Econòmic

Malgrat que el model 200, la declaració de l'Impost de Societats (IS), es presenta en un termini de més de sis mesos des de la data de tancament de l'exercici, en realitat l'impost es merita just en aquella data de tancament.

És en el moment en què ja estan fetes totes les comprovacions i operacions de tancament quan s'ha de procedir a fer el càlcul del resultat fiscal, tenint en compte les possibles diferències permanents i temporàries que determina la normativa que regula aquest impost.

El resultat fiscal, en el cas de les entitats no lucratives, acostuma a ser diferent del resultat comptable en la mesura en què l'entitat tingui rendes exemptes segons el règim fiscal de Societats que li sigui d'aplicació.

Quan ja està calculat, l'impost de societats s'ha de registrar a data de tancament. Normalment, serà el darrer assentament de la comptabilitat de l'entitat.

Aquest càlcul pot donar tres resultats, que comportaran diferents moviments comptables:

• Que surti positiu, i això vol dir que l'entitat haurà de tributar per Societats.
• Que surti negatiu, i això vol dir que l'entitat generarà un crèdit amb Hisenda que podrà utilitzar per compensar-ho amb futurs resultats positius, si aquests s'arriben a produir mai.
• Que surti a zero, i això vol dir que no té resultat positiu ni negatiu. Aquest resultat és el més habitual en les entitats que tenen el règim fiscal de la llei 49/2002 (que són, principalment, associacions declarades d'utilitat pública i fundacions)

Cal revisar, a més, si l'entitat ha fet durant l'any algun pagament a compte de l'IS, mitjançant el model 202, o si algú li ha fet alguna retenció en els ingressos que hagi percebut (per exemple, per premis, interesos, lloguers...).

Nota: en aquest recurs no s'ha tingut en compte el registre comptable de les diferències temporàries en el càlcul del resultat fiscal, ja que aquestes no són massa habituals a les entitats no lucratives.

Si, a partir del càlcul, surt un resultat fiscal negatiu, cal:

• Registrar la despesa per impost de societats en negatiu (tindria un impacte positiu en el compte de resultats), per l'import que surti de multiplicar la base negativa pel tipus de tributació (25% en el règim d'entitats parcialment exemptes i 10% en el règim fiscal de la Llei 49/2002).
• Registrar, com a contrapartida de l'anterior i pel mateix import, el crèdit fiscal que s'haurà generat.

• Reclassificar els possibles pagaments a compte i retencions contra un compte de devolució d'impostos.

L'assentament a fer serà el següent:

Les dues darreres línies de l'assentament només s'hauran de fer si hi ha res registrat als comptes del grup 473.

D'acord amb el principi comptable de prudència, el registre del crèdit amb Hisenda (les dues primeres línies) només es farà en cas que resulti probable que en un futur raonable (normalment, es 10 anys) es disposi d'un resultat fiscal positiu que permeti l'aplicació d'aquest crèdit.

En cas que no hi hagi gaire probabilitats de que passi això, no es fa cap assentament a la comptabilitat, però això no significa que el perdi el dret de compensació de les bases.

Si l'entitat disposa de quotes pendents de compensació d'exercicis anteriors que hagin estat registrades, hauria de tenir saldo en comptes del grup 4745 (Crèdit per pèrdues a compensar d'exercicis anteriors).

En el moment en què es produeix un resultat fiscal positiu, es podrà utilitzar aquest crèdit per pèrdues passades i el resultat a pagar serà menor, podent, fins i tot, quedar reduit a zero si hi ha prou pèrdues per compensar el resultat fiscal positiu en la seva totalitat.

Comptablement, el que caldrà fer és anar rebaixant el saldo del compte 4745, fins que aquest quedi definitivament saldat.

L'assentament a fer serà el següent:

En cas que hi hagi prou quotes a compensar com per no pagar, no es registrarà la tercera línia.

Si hi haguessin, a més, moviments relatius a retencions registrats en el compte del grup 473, caldrà fer la reclassificació esmentada en apartats anteriors per deixar el saldo d'aquest compte a zero.

