Pressió ciutadana per aturar totes les guerres i impulsar la resistència civil no-violenta

“Si els governs no aturen les guerres contra la gent i la terra, la gent aturarem els governs!”. El crit ressona davant d’ajuntaments i seus governamentals d’arreu de Catalunya des de fa setmanes. És la reivindicació que planteja ‘Aturem les guerres’, una campanya impulsada per diverses entitats i persones que s’han unit per dir prou a la guerra com a solució a tots els conflictes i posar fre a l’escalada bel·licista i el militarisme. 

El Martí Olivella, activista històric, membre del primer grup d’objectors de consciència al servei militar i un dels impulsors del pacifisme i la no-violència a Catalunya, és un dels caps visibles de la iniciativa i explica que es va gestar com a resposta a la manca d’accions i mobilitzacions per protestar contra la guerra d’Ucraïna i l’amenaça nuclear que suposa. 

“Un grup de persones vam decidir que els migdies, en lloc de dinar tranquil·lament, ens plantaríem davant les seus d’Ajuntaments, delegacions de defensa, governs i institucions per dir no a totes les guerres”, exposa en conversa amb Xarxanet.

La iniciativa s’ha estès com una taca d’oli i col·lectius i persones d’arreu de Catalunya s’han sumat a les accions de la campanya, que també ha sumat moviments pacifistes que ja s’estaven mobilitzant com Roda de la Pau (Sabadell), Feministes contra les guerres (Barcelona) o el Grup Banyoles per la Pau, entre altres.

Així, les impulsores de la campanya es comprometen a no donar cap suport ni justificació a les guerres; a reunir-se davant dels governs, i si cal, “obstruint-ne el funcionament” fins que s’aturin les guerres; així com plantejar com no contribuir als conflictes armats mitjançant estratègies com l’objecció fiscal, entre altres, i assentar les bases d’agrupacions de defensa territorial no-violenta. La idea és que cadascú es qüestioni si està col·laborant directament o indirectament a l’escalada de violència estructural i armada, i actuï per posar-hi remei.

“Ha arribat el moment de respondre amb contundència a l’emergència de la guerra i a l’amenaça atòmica”, asseguren al web de la iniciativa, alhora que es pregunten: “Si avui no som actius, demà serem radioactius?”

La defensa civil no-violenta com a alternativa a la guerra

Més enllà de la situació concreta i d’actualitat que representa la guerra d’Ucraïna, si elevem la mirada i ho enfoquem des d’una perspectiva àmplia, la iniciativa cerca reprendre el llegat de moviments històrics com el dels insubmisos contra el servei militar obligatori, del qual va formar part Olivella de manera destacada, i que va posar l’Estat contra les cordes mitjançant la desobediència civil i l’acció no-violenta. 

“El nostre objectiu no era estalviar-nos la mili o fins i tot liquidar el servei militar obligatori, sinó acabar amb totes les guerres i els exèrcits; tot plegat va quedar bastant aturat al llarg dels anys, tret d'algunes excepcions, i sobretot hi havia un tema que no s'havia reprès, malgrat que l'havíem treballat a nivell teòric, que és la defensa civil no-violenta”, relata Olivella.

L’estratègia no-violenta no és nova i compta amb precedents reeixits, com a Dinamarca en resposta a l’ocupació nazi durant la Segona Guerra Mundial, a Praga l’any 1968 davant la invasió soviètica, a la mateixa Ucraïna, o l’exemple del moviment Madres de Plaza de Mayo, a l’Argentina, cita Olivella, qui creu que un dels esculls per mobilitzar la població en aquesta direcció rau en el fet que “tenim associat el concepte de legítima defensa a la defensa armada”. 

Amb tot, l’activista reivindica el dret i el deure a la legítima defensa, ara bé, sempre que això no impliqui matar i provocar una escalada violenta que només condueix a més morts i més destrucció, tal com està passant actualment a Ucraïna. 

Per això, “de la mateixa manera que la defensa armada es prepara en temps de pau, la defensa no-violenta també s’ha de construir en temps de pau”. En canvi, des de la societat s’ha delegat la defensa en els Estats, que ostenten el monopoli de la violència, i l’exerceixen amb relació als seus interessos i als d’altres com la indústria armamentística o energètica, “mentre la ciutadania hi contribuïm amb els nostres impostos i el nostre silenci”, suma.

Trencar la inacció contra totes les guerres

En aquest context, la iniciativa ‘Aturem les guerres’ té un missatge clar: dir no a totes les guerres, també les defensives, per no legitimar la guerra com un mitjà per resoldre conflictes, i pretén posar els fonaments de la defensa no-violenta. 

“Tenim el bagatge, l’experiència i la motivació, doncs fem-ho, comencem a sembrar aquesta llavor”, assevera Olivella, qui es mostra crític amb la inacció del moviment per la pau respecte a aquest assumpte des de fa mig segle. “Ens trobem indefensos perquè nosaltres mateixos hem negat la nostra capacitat d’autodefensa”, rebla.

Tanmateix, cal no confondre el pacifisme amb inacció, perquè no és el mateix. “Hem arribat a un punt en què la gent es pensa que la vida només es transforma gràcies a armes i guerres, i entre la passivitat i les armes, que són les pitjors solucions, hi ha alternatives com la lluita no-violenta, però l’hem de posar en marxa”, afegeix l’activista.

Per combatre la passivitat, no només davant la guerra, sinó de moltes injustícies que ens travessen com a societat, des de la campanya ‘Aturem les guerres’ es crida a l’acció: “Ens hem de mobilitzar contra les agressions que patim al nostre territori, que potser no són militars, però són ecològiques, socials, masclistes, racistes… preparem-nos per donar-hi resposta”, conclou Olivella.