Econòmic

Per poder accedir al tràmit de sol·licitud de registre al RELI, el primer que caldrà serà assegurar-se de que l'entitat disposa del certificat digital de representant de persona jurídica en vigor.

El registre només es podrà dur a terme amb aquest tipus de certificat, i no serà possible fer-ho amb el que pugui tenir en l'àmbit particular la persona representant, ni amb el que pugui tenir el/la gestor/a que treballi habitualment amb l'entitat.

Per tant, si no disposem de certificat digital, abans de fer res, ho haurem d'obtenir.

El formulari per donar-se d'alta en el RELI és força llarg, però a priori no és necessari omplir-ho en la seva totalitat. Amb omplir les dades bàsiques de l'entitat i les de solvència econòmica, en principi seria suficient.

Les pantalles que, com a mínim, s'han d'omplir són:

• Sol·licitud i declaracions diverses:

• Dades de l'entitat:

• Adreça de contacte per a notificacions:

• Designació de persones amb capacitat de representació:

• Relació dels principals subministraments/serveis/obres realitzats en els cinc anys anteriors:

Un cop omplertes aquestes dades, caldrà adjuntar al formulari la documentació esmentada en l'apartat anterior, en format PDF. La mida total del formulari més la documentació adjunta no podrà sobrepassar els 25 MB.

• Registre electrònic licitadors Generalitat de Catalunya

Les persones tributàries incloses en el Sistema d'Adreça Electrònica Habilitada (DEH) podran assenyalar fins a un màxim de 30 dies en cada any natural durant els quals l'Agència no podrà posar notificacions a la seva disposició en la DEH.

Aquest sistema no s’aplica a les notificacions relatives a ajornaments de pagament que se seguiran rebent tot i haver marcat aquests dies.

En accedir al servei l’aplicació, validarà si el certificat electrònic seleccionat està subscrit al sistema de notificació electrònica i, si és així, es mostrarà un requadre amb uns avisos i el calendari de l’any natural en curs per assenyalar els dies desitjats.

Per poder fer una adequada planificació, s'han de revisar els següents 'avisos':

1. Els dies de cortesia tenen efecte, exclusivament, en relació amb les notificacions en l'Adreça Electrònica Habilitada, en els termes de l'article 4 de l'Ordre EHA/3552/2011, de 19 de desembre. Durant els mateixos, l'Agència Tributària no posarà notificacions a la seva disposició en l'Adreça Electrònica Habilitada. Les notificacions electròniques posades a la seva disposició anteriorment a l'inici del període de dies de cortesia s'entendran notificades pel transcurs de 10 dies sense accedir a les mateixes.
2. S'han de marcar també els dissabtes, diumenges i festius.

En cas d'estar subscrits/es de forma voluntària a la recepció de notificacions electròniques, els dies de cortesia només assortiràn efecte respecte a aquells procediments en els quals estiguem subscrits.

En cas de voler canviar o anul·lar alguna de les dates assenyalades, cal tornar a utilitzar l'opció 'Modificar' i recordar que per poder modificar, és necessari trobar-se dins dels 7 dies abans de l'inici del període.

A més, si es vol accedir en qualsevol altre moment a la sol·licitud de dies de cortesia, es pot obtenir el PDF corresponent al resguard de l'última assignació utilitzant l'opció 'Visualitzar últim rebut' situada a la part superior.

Totes les entitats es creen amb una missió i finalitat i s'ha de fer una anàlisi de la finalitat de les actuacions de l'entitat i de les activitats i projectes que es realitzen amb l'objectiu que arribi a les persones beneficiàries.

Aquests, es divideixen en cinc punts:

1. Missió de l'entitat: per donar a conèixer el fi que persegueix d'acord amb el que s'estableix als seus estatuts així com l'àmbit geogràfic on actua.
2. Activitats i projectes: per explicar quines són les línies d'actuació principals i les activitats desenvolupades.
3. Perfil de les persones usuàries i beneficiàries.
4. En cas d'activitat econòmica, quins productes es venen i quins serveis es presten i el perfil dels clients i persones consumidores.
5. Col·laboració amb altres organitzacions.

Les entitats s’han de regir pel principi de bon govern.