Han de presentar la declaració informativa de donatius, donacions i aportacions rebudes i disposicions realitzades:

• Totes les entitats perceptores de donatius, donacions i aportacions que donin dret a deducció per l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques, per l'Impost sobre la renda de no residents o per l'Impost sobre Societats, quan aquestes hagin expedit certificat acreditatiu del donatiu, donació o aportació a què siguin aplicables les deduccions que preveu la Llei 49/2002 de 23 de desembre, de règim fiscal de les Entitats sense ànim de lucre i dels incentius fiscals al mecenatge
• Els partits polítics que percebin donacions a què siguin aplicables les deduccions que preveu la Llei 49/2002 de 23 de desembre, de règim fiscal de les Entitats sense ànim de lucre i dels incentius fiscals al mecenatge, segons disposa l'article 12.dos de la Llei Orgànica 8/2007, de 4 de juliol, sobre finançament dels partits polítics,
• Els titulars de patrimonis protegits regulats per la Llei 41/2003, de 18 de novembre, de protecció patrimonial de les persones amb discapacitat i de modificació del Codi Civil, de la Llei d'enjudiciament civil i de la normativa tributària, i, en cas d'incapacitat d'aquells, els administradors d'aquests patrimonis.
  

Les Fundacions i les associacions declarades d'utilitat pública que no siguin beneficiàries de la Llei 49/2002 i que rendeixen comptes a l'òrgan corresponent (article 68.3.b, Llei sobre la renda de les persones físiques), hauran de fer constar a la declaració informativa le següents dades dels declarats:

a) Nom i cognoms

b) Número d'identificació fiscal

c) Codi província

d) % de deducció

e) Import del donatiu

f) Donatiu en espècie: En el cas que el donatiu o aportació hagi estat en espècie, s'ha de consignar una "X"

g) Valor del donatiu aportat en espècie

h) Indicació de la clau de la comunitat autònoma que correspongui, si el donatiu dona dret a l'aplicació d'alguna de les deduccions aprovades per les Comunitats Autònomes a efectes de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques i en cas afirmatiu, % de deducció Comunitat Autònma

i) Naturalessa del declarat:

• "F" Persona física
• "J" Persona jurídica
• "I" Entitat en règim d'atribució de rendes

j) Informació sobre les revocacions de donatius i aportacions que s'hagin produït

La presentació de la declaració informativa de donatius, donacions i aportacions rebudes, model 182, es pot realitzar tant en suport llegible per ordinador com per via telemàtica a través d'internet i requereix d'identificació amb certificat electrònic, DNIe o Cl@u PIN.

Es presenta entre l'1 i el 31 de gener de cada any en relació amb els donatius, donacions i aportacions rebudes o disposicions realitzades durant l'any
natural anterior

Estan obligades a presentar la declaració informativa, model 993 totes aquelles entitats inscrites en els respectius censos corresponents i què:

• Tenen per finalitat el foment de la recerca científica i el desenvolupament i la innovació tecnològics
• Tenen per finalitat el foment de la llengüa catalana
• Les associacions i fundacions inscrites en el Registre d'Entitats de Medi Ambient i Sostenibilitat del Departament de Territori i Sostenibilitat.

Anualment, aquestes entitats han de comunicar a l'Agència Tributària de Catalunya, les dades de les persones donants i les quantitats donades amb l'objectiu de reflectir la deducció corresponent a l'impost sobre la renda de les persones físiques.

La informació a incloure en el model 993 és la següent:

A la capçalera del model:

• NIF de l'entitat receptora declarant
• Nom o raó social de l'entitat receptora declarant
• Exercici
• Tipus de donació:
  • Foment de les llengües catalana i occitana
  • Foment de la recerca científica i el desenvolupament i la innovació tecnològics
  • Fundacions i associacions del cens d'entitats ambientals

Per a cada donació cal incloure les dades següents:

• Dades del NIF del donant (ha de ser persona física).
• Dades del NIF (representant) menors de 14 anys: Si el NIF de la persona que fa la donació correspon a una persona menor de 14 anys, cal fer constar el NIF del seu representant legal.
• Cognoms i nom de la persona física que fa la donació.
• Import de la donació.

