Reforçar el pacifisme en temps de guerra

Quan comença una guerra, vol dir que hem fet tard per evitar-la. És innegable que Vladímir Putin ha traspassat totes les línies vermelles, però el conflicte que ha esclatat a Ucraïna també és un fracàs col·lectiu que evidencia tornar a caure en els mateixos errors de sempre. I la guerra sempre té conseqüències més enllà de les fronteres on es lliuren els combats.

La guerra a Ucraïna obre un escenari ple d’incerteses, però també deixa algunes evidències inquietants: un increment de la despesa militar a Europa i al món, un nou impuls de la carrera armamentística global i el reforç del militarisme. O el que és el mateix: un horitzó gens esperançador per al pacifisme. 

“És una deriva que ens preocupa molt; partim de la base que l’ús de la violència per resoldre els conflictes sempre és aberrant i inacceptable, però és que, en el cas d’Ucraïna, a més, és irracional perquè implica que ens juguem el desenllaç de la guerra per l’atzar de qui és el més fort, i no per quina causa és la més justa i raonable”, raona l’Antoni Soler, membre del patronat i expresident de Fundipau, que també apunta que la violència és un camí que s’ha demostrat “repetidament ineficaç” per solucionar conflictes. 

No obstant això, la roda militarista ha començat a girar. Alemanya ha anunciat que invertirà uns 100.000 milions d’euros en defensa aquest any i augmentarà el percentatge del seu PIB destinat a la seguretat més enllà del 2%. “Amb la invasió d’Ucraïna hem entrat en una nova era en la defensa del país”, ha proclamat el canceller alemany Olaf Scholz. 

L’Estat espanyol, per la seva banda, ha explicat que també augmentarà la despesa en defensa de l’1,2% al 2% del PIB, tal com fixa l’OTAN. Previsiblement, aquesta és una via que seguiran més països de l’Aliança Atlàntica. Altres potències com la Xina també aposten per un repunt de la despesa militar: el gegant asiàtic hi abocarà 230.000 milions de dòlars més com a resposta a la “complexa situació global”. 

“És realment inquietant que s’estigui reforçant aquest paradigma de la seguretat dels territoris arran del que passa a Ucraïna, és una escalada que no ens portarà enlloc i debilita el discurs pacifista”, assegura la Neus Sotomayor, presidenta d’Unipau. Un discurs que apuntala l’Antoni Soler, de Fundipau, qui creu que aquesta dinàmica ens condueix a un atzucac: “si el que preparem per resoldre conflictes són exèrcits, quan esclatin conflictes utilitzarem aquests exèrcits, és una política que ens condemna a l’enfrontament”. 

El debat sobre l’enviament d’armes a Ucraïna

Una de les primeres respostes a la invasió russa ha estat enviar armes a Ucraïna. La Unió Europea (UE) ha anunciat que redoblarà els esforços per ajudar el país davant l’agressió russa i multiplicarà per dos el fons per enviar-hi material bèl·lic, fins a arribar als mil milions d’euros. Alemanya lidera l’enviament d’armes per part d’Europa, en un gir que suposa una excepció històrica a la seva prohibició d’exportar armes nacionals a zones en conflicte.

Ara bé, la UE també ha deixat clar, en paraules del president francès, Emmanuel Macron, que en cap cas es planteja involucrar-se en una guerra directa amb Rússia, que podria derivar en un conflicte major de catastròfiques conseqüències. 

Amb tot, l’enviament d’armes a Ucraïna ha generat un encès debat i ha dividit a partidaris i detractors d’aquesta estratègia. Sense anar més lluny, a Espanya, que ja ha executat diverses entregues, la qüestió ha provocat tensions entre els dos partits del Govern. Pel que fa a la població, una recent enquesta del CIS apunta que gairebé el 71% dona suport a la decisió del govern d’assortir d’armament a Ucraïna, mentre que només dos de cada deu s’hi posicionen “bastant o molt en contra”.

Arribats a aquest punt, per a Antoni Soler qualsevol solució dolenta, atès que ja hem fet tard per buscar respostes constructives. I, malgrat que entén la complexitat del moment i la decisió d’enviar armament per ajudar Ucraïna, no hi està d’acord: “enviar més armes no resoldrà el problema, al contrari, només allargarà el conflicte, provocarà més morts i més destrucció”, exposa.