S’han d’ajustar a les regles i obligacions sobre la qualitat dels serveis, el funcionament, els principis ètics i les bones pràctiques d’acord amb els quals han d’actuar, amb l’objectiu que aquestes funcionin amb la màxima transparència, qualitat i equitat, i així garantir una correcta rendició de comptes.

Al balanç social, cal indicar els enllaços a documents i publicacions que hagi realitzat a través dels quals l'entitat ha publicat tota la informació relativa a transparència a què estigui obligada per la normativa vigent en funció de la seva mida.

També s'inclourà informació respecte a la composició dels seus òrgans de govern i estructura així com la informació econòmica i financera indicant els principis i valors que fonamenten les bones pràctiques de govern i gestió.

• Ordre JUS/152/2018 Nivell subjecció a les obligacions de transparència.
• Llei 21/2014, del Protectorat de Fundacions

Estan obligades a la seva presentació:

• Les entitats que l'any anterior tinguin una xifra de negoci anual superior als 6 milions d'euros, independenment que hagin obtingut benefici o no.
• Les entitats que no arribin a aquesta xifra de negoci, però que l'any anterior hagin obtingut un resultat positiu a l'Impost sobre Societats.

Existeixen dues modalitats per fer el càlcul del pagament fraccionat del model 202:

1. Modalitat article 40.2 de la Llei de l'Impost sobre societats.
2. Modalitat article 40.3 de la llei de l'impost sobre societats.

Aquest mètode més complex és de caràcter opcional excepte per:

• Aquelles entitats que l'any anterior hagin tingut una xifra de negoci superior a 6 milions d'euros.
• Entitats acollides al règim especial establert al capitol XVI del títol VII de la LIS.

Les entitats que voluntàriament vulguin acollir-se a aquest sistema, hauran de presentar un Model 036 Declaració Censal durant el mes de febrer de l'any en què vulguin aplicar la modalitat. En el cas que el període impositiu no coincideixi amb l'any natural, l'opció haurà de realitzar-se en la corresponent declaració censal, durant el termini de 2 mesos a comptar des de l'inici d'aquest període impositiu o dins del termini comprès entre l'inici d'aquest període impositiu i la finalització del termini per efectuar el primer pagament fraccionat corresponent al referit període impositiu quan aquest últim termini fos inferior a 2 mesos.

La renúncia a aquest sistema s'ha de fer mitjançant una declaració censal del Model 036.

Per calcular el pagament fraccionat segons l'article 40.3 de la LIS, aplicarem un percentatge variable a la base imposable dels tres, dels nou i dels onze primers mesos de cada any natural minorada en les bonificacions, retencions i ingressos a compte:

Primer pagament: abril. El càlcul es fa sobre el resultat comptable després de l'IS dels 3 primers mesos (gener, febrer i març).
Segon pagament: octubre. El càlcul es fa sobre el resultat comptable després de l'IS dels 9 primers mesos (gener-setembre).
Tercer pagament: desembre. El càlcul es fa sobre el resultat comptable després de l'IS dels 11 primers mesos (gener-novembre).

En el cas que el període impositiu no coincideixi amb l'any natural, es realitzarà el pagament fraccionat sobre la part de la base imposable corresponent als dies transcorreguts des de l'inici del període impositiu fins al dia anterior a l'inici de cadascun dels períodes d'ingrés del pagament fraccionat dels mesos d'abril, octubre i desembre, segons sigui procedent. En aquests supòsits, el pagament fraccionat serà a compte de la liquidació corresponent al període impositiu que estigui en curs el dia anterior a l'inici de cadascun dels citats períodes de pagament.

Quan una entitat incompleix les seves obligacions de pagament amb Hisenda i aquesta dicta procediment executiu dels deutes, l'organisme públic pot obligar les persones usuàries deutores d'aquesta entitat a ingressar les quantitats pendents de pagament a l'Agència Tributària en comptes de fer el pagament al proveïdor.

Aleshores, aquestes entitats rebran una diligència d'embargament, en la qual Hisenda exigirà la facilitació de les dades dels imports que han de pagar a l'empresa proveïdora, perquè els retinguin i els ingressin a Hisenda fins cobrir un determinat import.

Hisenda només pot exigir el pagament d'aquells deutes meritats abans de la data de la notificació i que estiguin pendents de pagament.