El micromecenatge consisteix en el finançament col·lectiu d'un projecte, producte o empresa mitjançant donacions dineràries o no dineràries i es poden establir recompenses a canvi. Normalment es fa via Internet a través de diferents plataformes especialitzades.

Aquesta font de finançament pot ser utilitzada per diferents tipus de projectes molt variats: artístics, culturals...

En aquest model de micromecenatge, a canvi de les aportacions econòmiques els i les aportants reben productes, prestacions de serveis o accés a continguts.

Característiques fiscals:

Receptor/a:

• Quan el receptor de les aportacions és una entitat, un/a professional o autònom/a: Les quanties lliurades pels aportants, són considerades una contraprestació dels béns i serveis rebuts, sempre i quan aquests tinguin dret a rebre béns i serveis per les seves aportacions, per tant estaran subjectes a IVA (DGT consulta vinculant V2895-16).
• Aquestes aportacions en el cas de les persones jurídiques tributen en l’Impost de Societats (IS) i, en el cas de les persones físiques, a l’IRPF.

Inversor/a-aportant:

• Quan té personalitat jurídica, l’aportació és una despesa deduïble de l’IS i subjecte a IVA deduïble.
• Quan és autònom/a o professional, l’aportació es considera despesa deduïble de l’IRPF i subjecte a IVA deduïble.
• Quan és persona física és considerat consumidor final i aquesta aportació no és deduïble a l’IRPF.

Pel que fa a la modalitat de micromecenatge de préstec (la devolució dels diners aportats més els interessos), s'ha de tractar fiscalment com un préstec.

Característiques fiscals:

Receptor/a:

• Quan el receptor dels diners és un/a professional o autònom/a, els interessos que retornen als inversors són despeses deduïbles a l'IRPF.
• Quan és una persona jurídica, els interessos que retorna als inversors són despeses financeres deduïbles a l'IS.

Inversor-aportant:

• Quan té personalitat jurídica, el rendiment obtingut en concepte d'interessos tributa a l'IS.
• Quan és persona física, el rendiment obtingut en concepte d'interessos tributa a l'IRPF al tipus impositiu del 19%.

L’auditoria és l’activitat consistent en la revisió i verificació dels comptes anuals, així com d’altres estats financers o documents comptables, elaborats d’acord amb el marc normatiu d’informació financera que resulti d’aplicació.

L’auditoria ha der ser objectiva i analítica i té com a finalitat l’emissió d’un informe en el qual es doni una opinió tècnica sobre la fiabilitat de la informació.

Existeixen diferents tipus d’objectius, alguns són:

• Conèixer la situació actual i exacta de l'entitat
• Donar credibilitat i confiança davant tercers
• Detectar fraus i errors tècnics que s'estiguin cometent a l'entitat
• Comprovar la legalitat de tots els processos i actuacions
• Observar si el sistema de treball de l'entitat és eficaç i eficient
• Obtenir la màxima informació possible per poder prendre decisions

Durant la fase de planificació, la persona auditora realitza feines preliminars de coneixement de l’entitat auditada i del sector en el qual treballa. La primera auditoria implica un treball extra de coneixement de l’entitat i dels seus procediments. Per aquest motiu les reunions a mantenir amb la persona auditora seran més extenses, així com la documentació a proporcionar (escriptures de constitució i modificacions estatuàries, declaracions fiscals d’exercicis anteriors, descripció dels circuits operatius, organigrama, detall dels assessors legals, llibre d’actes...).

L’informe d’auditoria és un document mercantil en què es mostra el treball dut a terme per la persona auditora i la seva opinió sobre la situació econòmica de l’entitat.

Els tipus d'opinió d'un informe d'auditoria poden ser:

• Favorable
• Amb excepcions
• Desfavorable
• Denagada

Aquest document serveix per veure la salut econòmica i la viabilitat de l’entitat, i és per aquesta raó que és molt important per als òrgans de govern de les entitats, per a les entitats financeres, proveïdors i creditors, administracions públiques i per als treballadors i treballadores.

