La invasió russa a Ucraïna ha commocionat el món i ha despertat una onada de solidaritat amb el poble ucraïnès. Per entendre l’abast de la tragèdia, només cal donar un cop d’ull a les imatges que ens deixa el conflicte, amb milers de civils patint els estralls de la guerra i intentant fugir del país a correcuita. En aquest context, moltes organitzacions i ONG han obert vies per ajudar la població ucraïnesa i pal·liar una situació que, a hores d’ara, ningú sap quant de temps s’allargarà.

De seguida que esclata una crisi humanitària com aquesta al món, s’activa una resposta solidària per part de ciutadans i ciutadanes que, de bona fe, volen aportar el seu gra de sorra. Ara bé, abans d’enviar qualsevol ajuda, convé tenir present una sèrie de factors perquè aquesta sigui realment efectiva. Així, l’arribada de grans quantitats de donacions a un país afectat per un desastre o una emergència representa un repte gegantí d’organització i gestió per als actors humanitaris, que pot derivar en una càrrega addicional difícil d’administrar.

Un informe editat per l’Organització Panamericana de la Salut; i avalat per Nacions Unides i entitats com Unicef, Intermón-Oxfam o la Creu Roja, entre altres, aprofundeix en aquesta qüestió i recopila una sèrie de recomanacions generals i pràctiques sobre donacions humanitàries que poden ser de molta utilitat si volem col·laborar amb el poble ucraïnès.

A banda d’aquest document, recollit recentment en un article de la Coordinadora d’ONG Solidàries, la Fundación Lealtad, que té com a objectiu fomentar la confiança de la societat en les ONG, ha elaborat un llistat de consells per donar en situacions d’emergència com la que viu Ucraïna.

Per què convé aturar-se un moment abans d’enviar ajuda?

Malgrat que l’ajuda en aquests casos pot tenir un gran valor i suposa un acte solidari i altruista que cal reconèixer i agrair, el cert és que sovint moltes donacions resulten inapropiades, precipitades o poc ajustades a les necessitats reals de les persones afectades.

Això passa, entre altres raons, perquè encara perduren mites com que tota l’ajuda que es doni és bona, o que és millor que sobri ajuda que no que en falti. La realitat, en canvi, és molt diferent. Les donacions mal organitzades poden generar un caos que suposa invertir una gran quantitat de temps i diners per classificar-les, embalar-les i traslladar-les. Així, l’equació cost-efectivitat de l’ajuda no dona el resultat desitjat, tenint en compte l’esforç que suposa gestionar les donacions i fer-les arribar a les comunitats afectades.

“Davant d’una emergència, els temps són fonamentals. Les ONG que ja treballen sobre el terreny i tenen experiència en aquesta mena de situacions són més efectives a l’hora de canalitzar l’ajuda i el material que puguem enviar els particulars”, assenyala l’Ana Benavides, directora general de la Fundación Lealtad.

Igualment, convé advertir que no sempre es respecten els mecanismes de recepció i gestió de donacions existents als països que reben l’ajuda. De fet, a vegades es desconeixen aquests processos. Per això, és important que els països receptors comptin amb mecanismes clars i útils per orientar adequadament les ofertes d’ajuda cap a les necessitats reals dels afectats.

En aquesta casuística també juguen el seu paper els mitjans de comunicació, que tenen una gran influència pel que fa a les campanyes de donacions i, amb freqüència, animen a fer donacions espontànies i indiscriminades sense un coneixement real i sense avaluar les necessitats. A més, sovint passa que l’opinió pública els mitjans pressionen els governs per enviar ajuda com més aviat millor, sense passar pels processos de planificació i negociació recomanables perquè l’assistència sigui efectiva i ajustada al que es precisa.

Recomanacions pràctiques per fer donacions

• Informar-se és bàsic

Abans de donar, cal informar-se sobre quines són les necessitats que cal cobrir, qui està actuant sobre el terreny i de quina manera.

