i el ministeri facin cas de la nostra reivindicació", explica Matilde Font, membre de Plataforma en Defensa de l'Ebre. "Per salvar el delta es necessita que baixin els sediments retinguts dels embassaments", considera Font, que explica que un dels objectius és que al Pla Hidrològic de l'Ebre, que es presentarà properament, es considerin fer les proves de fer baixar sediments pel riu Ebre des dels pantans de Riba-Roja i Mequinensa.

Una altra entitat, en aquest cas del maresme, l’Associació Naturalistes del Montnegre i la Tordera, que va nèixer l'estiu passat, té altres reptes més propis de la seva activitat. El primer de tots, però, és el de la consolidació. "Volem enfortir-nos com a entitat i créixer socialment", manifesta Jordi Torallas, coordinador de l'organització, tot posant de manifest les dificultats que han patit els membres de l'entitat per fer trobades presencials.

A banda d'aquesta, Torallas enumera diversos reptes concrets que van en línia amb els objectius estatutaris de l'entitat: estudiar el patrimoni natural, divulgar-ne els valors i defensar-los:

Quan a l'estudi del patrimoni natural, Torallas explica algunes accions, com ara un cens del mussol comú al Pla de Grau de Malgrat de Mar, o un projecte de seguiment de ratpenats a la Tordera, amb el museu de Granollers.Torallas també exposa la intenció de l'Associació de col·laborar amb els projectes que duu a terme el Parc de Montnegre i Corredor per conèixer i millorar les condicions naturals de determinades espècies i hàbitats.

Així mateix, el coordinador de l'entitat explica que un dels objectius és redactar un llibre blanc en què s'incloguin els espais que tenen un interès natural de municipis com Pineda de Mar. "Volem fer molt de treball de camp i posar sobre el paper quins són els hàbitats i especies més valuoses de cada municipi, protegides o no, per facilitar-ne una correcta gestió i les seves amenaces", manifesta.

En la línia de divulgació, l'entitat també té projectes al cap, i durant el 2021 volen incidir en un programa d'educació ambiental adreçat a les escoles. "L'any passat, les activitats que vam fer per la Setmana de la Natura van funcionar molt bé", explica el coordinador de l'entitat. "Enguany volem completar alguns dels municipis on no vam poder ser presents l'any passat, i organitzar més actes per la Setmana de la Natura", afegeix Torallas.

Finalment, en la tercera línia, l'entitat col·laborarà amb el seguiment de la desembocadura del Tordera. "És el punt calent on tots tenim els ulls posats després del que va passar amb el temporal Gloria", explica.

Una recuperació que prioritzi el medi ambient

Des d'Ecologistes en Acció destaquen que el 2021 comença una nova etapa en l'àmbit social, una etapa de recuperació post Covid-19, i, en aquesta situació, existeix una disputa de com serà la recuperació, i si es prioritzarà aspectes relacionats amb el medi ambient. Kike Molina, el coordinador d'Ecologistes en Acció a Catalunya, parla d'aquesta recuperació fent referència als Fons Europeus Next Generation, uns fons condicionats a ser destinats a la transició ecològica. És a dir, fons per rellançar l'economia però amb criteris de sostenibilitat.

Però, què es considera transició ecològica? "La lluita està a saber a quin tipus de sostenibilitat es destinaran els recursos de recuperació", explica Molina. "La transició ecològica és el que diu el senyor de Repsol o el que diem les entitats ambientals?", afegeix el coordinador d'Ecologistes en Acció a Catalunya, que admet que la lluita pel terme sostenibilitat és una disputa molt potent i que, reconeix, "tenim les de perdre".

Molina explica que les solucions que proposen les grans empreses, així com els governs, són molt diferents de les que proposen dins de l'ecologisme social. "Estan proposant solucions que busquen una falsa sostenibilitat a través del mercat, les noves tecnologies, i fent negoci amb la crisi", denuncia Molina, que afegeix que les entitats defensen mesures radicals, "que no siguin un negoci sinó que posin la vida al centre".

"Diguéssim que tenim l'última bala, ja hem arribat fins a l'abisme i estem a punt de col·lapsar ecològicament, però tenim un últim intent de canviar les coses i de tenir un model econòmic que no sigui expansiu ni basat en l'extracció de recursos", explica Molina.

Tot i l'esperança que desprèn cadascun dels reptes de les entitats ambientals, continua havent-hi una ombra d'incertesa. Serà el 2021 propici en l'activitat ambiental? Les entitats estan preparades perquè així sigui.