En alguns casos perquè les persones vulnerables no les coneixen, altres perquè la bretxa digital no els permet ni iniciar els tràmits per demanar-les i altres perquè s’ha de trucar a un telèfon que sempre està col·lapsat. Ajudes creades expressament per treure persones de l’exclusió social no arriben mai a algunes d'aquestes persones.

Conscients d’aquesta realitat i en un moment en què gairebé el 30% de la població de Catalunya viu en situació d’exclusió social, segons l’informe de la Fundació FOESSA 'Exclusió i desenvolupament social a Catalunya 2021’, la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social ha presentat aquest dimarts l’informe ‘L’impacte dels tràmits administratius en l’accés a les prestacions socials. Una perspectiva conductual’.

Realitzat per les economistes de Knowledge Sharing Network (KSNET), Elena Costas i Cristina Ferrer, i el jurista Juli Ponce, el treball analitza diferents prestacions d’emergència social i n’extreu les deficiències del sistema que fan que qui les hauria de cobrar no les cobri. És el cas de l’Ingrés Mínim Vital (IMV) i la Renda Garantida de Ciutadania (RGC), per exemple: l’IMV només el cobren el 13% de la població en situació de pobresa severa a Catalunya, i la RGC, el 28%.

L’objectiu de l’informe, però, no són les dades de cobertura, sinó les deficiències i obstacles del sistema. “Hem encarregat un estudi qualitatiu per fer incidència política. Ens dona força per anar a les administracions i demostrar-los què és el que falla”, ha indicat la presidenta de la Taula, Francina Alsina, que ha recordat que és un moment de “màxima urgència social”. A més, després d’assenyalar el que no va bé, l’estudi apunta millores aplicables perquè realment siguin prestacions assequibles i útils.

L’informe, de fet, recull queixes que les entitats socials i també els serveis socials ja han expressat: des que l’IMV s’hagi de sol·licitar via telemàtica, quan la majoria de persones destinatàries no tenen competències digitals per demanar-la, fins al fet que en moltes denegacions de la RGC no s’entenen els arguments pels quals es denega..

En el cas de la prestació pel pagament de deutes del lloguer, per exemple, es demana una identitat digital, que és un obstacle burocràtic més, mentre que es destaca com a bona pràctica que l’Ajuntament de Barcelona actua proactivament en l’ajut d'emergència social per a famílies amb infants fins als setze anys i envia un SMS a les famílies que se’n poden beneficiar.

“Qui més necessita l’ajuda no la coneix”

Una de les recomanacions en què insisteix l’estudi és que les administracions, amb totes les dades que tenen de les persones, actuïn proactivament, perquè un dels problemes de base és, segons Ferrer, que “qui més necessita l’ajuda no la coneix”.

També es recomana evitar l’estigma que significa anar a demanar una prestació; que els tràmits es puguin fer per via electrònica, però alhora presencials o per telèfon, i que els webs siguin comprensibles per a tota la població.

Que els requisits per sol·licitar una ajuda siguin coherents, que es redueixi la burocràcia i que la persona que ho demana no hagi de donar documentació i informació que l’administració ja té serien altres elements de millora.

“La persones pobra sempre està sota sospita i els requeriments i la burocràcia són exagerats”, insisteix Alsina. La presidenta de la Taula recordar que en plena pandèmia moltes entitats van haver de posar personal tècnic només a donar suport a les persones que havien de tramitar ajudes d’urgència. L’informe també posa al descobert que en determinades zones de Barcelona hi havia locutoris que les tramitaven a canvi de setanta euros.