En aquest sentit, els plans d’avaluació de danys i anàlisi de les necessitats són una eina cabdal a l’hora d’organitzar campanyes de donacions. És important que donants i mitjans els tinguin presents i consultin les autoritats nacionals i agències humanitàries que estan sobre el terreny amb l’objectiu de conèixer què es necessita realment i què no.

Aquests plans s’actualitzen periòdicament i sempre han de tenir en compte els sectors de població més vulnerables per tal d’orientar l’ajuda humanitària de la manera més precisa i efectiva possible.

• Prioritzar les donacions en efectiu, sempre que sigui possible

Convé promoure les donacions en efectiu sempre que sigui possible per la seva flexibilitat. En el primer moment de l’emergència, permet executar accions immediates i aconseguir allò que més es necessita a llocs propers o països limítrofs a l’afectat. En fases posteriors, els diners s’empren per facilitar programes i projectes amb la finalitat de reconstruir els mitjans de vida de les poblacions.

Així, s'aconsella fer donacions econòmiques, molt més efectives, abans que fer enviaments de materials com roba, aliments o medicaments.

• Exigir donacions segures i saber a qui estem donant

Que la urgència no ens jugui males passades. Les donacions en casos d’emergència o de conflictes armats han de complir amb totes les garanties de seguretat pel que fa a transaccions electròniques, privacitat i protecció de dades. A banda, cal assegurar-se que l’ONG a qui donem té experiència, pot actuar amb rapidesa i diligència i té presència sobre el terreny.

Val la pena afegir que no és recomanable donar a una persona concreta, és a dir, no fer una transferència o donació online a un individu, sinó fer-ho sempre a nom d’una ONG.

• Informar-se i conèixer els procediments duaners abans de fer enviaments internacionals

Realitzar donacions sense tenir clars els processos de duana pot retardar o paralitzar l’arribada de l’ajuda a la zona d’emergència. Així, convé consultar amb el ministeri de relacions exteriors del país afectat quina documentació ha d’acompanyar la donació i els processos que cal seguir perquè l’ajuda arribi com més ràpidament millor a la zona d’emergència.

• Fer seguiment de la donació i de la situació

No es tracta de fer la donació i quedar-se de braços plegats. Convé interessar-se per qüestions com l’import recaptat, els resultats obtinguts, si apareixen noves necessitats i l’evolució de l’emergència. Igualment, és molt probable que es precisi col·laboració a llarg termini, més enllà del moment de l’emergència.

• L’ajuda ha de respectar els drets de les comunitats afectades i els principis humanitaris fonamentals

Les ganes d’ajudar no poden menystenir la necessitat de prestar atenció als drets de les persones afectades per una crisi humanitària. Així, és fonamental que les donacions contribueixin a respectar la dignitat de les persones.

En aquest sentit, s’ha de tenir especial cura d’aquelles persones més vulnerables o que són víctimes de discriminacions perquè sovint tenen més dificultats per accedir a l’ajuda. Des d’un bon principi, cal vetllar perquè el procés d’assistència no agreugi situacions de vulnerabilitat tenint en compte les necessitats especials d’aquests col·lectius.

• Es tracta de complementar esforços, no duplicar-los

En cas de crisi humanitària, països i organitzacions s’afanyen a intentar pal·liar les primeres necessitats que apareixen sense conèixer les accions que planteja el país afectat i els recursos que demana per aconseguir-ho. Els donants s’han d’informar i conèixer aquestes accions per evitar esforços per cobrir les mateixes necessitats un cop i un altre. Alhora, també és important conèixer quina ajuda estan proporcionant altres donants i a qui va dirigida per evitar duplicitats.

• No contribuir a promoure o reproduir els mites que circulen en una situació d’emergència

En els moments més durs de l’emergència, l’existència de mites sobre l’assistència humanitària poden influir en la pràctica de les donacions, i portar a decisions inapropiades que generin un mal ús dels recursos humans, logístics o financers.