Les entitats que rebin requeriments disposen d'un termini de 10 dies hàbils, comptats a partir del dia següent al de la recepció de la notificació, per informar de l'import dels deutes pendents de pagament, així com del seu venciment. En el cas que no existeixin quantitats pendents de pagament també s'haurà de fer constar.

Si l'import exigit per Hisenda és superior al que deu al proveïdor/a embargat/da, i posteriorment a la resposta donada a Hisemda l'entitat realitza una nova compra a aquest proveïdor/a. No haurà de tornar a retenir el pagament fins arribar a l'import sol·licitat, sinó que l'entitat únicament haurà d'ingressar a Hisenda els deutes generats fins al moment en què ha rebut la notificació, i no les posteriors. És a dir, l'entitat només haurà de retenir els deutes que apareguin a la "fotografia" del dia de la notificació.

Pot succeir que l'entitat hagi rebut una prestació de servei o un bé, i que en data del requeriment no disposi de la factura, de tal forma que l'operació no consti a la comptabilitat de l'entitat. En aquest cas, com l'operació s'ha produït i existeix l'obligació de pagament, s'haurà de pagar a Hisenda i no al proveïdor

Seguint el criteri anterior, si s'ha fet una comanda i a data del requeriment encara no s'ha rebut, no s'haurà de pagar a Hisenda donat que no ha nascut l'obligació de pagament.

No hi ha una obligació de comunicació a aquest tercer. En tot cas, dependrà de la relació comercial que es tingui.

Pot donar-se la situació d'una relació comercial que ja no està en vigor i per tant l'entitat no tindrà cap quantitat pendent de pagament. En aquest cas, simplement es donarà resposta a l'Agència Tributària per tal de tancar el tràmit.

Si pel contrari, existeix una relació comercial, el més habitual seria posar-ho en coneixement del proveïdor per dues raons:

• Perquè la situació no requereix d'ocultació.
• Per posar en coneixement del proveïdor que els diners que l'entitat l'havia d'haver pagat a ell, han estat pagats al Tresor públic.

El primer que una entitat necessita per poder accedir a notificacions electròniques és un certificat de representant de persona jurídica, instal·lat a l'ordinador des d'on es vagi a fer el tràmit.

El més habitual i més econòmic és l'emés per l'organisme certificador de l'Estat espanyol, la Fábrica Nacional de Moneda y Timbre (FNMT).

Cal tenir en compte, però, que no seran vàlids els certificats emesos a persones físiques, com ara el que emet l'idCat, perquè la representació ha d'anar vinculada de forma específica a l'entitat.

Per tant, per poder rebre qualsevol tipus de document procedent d'una administració pública és imprescindible disposar del certificat digital en la modalitat de representant de persona jurídica en vigor, i això serà el primer que s'haurà d'obtenir, si l'entitat no en diposa ja d'un.

L'Agència Tributària de Catalunya (ATC) ha trigat una mica més en implantar la obligatorietat de les notificacions per mitjans electròniques, però a partir del passat 2 d'octubre de 2018 ja ha iniciat un procés progressiu d'implantació d'aquesta pràctica que, en breu, afectarà totes les persones jurídiques, incloses associacions i fundacions.

Per tal de facilitar les notificacions i l'accés, ha creat un formulari de contacte a través del qual es pot facilitar una adreça de correu electrònic i un número de telèfon mòbil als quals se'ls enviarà un avís de notificació electrònica amb un enllaç per accedir-hi.

Sense aquest enllaç, també es pot accedir a la notificació des de l'apartat "Notificacions electròniques" de la pàgina web oficial de la Generalitat. Des d'aquest apartat, i un cop identificat mitjançant el certificat digital, es podrà descarregar la notificació i també un justificant electrònic de validesa, que és un document electrònic que li servirà a l'entitat per acreditar en quin moment exacte ha rebut efectivament la notificació, si en el futur ho necessita demostrar.

Al igual que en el cas de les notificacions de l'AEAT, la notificació s'entén com a realitzada en el moment en què s'accedeix al seu contingut i rebujada en el cas de que hagin passat més de 10 dies naturals des de que aquesta hagi estat posada a disposició de l'entitat a la bústia de notificacions i sense que s'hagi accedit al seu contingut. Aquest termini s'escurça fins a 5 dies naturals en cas de notificacions en matèria de contractació pública. Les notificacions rebutjades s'entenen com a practicades a tots els afectes legals, i l'administració continua el procediment corresponent.

