Edu Aragón: "A la ciutadania li és impossible accedir a la informació de la banca armada"
Comparteix
Al conjunt de l’estat, són diverses les entitats bancàries implicades en la indústria armamentística.
El finançament és fonamental per al desenvolupament dels conflictes armats. Les empreses d'armament necessiten el suport dels bancs tant per gestionar les seves operacions diàries, com per obtenir recursos que els permetin innovar en noves armes, i accedir a nous mercats.
És a partir d’aquesta relació entre el sector armamentístic i les entitats financeres que neix el concepte de ‘banca armada’ i que fa referència a les entitats financeres que s'involucren en el negoci armamentístic a través de diversos tipus de finançament dins del sector de les armes. N’hem parlat amb Edu Aragón, membre del Centre Delàs d’Estudis per la Pau, principal impulsor de la campanya 'Banca Armada' que porta denunciant aquests lligams des de fa més de divuit anys.
Què és la iniciativa 'Banca Armada'?
‘Banca Armada’ és una iniciativa que sorgeix l’any 2006 quan una sèrie d’entitats, entre les quals es troba el Centre Delàs, però també l’Observatori del Deute en la Globalització (ODG) i Setem, vam dur a terme una sèrie d’investigacions sobre aquesta connexió entre diferents institucions financeres espanyoles i algunes empreses d'armes. Ara per ara, la campanya compta també amb la participació d'altres entitats antimilitaristes d'arreu de l'estat espanyol.
La campanya, durant les seves primeres fases, denunciava les inversions en armes d’entitats financeres en concret, va ser així com es va generar ‘BBVA sense armes’, ‘Banco Santander sense armes’, ‘Caixabank sense armes’ i ‘Banc Sabadell sense armes’. I, a poc a poc, aquestes connexions es van fer més evidents a través de diverses recerques, fins a arribar a la conclusió que existien aquestes connexions en una gran part del conjunt d'institucions financeres de l'estat espanyol.
Exactament, quin és el procés pel qual els nostres estalvis, un cop els fiquem al banc, acaben finançant conflictes armats?
Exactament els bancs no financen les guerres, per dir-ho així. O sigui, no és que hi hagi un banc que estigui donant diners directament a un grup que està participant en un conflicte armat, sinó que les institucions financeres el que fan és invertir, donar crèdits o fer qualsevol tipus de prestació de serveis financers a empreses que es dediquen a fabricar aquestes armes que després s'exporten a països que estan en conflicte, com poden ser l'Aràbia Saudita, els Emirats Àrabs, Iemen o Israel.
El que fan els bancs és primer donar crèdits per al funcionament d'aquestes empreses que es dediquen a moltes altres coses que no són la fabricació d'armament. Per exemple, hi ha empreses molt grans com Boeing o Airbus, que fan aeronàutica, però també tenen una divisió de defensa que es dedica a construir tota mena de components o d'aeronaus per diferents exèrcits d'arreu del món. I aquest és material militar que després s'exporta.
Quines són algunes de les empreses i entitats bancàries que coneixem i que participen de la banca armada?
Un dels casos més flagrants i que hem denunciat és el d'Indra, que vam investigar quan vam voler saber quines empreses i quins bancs estaven relacionades amb el tema de la militarització de fronteres.
En el cas de la banca armada espanyola, hi ha tres bancs que sempre apareixen als rànquings: Santander, BBVA i Caixabank. Els dos primers sempre lideren els rànquings. Quan fem aquests rànquings és una mica per explicar i visibilitzar les dades que tenim, però no sabem tots els crèdits que concedeixen les institucions financeres, ni totes les inversions que fan, ni amb totes les empreses del complex militar i industrial amb les que es relacionen.
Com és el procés d’investigació que feu per poder fer públiques totes aquestes dades?
Primer és important deixar que hi ha molta opacitat en aquest tema, i a la ciutadania en general li és impossible accedir a la informació de la banca armada. Nosaltres, de fet, necessitem aliats externs per trobar aquestes dades, poder elaborar els informes i poder tenir la base dades internacionals de la banca armada.
Cada cop, però, hem anat perfilant més les nostres investigacions, intentant buscar més aquest nexe entre producció d'armament i finançament i inversió en empreses armamentistes. Al principi els informes eren molt més bàsics, és a dir, coneixíem que aquestes empreses produïen armes i arribàvem a la informació que aquests bancs les havien finançat i ja està, ens quedàvem aquí. Ara intentem establir molt més aquest vincle, com hem fet amb el cas del Iemen, o com també hem fet amb el tema dels contractes de la militarització de fronteres a la frontera sud de l'estat espanyol.
Què fan les institucions públiques respecte a tot plegat?
O sigui, clar, el concepte d'institucions públiques és molt ampli, però, a nivell estatal, que és realment en temes de comerç d'armes i en legislació on es pot avançar, sempre ens hem trobat amb respostes negatives a regular més el comerç d'armes.
Personalment, crec que el paper important aquí el té la societat civil organitzada. Precisament per això aquest estiu, amb cinc-centes entitats de la societat civil, vam portar al Congrés una proposta de llei per a l'embargament d'armes a la qual es van sumar alguns partits polítics. Tot plegat arran d’un informe de novembre del 2023 que demostra que des d'Espanya es van exportar gairebé un milió d'euros en municions cap a Israel.
Quines alternatives de denúncia tenen les entitats i la societat civil?
Primer de tot, el que hem de fer és mobilitzar-nos, organitzar-nos per continuar fent denúncia i continuar fent créixer també les alternatives que ja existeixen. Hi ha alternatives d'institucions financeres que són finances ètiques o que proposen un model alternatiu d'institució financera que està basat en altres principis.
Aquí, a l’estat espanyol, tenim algunes entitats, com poden ser Coop 57, Fiare...i tenim entitats que es dediquen a la promoció d'aquest model, com poden ser FETS, i, des d’aquí, anar construint una mica el que podria ser un sistema financer alternatiu, i això requereix que cada cop hi hagi més gent que s'hi pugui sumar. És fàcil, és ràpid i funciona!
Afegeix un nou comentari