Què és el mecanisme d’equitat intergeneracional?
Comparteix
Amb el mecanisme d’equitat intergeneracional es pretén reforçar la sostenibilitat del sistema de pensions de l’estat espanyol.
La Llei 21/2021, de 28 de desembre, ha aprovat una nova cotització addicional que afecta les organitzacions i les persones treballadores. L’objectiu del mecanisme d’equitat intergeneracional (MEI) és enfortir i garantir el sistema de pensions, aconseguint reduir el percentatge de despeses en pensions respecte al PIB. Per aquest motiu, aquesta mesura s’ha establert com a temporal i transitòria fins que el sistema de pensions torni a ser sostenible.
Què és el mecanisme d’equitat intergeneracional?
El mecanisme d’equitat intergeneracional (MEI) és una cotització addicional que s’afegeix a la que ja efectuen entitats i persones treballadores. La intenció d’aquesta iniciativa és garantir el finançament de les pensions. Aquesta mesura vol preparar-se per a les jubilacions que es produiran entre 2030 i 2040, quan es jubilarà la majoria de les persones de la generació baby boom.
Les quantitats obtingudes estaran destinades al Fons de Reserva de la Seguretat Social. Aquest increment de cotització substitueix al Factor de Sostenibilitat que es va aprobar l’any 2013.
La mesura ha entrat en vigor l’1 de gener de 2023 i es preveu que estigui activa, com a mínim, fins a finals de 2032.
Quins canvis suposa el MEI de manera pràctica?
Aquesta cotització addicional suposa que tant les entitats com les persones treballadores pagaran més en concepte de Seguretat Social. El percentatge del MEI és de 0,6 de la base de contingències comunes. D’aquest import, la major part anirà a càrrec de l’entitat, ja que s’encarregarà de pagar el 0,5 % i un 0,1 % les persones treballadores.
La seva aplicació, en principi, és temporal, s’estendrà de l’1 de gener de 2023 al 31 de desembre de 2032. A partir d’aquesta dada, en cas que als informes d’envelliment de la Comissió Europea existeixi una desviació de la previsió de despeses per a les pensions de 2050 respecte a les de 2024, s’utilitzarà aquest fons, amb un límit anual del 0,2% del PIB.
Si aquesta mesura no fos suficient, el govern espanyol té previst negociar amb els agents socials per la seva elevació al Pacte de Toledo.
Quines implicacions econòmiques té?
Per entendre les implicacions econòmiques que té aquesta mesura, cal diferenciar entre el que suposa per a les entitats i per a les persones treballadores.
Per a les entitats aquest increment de cotització suposa una pujada d’un 0,5% de les despeses de l’entitat en concepte de Seguretat Social. Això és important tenir-ho en consideració pel que fa als pressupostos i licitacions, entre d'altres.
- Exemple pràctic: una entitat que paga un sou a una persona treballadora de 1.712,37 € bruts mensuals. Abans pagava 549,67 € en concepte de Seguretat Social i en l’actualitat passarà a pagar 552,41 €.
Pel que fa a les persones treballadores, aquest impacte serà menor, ja que se’ls hi descomptarà un 0,1% brut més.
- En el mateix cas anterior, suposant que aquella persona percebia 1.712.37 € brutes mensuals, i se li descomptava de Seguretat Social un 6,35% (108,73 €), ara se li descomptarà un 6,45% (110,44 €).
