Àmbit de la notícia
Internacional

Una iniciativa crida a la objecció fiscal per no pagar més guerres amb els nostres impostos

Entitat redactora
LaviniaNext
Autor/a
Dani Sorolla
  • La Coordinadora d’ONGD i altres Moviments Solidaris (aMS) de Lleida insta a fer objecció fiscal a la despesa militar.
    La Coordinadora d’ONGD i altres Moviments Solidaris (aMS) de Lleida insta a fer objecció fiscal a la despesa militar. Font: Pexels (Llicència CC).
  • La invasió russa a Ucraïna ha obert un escenari de rearmament a escala global.
    La invasió russa a Ucraïna ha obert un escenari de rearmament a escala global. Font: Pexels (Llicència CC).
  • La despesa militar d'Espanya el 2022 se situa en més de 22.000 milions d'euros.
    La despesa militar d'Espanya el 2022 se situa en més de 22.000 milions d'euros. Font: Pexels (Llicència CC).

La Coordinadora d’ONGD i altres Moviments Solidaris (aMS) de Lleida insta a fer objecció fiscal a la despesa militar i edita una guia per fer-ho en deu passes.

La invasió russa a Ucraïna ha obert un escenari de rearmament a escala global i un impuls de la despesa en defensa als pressupostos de bona part dels estats del món. El relat militarista s’imposa arreu, i Espanya no és una excepció. Un recent informe del Centre Delàs situa la despesa militar real del país el 2022 en més de 22.000 milions d’euros. Una xifra rècord que suposa un repunt de prop del 6% respecte a l’any anterior. En resum, un de cada cinc euros que inverteix l’administració té una finalitat militar.  

Lluny de revertir aquesta tendència, i amb el pretext de la guerra d’Ucraïna, el Govern espanyol s’ha compromès a inflar encara més la despesa militar fins a arribar al 2% del PIB que reclama l’OTAN. I tot això, enmig dels estralls que ha causat la pandèmia i un increment dels preus dels subministraments bàsics com l’energia que ofeguen cada cop més a la població.

En aquest context, i coincidint amb l’inici de la campanya de la renda, la Coordinadora d’ONGD i altres Moviments Solidaris (aMS) de Lleida ha llançat la campanya per fer objecció fiscal a la despesa militar. Es tracta de no pagar una part simbòlica de l’impost sobre la renda, la que correspondria a la despesa militar, per protestar contra l’augment desbocat de la inversió pública en defensa i evitar que els diners dels contribuents serveixin per finançar més guerres i més armament. 

Alhora, l'acció proposa desviar aquesta quantitat, que la coordinadora ha fixat en una quota de resistència de poc menys d'un euro, cap a un projecte social i solidari que treballi per la pau i els drets humans.

“Entenem que és important fer aquest gest com a mostra de rebuig al fet que es destinin una gran part dels diners i recursos públics a l'armament i la guerra, i més en el context actual de crisi, en què el que caldria fer és augmentar la despesa social per fer front a l’emergència sanitària i les seves conseqüències: la pèrdua de llocs de feina i l’empobriment de la majoria social de la població”, expressa a Xarxanet el Llibert Rexach, tècnic de Comunicació i Sensibilització de la Coordinadora d'ONGD i aMS de Lleida.

Una guia per desarmar els impostos en deu passes

Per fer-ho, l’entitat ha editat una guia pràctica per fer l’objecció fiscal a la despesa militar en deu senzilles passes i així “desarmar els impostos” i evitar que contribueixin a continuar alimentant la retòrica militarista, la preparació de noves guerres i el manteniment de l’estructura militar. El primer que cal fer, expliquen, és no acceptar l’esborrany de la declaració de la renda i seguir les indicacions del manual.

L’objecció fiscal és un acte de desobediència civil, un forma de lluita no-violenta per reivindicar menys impostos per fer la guerra i més impostos per protegir la vida”, exposen. Qui vulgui rebre més informació pot contactar amb la coordinadora al telèfon 671 577 000 o a l’adreça de correu: objecciofiscal@coordinadora-ongd-lleida.cat.

En un moment en què s’imposen els discursos bel·licistes i la legitimació de la via armada per gestionar els conflictes, i la desmilitarització i la pau semblen horitzons cada cop més llunyans, la campanya és més oportuna que mai.

Amb tot, la objecció fiscal a la despesa militar és una acció que la coordinadora ha promogut des de fa anys. “Ja és el quinzè any que ho fem, i ho valorem molt positivament, sobretot tenint en compte que hem viscut èpoques en què hi ha hagut molta persecució a les persones que ho feien per disminuir l’impacte de l’acció”, apunta Rexach. 

A què s’exposa una persona que decideixi ‘desarmar els seus impostos’? Des de la coordinadora expliquen que pot passar que Hisenda li faci una reclamació de la quantitat que no ha abonat. Per això, malgrat que en anys anteriors la campanya instava a retirar quantitats més elevades –de més de cent euros, el que equivaldria a la despesa militar real per persona–, ara es demana fer-ho amb xifres més simbòliques per minimitzar-ne les conseqüències. “No et poden sancionar, però sí reclamar-te la quantitat que no has pagat”, detallen des de l’agrupació d’entitats.

Suport a la campanya internacional GDAMS

En paral·lel a aquesta acció, la Coordinadora d'ONGD i aMS de Lleida s’ha sumat un any més a la campanya Global Days of Actions on Military Spending (GDAMS), impulsada per l’International Peace Bureau (IPB), que va començar el 12 d’abril i s’allargarà fins al 13 de maig.

Aquesta iniciativa internacional que compta amb la participació de centenars d’organitzacions i moviments socials d’arreu del món i que busca visibilitzar la xacra de la despesa militar al món, alhora que reivindica la defensa dels drets humans, la pau i la justícia social a través de multitud d’accions públiques i virtuals a diferents punts del planeta.

“Hi participem des d’una perspectiva més local, amb missatges diversos contra la indústria armamentística que volen anar més enllà de l’estricta defensa de la pau i el ‘no a la guerra’, és a dir, des d’una visió més transversal sobre les múltiples conseqüències que provoquen les guerres en qüestions com l’emergència climàtica, els drets de les dones o l’afectació pel que fa als serveis públics”, rebla Rexach.

Comparteix i difon

Afegeix un nou comentari