La Llei 27/2014, de 28 de novembre, de l'Impost sobre Societats, een el capítol XIV i articles 109 i 110 estableix les rendes exemptes del règim fiscal de les entitats parcialment exemptes:

Rendes exemptes:

• Els ingressos procedents de la realització de les activitats incloses en l’objecte social, sempre que no siguin activitats econòmiques:
  • Donacions i donatius, quantitats rebudes d'entitats no oficials o de particulars.
  • Quotes de socis, sempre que no donin dret a contraprestació.
  • Subvencions, quantitats rebudes de les administracions públiques. Els ingressos procedents d’adquisicions o transmissions a títol lucratiu (herències o donacions) sempre que es realitzin en compliment de la finalitat de l’entitat.
• Els ingressos de les transmissions oneroses de bens afectes al compliment de les activitats de l’objecte social, sempre que es reinverteixin en bens relacionats amb la finalitat de l’entitat. Un exemple, seria la venda del local on l’entitat porta a terme la seva activitat, és a dir, la venda de qualsevol bé relacionat directament a la seva activitat estatutària.

• Els ingressos procedents d’adquisicions o transmissions a títol lucratiu (herències o donacions) sempre que es realitzin en compliment de la finalitat de l’entitat.

La Llei 49/2002 de règim fiscal de les entitats sense ànim de lucre i d’incentius fiscals del mecenatge, estableix al seu article 6, les rendes exemptes de l’impost de societats:

• Donatius i donacions, incloses les aportacions en concepte de dotació patrimonials.
• Els ajuts econòmics procedents de convenis de col·laboració empresarial i de patrocini
• Subvencions
• Quotes de les persones associades, col·laboradores i benefactores que no corresponguin a serveis d’activitats econòmiques no exemptes
• Dividends, participacions en beneficis de societats, interessos, cànons i lloguers
• Rendes procedents de explotacions econòmiques exemptes segons l’art.7 de la Llei 49/2002

Activitats econòmiques exemptes (art.7):

• Explotacions econòmiques de prestació de serveis de promoció i gestió de l’acció social, així com els d’assistència social i inclusió social especificats a la llei
• Explotacions econòmiques de assistència sanitària
• Explotacions econòmiques d’investigació científica i desenvolupament tecnològic
• Explotacions econòmiques d’explotació de béns declarats d’interès cultura
• Explotacions econòmiques de representacions musicals, coreogràfiques, teatrals, cinematogràfiques o circenses
• Explotacions econòmiques de parcs i altres espais naturals protegits
• Explotacions econòmiques d’ensenyament i de formació professional
• Explotacions econòmiques d’organització d’exposicions, conferències, col·loquis, cursos o seminaris
• Explotacions econòmiques d’elaboració, edició, publicació i venda de llibres, fulletons, material audiovisual i material multimèdia
• Explotacions econòmiques de caràcter esportiu.
• Explotacions econòmiques de caràcter merament auxiliar
• Explotacions econòmiques d’escassa rellevància (inferiors en el seu conjunt a 20.000 €)

A l'hora de saber si una entitat està o no obligada a rendir comptes, cal saber dues coses:

• Quina és la seva forma jurídica.
• Quin és el seu àmbit d'actuació o, dit d'una altra manera, quin és el seu lloc d'inscripció.

Les entitats no lucratives tenen, majoritàriament, les formes jurídiques de fundació o d'associació.

Les fundacions i associacions que tenen el seu àmbit d'actuació a Catalunya, i que estan inscrites en els seus respectius registres d'aquesta comunitat autònoma, estan regulades per la Llei 4/2008, de 24 d'abril, del llibre tercer del Codi civil de Catalunya, relatiu a les persones jurídiques. Aquesta norma estableix que les fundacions estan sempre obligades a rendir comptes, i les associacions només en el cas que tinguin la condició de Declarada d'utilitat pública (DUP).

Igualment, les associacions que no tinguin aquesta condició, en cas que rebin de forma periòdica finançament públic, estan també obligades a elaborar comptes, malgrat que no estiguin obligades a presentar-los al Registre.