A l'apartat de notificacions es podran consultar totes les rebudes en els darrers dos anys. Passat aquest termini, les notificacions no es podran consultar per aquest mitjà.

Si l'entitat vol tenir de forma centralitzada la gestió de les seves notificacions electròniques, disposa d'un altre mitjà: la Direcció Electrònica Habilitada (DEH).

Aquest sistema, proporcionat pel Govern d'Espanya, permet que qualsevol persona física o jurídica disposi d'una adreça electrònica per rebre les notificacions administratives que per via telemàtica pugui practicar les diferents AAPP adscrites al sistema i a les quals l'entitat voluntàriament decideixi subscriure's. El servei és gratuït.

El procés per poder obtenir una DEH consta de tres passos:

1. Donar-se d'alta omplint el formulari de registre.
2. Subscriure's a procediments, que vol dir escollir de quines administracions i de quins tipus de comunicacions es volen rebre notificacions per aquest mitjà.
3. Entrar a la bústia de notificacions.

El fet de rebre les comunicacions per aquest mitjà no exclou que aquestes estiguin disponibles també a les respectives bústies de cadascun dels organismes (AEAT, Seguretat Social...)

En el moment de registrar l'alta a la DEH es poden comunicar una o més adreces de correu electrònic per rebre avís quan hi hagi alguna notificació, simplement separant-les pel caracter ";".

Cada cop que hi hagi una notificació nova, el sistema enviarà un avís a cadascuna de les adreces. Si no s'accedeix a la notificacio, passats pocs dies el sistema farà un nou recordatori, informant de la data en que la comunicació es considerarà rebutjada de forma automàtica, amb les conseqüències indicades en els respectius apartats anteriors d'aquests recurs. A més el sistema passarà el seu estat a "caducada", i ja no serà possible accedir al seu contingut des d'aquesta bústia, només des de la pròpia de l'organisme emisor de la notificació.

Si la notificació ha estat llegida dins dels 10 dies des de la seva posada a disposició, es podrà llegir i consultar en la seva totalitat a la bústia de la DEH durant un termini de 90 dies naturals.

L'accés al procediment pot tenir alguna dificultat tècnica, sovint derivada de la instal·lació del certificat digital, o de la interacció d'alguns software antivirus. Amb l'objecte de minimitzar aquestes incidències, el portal de gestió de la DEH posa a l'abast dels usuaris un recull de problemes habituals, i indicacions per resoldre'ls.

Malgrat que el model 200, la declaració de l'Impost de Societats (IS), es presenta en un termini de més de sis mesos des de la data de tancament de l'exercici, en realitat l'impost es merita just en aquella data de tancament.

És en el moment en què ja estan fetes totes les comprovacions i operacions de tancament quan s'ha de procedir a fer el càlcul del resultat fiscal, tenint en compte les possibles diferències permanents i temporàries que determina la normativa que regula aquest impost.

El resultat fiscal, en el cas de les entitats no lucratives, acostuma a ser diferent del resultat comptable en la mesura en què l'entitat tingui rendes exemptes segons el règim fiscal de Societats que li sigui d'aplicació.

Quan ja està calculat, l'impost de societats s'ha de registrar a data de tancament. Normalment, serà el darrer assentament de la comptabilitat de l'entitat.

Aquest càlcul pot donar tres resultats, que comportaran diferents moviments comptables:

• Que surti positiu, i això vol dir que l'entitat haurà de tributar per Societats.
• Que surti negatiu, i això vol dir que l'entitat generarà un crèdit amb Hisenda que podrà utilitzar per compensar-ho amb futurs resultats positius, si aquests s'arriben a produir mai.
• Que surti a zero, i això vol dir que no té resultat positiu ni negatiu. Aquest resultat és el més habitual en les entitats que tenen el règim fiscal de la llei 49/2002 (que són, principalment, associacions declarades d'utilitat pública i fundacions)

Cal revisar, a més, si l'entitat ha fet durant l'any algun pagament a compte de l'IS, mitjançant el model 202, o si algú li ha fet alguna retenció en els ingressos que hagi percebut (per exemple, per premis, interesos, lloguers...).