Tot plegat, per no vol dir que els ucraïnesos no tinguin dret a defensar-se de l’agressió que estan patint, però per a la Neus Sotomayor, armar la població és un risc i només beneficiarà la indústria armamentística i el negoci de les màfies. “Ens arrisquem a que les armes arribin a persones sense preparació, que no sabem com les pot utilitzar, i que després aquest material acabi en mans de les màfies”, expressa a Xarxanet, alhora que admet que aquest discurs en pro de l’armament està calant en cada cop més persones.    

El pacifisme i la via diplomàtica com a resposta a la guerra

En aquest escenari, en què no resulta fàcil fer anàlisis assossegats i els missatges tendeixen a malinterpretar-se, el pacifisme s’ha trobat enmig d’un foc creuat i ha estat objecte de crítiques, menysteniments i ridiculitzacions. En plena eufòria bel·licista, molt sovint s’ha titllat de naïf al moviment pacifista per posicionar-se inequívocament en contra de la guerra i apostar per la via diplomàtica per resoldre el conflicte. 

Apartar-se del discurs dominant respecte a la guerra d’Ucraïna i rebaixar la retòrica bel·licista en favor de la pau s’ha arribat a associar a reforçar l’agressor i a una certa condescendència o complicitat amb Putin, lamenta l’Antoni Soler: “Aquests dies fa patir veure tanta agressivitat contra el pacifisme, com si fos culpable del que està passant, ens sembla profundament injust, i més quan nosaltres fa anys que avisem que això podia passar i que les coses s’havien de fer d’una altra manera”. 

El membre del patronat de Fundipau creu que es cau en l’error d’associar pacifisme a passivitat: “La no-violència, que és l’alternativa que defensem, no és un camí del mig entre la violència i la passivitat, sinó que és superar la violència i anar més enllà, i això demana valor i força per revoltar-se contra la injustícia, contra el patiment i l’agressió; es tracta de reaccionar i posar-se en moviment”, raona, alhora que deplora que l’única solució que es proposa per enfrontar la violència sigui “més violència”.  

No obstant això, la Neus Sotomayor deixa clar que no és moment de fer-se enrere, ben al contrari. “Ara és quan més cal mantenir el pacifisme costi el que costi, perquè sabem que tenim raó i la història ens ho demostra, la pau es construeix entre tots i no es pot imposar, perquè si no és la pau de l’opressió, la pau del silenci i la pau que no pot perdurar”, remarca.

Sigui com sigui, la retòrica militarista ha calat entre moltes persones, un fet que per a la directora d’Unipau es pot veure, per exemple, en les escasses crítiques que han despertat els anuncis d’increment de la despesa militar arreu. “És una dinàmica perillosa, si a la ciutadania li haguessin preguntat fa un any, segur que les reaccions serien molt diferents de les que veiem ara”, apunta.

Una guerra sempre reforça i consolida la cultura de la violència

Igualment, des que va esclatar la guerra hem vist a tots els mitjans de comunicació, i especialment a les xarxes socials, nombroses imatges, fotografies, missatges i crides a l’heroisme i la valentia que només condueixen a enaltir i romantitzar un fet tan dramàtic com és una guerra i reforçar la cultura de la violència a la societat.   

El rerefons de tot plegat l’hem de situar en l’imaginari cultural de la nostra societat i tradició històrica, com sosté l’Antoni Soler: “procedim tots d’una cultura en què la violència no és només acceptada, sinó lloada i glorificada com un acte d’heroisme, això es pot veure en molts àmbits, des dels monuments o els noms dels carrers de les nostres ciutats, fins a les expressions artístiques i culturals més refinades, que estan impregnades d’aquesta glorificació de la violència”, reflexiona.

Per això cal reforçar i insistir en el pacifisme –i més en temps de guerra–, com el camí més raonable per prevenir i solucionar els conflictes. En el cas de la guerra d’Ucraïna, Soler creu que, a la llarga, el que farà inviable la invasió russa serà “la resistència civil no violenta i continuada”, de la qual ja hem començat a veure alguns gestos, també, tot i que comptdes, en territori rus.

“Hem vist a persones interceptant els tancs, parlant amb els soldats, canviant els senyals de trànsit per confondre els vehicles militars… son iniciatives valentes a les quals hem de donar tot el suport”, diu l'expresident de Fundipau. El camí per acabar amb la guerra, insisteixen des del pacifisme, ha de transitar per la via diplomàtica, la cerca de mesures de seguretat compartides i la gestió pacífica dels conflictes. “No podem capficar-nos en la solució militar, que només portarà més violència i més patiment per a tothom”, conclou Soler.