Les fundacions i associacions estatals estan regulades per la Llei Orgànica 1/2002, de 22 de març, reguladora del dret d'associació, i la Llei 50/2002, de 26 de desembre, de Fundacions, respectivament. Les associacions estatals estan obligades a rendir comptes només en el cas de tenir la condició de DUP i les fundacions estatals ho estan en tots els casos.

Les associacions DUP d'àmbit estatal rendeixen comptes al Registro de Asociaciones del Ministerio del Interior.

El termini màxim per fer-ho és dins dels 6 mesos posteriors al tancament del seu exercici econòmic. En entitats que tinguin establert el seu exercici econòmic coincidint amb l'any natural (de l'1 de gener al 31 de desembre), aquest termini màxim finalitza el 30 de juny de l'any immediatament posterior a l'exercici objecte d'aquella rendició de comptes. Per exemple, els comptes de 2018 s'han de presentar com a màxim el 30 de juny de 2019.

És molt important acomplir amb aquest termini perquè la manca de presentació podria suposar la revocació automàtica de la condició de Associació declarada d'utilitat pública i, llevat que la causa de la no presentació en termini estigui molt i molt justificada, no serà possible presentar cap al·legació per evitar la pèrdua de la DUP.

La presentació es duu a terme per mitjans telemàtics, a la seu electrònica del Ministerio. Caldrà disposar d'un certificat o signatura digital per poder accedir-hi.

Al formulari, s'han d'omplir les dades identificatives de l'entitat, i annexar els documents en un màxim de 5 fitxers, amb una mida màxima de 2 MB per fitxer. El nom del fitxer no pot excedir de 65 caràcters, sense accents ni la lletra "ñ". Si cal, es poden comprimir diversos fitxers en un amb format .zip o format .rar.

Els documents que s'han d'incloure són:

• Instància de rendició de comptes.
• Certificat de l'acord de l'Assemblea general de socis que contingui l'aprovació dels CCAA.
• Comptes anuals (Balanç de situació, Compte de resultats, memòria econòmica i, si s'escau, Estat de fluxos d'efectiu).
• Memòria d'activitats, amb el format establert a l'Ordre INT/1089/2014.

El tràmit no té cap taxa associada.

Les fundacions d'àmbit estatal rendeixen comptes al Protectorado de Fundaciones del Ministerio de Educación, Cultura y Deporte, que va assumir des de finals de 2016 la tasca de fer de Protectorado único de fundaciones de competencia estatal.

El termini d'aprovació dels comptes és de 6 mesos a partir de la data de tancament de l'exercici, i el de presentació d'aquests és de 10 dies hàbils a partir de la reunió d'aprovació d'aquests.

La informació a aportar en aquest tràmit s'ha de complimentar mitjançant un formulari interactiu. Per començar a aportar informació, caldrà prèviament demanar al Protectorado les claus d'accés, mitjançant un correu electrònic adjuntant una carta del/la secretari/ària o el/la president/a amb la corresponent sol·licitud.

Un cop s'entra al formulari, cal anar informant de totes les dades del balanç de situació i del compte de resultats, i de cada punt que s'ha d'incloure a la memòria econòmica, seguint les instruccions que proporciona el propi Ministerio.

A més de les dades del formulari, s'han d'adjuntar els documents següents:

• Certificació de l'acord d'aprovació dels comptes adoptat pel Patronat, signat pel/la secretari/ària amb el vistiplau del/la president/a.
• Full amb les signatures de tots els patrons i patrones assistents a la reunió d'aprovació dels comptes, legitimada notarialment.
• Informe d'auditoria en cas que l'entitat estigui obligada a fer-ne.
• Informe del grau de compliment dels codis de conducta en inversions temporals, en cas que l'entitat tingui operacions d'aquest tipus.

Els comptes han de ser signats en tots els fulls per la persona secretària del Patronat, amb el vistiplau del president o presidenta.

El tràmit no té cap taxa associada.

A més de la rendició de comptes, les fundacions estatals hauran de presentar al Protectorado, dins dels tres darrers mesos de cada exercici, un pla d'actuació en el que haurà de reflectir els objectiu i les activitats que tingui previst desenvolupar durant l'exercici següent. El pla d'actuació també s'haurà d'informar mitjançant formulari interactiu.