Nota: en aquest recurs no s'ha tingut en compte el registre comptable de les diferències temporàries en el càlcul del resultat fiscal, ja que aquestes no són massa habituals a les entitats no lucratives.

Si, a partir del càlcul, surt un resultat fiscal negatiu, cal:

• Registrar la despesa per impost de societats en negatiu (tindria un impacte positiu en el compte de resultats), per l'import que surti de multiplicar la base negativa pel tipus de tributació (25% en el règim d'entitats parcialment exemptes i 10% en el règim fiscal de la Llei 49/2002).
• Registrar, com a contrapartida de l'anterior i pel mateix import, el crèdit fiscal que s'haurà generat.

• Reclassificar els possibles pagaments a compte i retencions contra un compte de devolució d'impostos.

L'assentament a fer serà el següent:

Les dues darreres línies de l'assentament només s'hauran de fer si hi ha res registrat als comptes del grup 473.

D'acord amb el principi comptable de prudència, el registre del crèdit amb Hisenda (les dues primeres línies) només es farà en cas que resulti probable que en un futur raonable (normalment, es 10 anys) es disposi d'un resultat fiscal positiu que permeti l'aplicació d'aquest crèdit.

En cas que no hi hagi gaire probabilitats de que passi això, no es fa cap assentament a la comptabilitat, però això no significa que el perdi el dret de compensació de les bases.

Si l'entitat disposa de quotes pendents de compensació d'exercicis anteriors que hagin estat registrades, hauria de tenir saldo en comptes del grup 4745 (Crèdit per pèrdues a compensar d'exercicis anteriors).

En el moment en què es produeix un resultat fiscal positiu, es podrà utilitzar aquest crèdit per pèrdues passades i el resultat a pagar serà menor, podent, fins i tot, quedar reduit a zero si hi ha prou pèrdues per compensar el resultat fiscal positiu en la seva totalitat.

Comptablement, el que caldrà fer és anar rebaixant el saldo del compte 4745, fins que aquest quedi definitivament saldat.

L'assentament a fer serà el següent:

En cas que hi hagi prou quotes a compensar com per no pagar, no es registrarà la tercera línia.

Si hi haguessin, a més, moviments relatius a retencions registrats en el compte del grup 473, caldrà fer la reclassificació esmentada en apartats anteriors per deixar el saldo d'aquest compte a zero.

Han de presentar la declaració informativa de donatius, donacions i aportacions rebudes i disposicions realitzades:

• Totes les entitats perceptores de donatius, donacions i aportacions que donin dret a deducció per l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques, per l'Impost sobre la renda de no residents o per l'Impost sobre Societats, quan aquestes hagin expedit certificat acreditatiu del donatiu, donació o aportació a què siguin aplicables les deduccions que preveu la Llei 49/2002 de 23 de desembre, de règim fiscal de les Entitats sense ànim de lucre i dels incentius fiscals al mecenatge
• Els partits polítics que percebin donacions a què siguin aplicables les deduccions que preveu la Llei 49/2002 de 23 de desembre, de règim fiscal de les Entitats sense ànim de lucre i dels incentius fiscals al mecenatge, segons disposa l'article 12.dos de la Llei Orgànica 8/2007, de 4 de juliol, sobre finançament dels partits polítics,
• Els titulars de patrimonis protegits regulats per la Llei 41/2003, de 18 de novembre, de protecció patrimonial de les persones amb discapacitat i de modificació del Codi Civil, de la Llei d'enjudiciament civil i de la normativa tributària, i, en cas d'incapacitat d'aquells, els administradors d'aquests patrimonis.
  

Les Fundacions i les associacions declarades d'utilitat pública que no siguin beneficiàries de la Llei 49/2002 i que rendeixen comptes a l'òrgan corresponent (article 68.3.b, Llei sobre la renda de les persones físiques), hauran de fer constar a la declaració informativa le següents dades dels declarats:

a) Nom i cognoms

b) Número d'identificació fiscal

c) Codi província

d) % de deducció

e) Import del donatiu

f) Donatiu en espècie: En el cas que el donatiu o aportació hagi estat en espècie, s'ha de consignar una "X"

g) Valor del donatiu aportat en espècie

h) Indicació de la clau de la comunitat autònoma que correspongui, si el donatiu dona dret a l'aplicació d'alguna de les deduccions aprovades per les Comunitats Autònomes a efectes de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques i en cas afirmatiu, % de deducció Comunitat Autònma

i) Naturalessa del declarat:

• "F" Persona física
• "J" Persona jurídica
• "I" Entitat en règim d'atribució de rendes

j) Informació sobre les revocacions de donatius i aportacions que s'hagin produït

La presentació de la declaració informativa de donatius, donacions i aportacions rebudes, model 182, es pot realitzar tant en suport llegible per ordinador com per via telemàtica a través d'internet i requereix d'identificació amb certificat electrònic, DNIe o Cl@u PIN.

Es presenta entre l'1 i el 31 de gener de cada any en relació amb els donatius, donacions i aportacions rebudes o disposicions realitzades durant l'any
natural anterior

Estan obligades a presentar la declaració informativa, model 993 totes aquelles entitats inscrites en els respectius censos corresponents i què:

• Tenen per finalitat el foment de la recerca científica i el desenvolupament i la innovació tecnològics
• Tenen per finalitat el foment de la llengüa catalana
• Les associacions i fundacions inscrites en el Registre d'Entitats de Medi Ambient i Sostenibilitat del Departament de Territori i Sostenibilitat.

Anualment, aquestes entitats han de comunicar a l'Agència Tributària de Catalunya, les dades de les persones donants i les quantitats donades amb l'objectiu de reflectir la deducció corresponent a l'impost sobre la renda de les persones físiques.

La informació a incloure en el model 993 és la següent:

A la capçalera del model:

• NIF de l'entitat receptora declarant
• Nom o raó social de l'entitat receptora declarant
• Exercici
• Tipus de donació:
  • Foment de les llengües catalana i occitana
  • Foment de la recerca científica i el desenvolupament i la innovació tecnològics
  • Fundacions i associacions del cens d'entitats ambientals

Per a cada donació cal incloure les dades següents:

• Dades del NIF del donant (ha de ser persona física).
• Dades del NIF (representant) menors de 14 anys: Si el NIF de la persona que fa la donació correspon a una persona menor de 14 anys, cal fer constar el NIF del seu representant legal.
• Cognoms i nom de la persona física que fa la donació.
• Import de la donació.

El micromecenatge consisteix en el finançament col·lectiu d'un projecte, producte o empresa mitjançant donacions dineràries o no dineràries i es poden establir recompenses a canvi. Normalment es fa via Internet a través de diferents plataformes especialitzades.

Aquesta font de finançament pot ser utilitzada per diferents tipus de projectes molt variats: artístics, culturals...

En aquest model de micromecenatge, a canvi de les aportacions econòmiques els i les aportants reben productes, prestacions de serveis o accés a continguts.

Característiques fiscals:

Receptor/a:

• Quan el receptor de les aportacions és una entitat, un/a professional o autònom/a: Les quanties lliurades pels aportants, són considerades una contraprestació dels béns i serveis rebuts, sempre i quan aquests tinguin dret a rebre béns i serveis per les seves aportacions, per tant estaran subjectes a IVA (DGT consulta vinculant V2895-16).
• Aquestes aportacions en el cas de les persones jurídiques tributen en l’Impost de Societats (IS) i, en el cas de les persones físiques, a l’IRPF.

Inversor/a-aportant:

• Quan té personalitat jurídica, l’aportació és una despesa deduïble de l’IS i subjecte a IVA deduïble.
• Quan és autònom/a o professional, l’aportació es considera despesa deduïble de l’IRPF i subjecte a IVA deduïble.
• Quan és persona física és considerat consumidor final i aquesta aportació no és deduïble a l’IRPF.

Pel que fa a la modalitat de micromecenatge de préstec (la devolució dels diners aportats més els interessos), s'ha de tractar fiscalment com un préstec.

Característiques fiscals:

Receptor/a:

• Quan el receptor dels diners és un/a professional o autònom/a, els interessos que retornen als inversors són despeses deduïbles a l'IRPF.
• Quan és una persona jurídica, els interessos que retorna als inversors són despeses financeres deduïbles a l'IS.

Inversor-aportant:

• Quan té personalitat jurídica, el rendiment obtingut en concepte d'interessos tributa a l'IS.
• Quan és persona física, el rendiment obtingut en concepte d'interessos tributa a l'IRPF al tipus impositiu del 19%.