El pressupost de tresoreria és un document que ens permet controlar, seguir i portar una previsió dels diners disponibles i dels diferents cobraments i pagaments de la nostra entitat. En definitiva, saber quants diners entraran i sortiran de caixa i/o bancs. El pressupost de tresoreria permet evitar sorpreses i garantir que es disposarà dels diners necessaris per fer front als pagaments.

El primer que caldrà fer per elaborar un pla de tresoreria és definir el període de temps al qual volem que es refereixi. Podem fer-ho per a diferents períodes temporals, però es recomana fer-lo mensual. Posteriorment, i partint de la quantitat de diners que l'entitat té al compte bancari o a la caixa, s’han de reflectir tots aquells pagaments que hi haurà al llarg del període considerat (nòmines, subministraments, lloguers, assegurances...) i també incloure les entrades de diners (cobrament de quotes, subvencions, donacions, activitat, venda marxandatge,...). Això serveix per aconseguir preveure els diferents saldos de tresoreria.

En termes generals i independentment de quina sigui la seva nacionalitat, una persona física és resident en territori espanyol quan es dona qualsevol de les següents circumstàncies:

• Que romangui més de 183 dies, durant l'any natural, en territori espanyol. Es comptaran inclosos en aquests dies les absències esporàdiques, llevat que la persona pugui acreditar la seva residència fiscal en un altre país durant les esmentades absències. En el supòsit de països o territoris dels qualificats com a paradís fiscal, l'Administració tributària podrà exigir que es provi la permanència en el mateix durant 183 dies l'any natural.
• Que radiqui a Espanya el nucli principal o la base de les seves activitats o interessos econòmics de manera directa o indirecta. Seria el cas, per exemple, d'una persona contractada per una entitat espanyola però que desenvolupa la seva activitat habitualment fora del territori espanyol.
• Que resideixin habitualment a Espanya el cònjuge no separat legalment i els fills i filles menors d'edat que depenguin d'aquesta persona física. Aquest tercer supòsit admet prova en contrari.

Per tant, una persona física tindrà la consideració de no resident a Espanya quan no es compleixi cap dels requisits anteriors.

L'Administració tributària espanyola té signats acords amb diversos països que tenen com a objectiu evitar la doble imposició de les empreses i persones professionals per les feines realitzades fora dels seus respectius països de residència. Si no existissin aquests acords, els proveïdors tributarien en el seu país, i també a Espanya.

Aquests acords es diuen convenis per evitar la doble imposició. És en base a aquests convenis que, en determinats casos i per a determinades feines, l'entitat pagadora no haurà de fer cap tipus de retenció.

Si l'entitat paga per un servei prestat o per qualsevol altre tipus de renda a una persona no resident, ha de declarar l'import que abona.

Les rendes que estiguin exemptes de retenció també s'han de declarar.

Els models que s'han d'utilitzar per declarar els pagaments satisfets a no residents són els següents:

• Model 216. Declaració trimestral per declarar totes les rendes i ingressar els imports retinguts, si n'hi ha.
• Model 296. Declaració informativa de resum anual de les rendes abonades a no residents. En aquest model es detallen renda per renda tots els imports safisfets, i és a on s'indiquen les dades particulars de cadascun dels perceptors.

El model 216 es presenta entre els dies 1 i 20 del mes posterior a la finalització de cada trimestre a on s'hagin abonat rendes a no residents (abril, juliol, octubre i gener), sense necessitat de presentar cap declaració censal (model 036) prèvia per comunicar aquesta circumstància. El trimestre en què no s'ha satisfet cap renda, no cal presentar cap declaració.

Si la declaració surt a ingressar i es vol optar per la modalitat de pagament de domiciliació bancària, el termini finalitzaria el dia 15.

El model 296 es presenta dins del mes de gener de l'any immediatament posterior al qual s'han abonat les rendes.

Ambdós models s'han de presentar, obligatòriament, en la modalitat telemàtica, i caldrà disposar d'un certificat digital per poder fer el tràmit.