Marc Labòria: “L’habitatge és un dret fonamental i les persones amb discapacitat no poden ser cap excepció”

Suport Tercer Sector
Autor/a: 
Eugenia Ifer
 Font: Fundació Prodis
Durant aquests seixanta anys la fundació Prodis ha aconseguit atendre més de dues-centes persones en l'àmbit ocupacional. Font: Fundació Prodis.
 Font: Fundació Prodis
Un punt clau dins de la fundació Prodis és comptar amb l'entorn de les persones amb discapacitat per poder potenciar les seves capacitats. Font: Fundació Prodis.

Marc Labòria: “L’habitatge és un dret fonamental i les persones amb discapacitat no poden ser cap excepció”

Autor/a: 
Eugenia Ifer
Suport Tercer Sector

Resum: 

La Fundació Prodis fa més de seixanta anys que treballa per millorar la vida de les persones amb discapacitat intel·lectual, trastorn mental o paràlisis cerebral.

Marc Labòria Comellas és el director de l’àrea d’ocupació i vida independent de la Fundació Prodis, una organització dedicada a l’assistència i la promoció integral de persones adultes amb discapacitat intel·lectual, trastorn mental o paràlisi cerebral.

Com va néixer l’organització?

La Fundació Prodis va néixer fa més de seixanta anys a partir de la iniciativa voluntària d’uns pares que van creure que el futur dels seus fills amb discapacitat intel·lectual no podia passar, com fins aquell moment, per tenir-los amagats a casa i que acabessin internats a una institució de malalts mentals, quan ells faltessin. Van lluitar incansablement perquè els seus fills poguessin formar part com a membres de ple dret, d’una forma activa i normalitzada, d’una societat que fins llavors els havia apartat sistemàticament.

La fundació es va constituir per començar a articular els serveis d’atenció a les persones amb discapacitat intel·lectual i a reivindicar el reconeixement per part de la societat i l’Administració pública. Els primers serveis anaven des de l’accés a l’educació, la possibilitat de desenvolupar una feina o el dret a una atenció social especialitzada, fins a l'accés a l'habitatge i gaudir de tota l’autonomia personal que els fos possible.

En què es basa la vostra feina?

Una part de la missió és aprofundir en aquest procés de normalització, millorant la qualitat de vida de les persones amb discapacitat intel·lectual, paràlisi cerebral i/o malaltia mental, i aconseguir que elles mateixes estiguin de forma activa i de ple dret a la comunitat a la qual pertanyen. Prodis té una gran varietat de serveis que per tal d’atendre les persones adultes amb discapacitat intel·lectual al llarg de la seva vida: centres d’atenció diürna, llars-residències, llars de vida independent, centres especials de treball i centres de formació, orientació i inserció laboral.

Ara és un bon moment per fer un pas més al camí per l’assoliment de la inclusió social. Creiem que el nostre projecte ha de ser més compartit per la ciutadania i el voluntariat ens pot permetre avançar en direcció a obrir-nos a la comunitat, al mateix temps que som transformadors del nostre entorn des de diferents àmbits i serveis.

Per què és important que les persones amb discapacitats participin en serveis d’inserció?

Els serveis d’inserció, tant ocupacional com comunitària són els espais de suport per part d’equips especialitzats i multidisciplinaris, on es produeix l’acompanyament de la persona amb discapacitat intel·lectual en el disseny i execució del seu itinerari de vida, essent la mateixa persona la qual defineix els objectius i necessitats.

Per tant, la feina d’acompanyament és cabdal per tal que puguem dotar aquest itinerari d’oportunitats reals i adaptacions basades en les capacitats i competències de cada persona, així com de les adaptacions a l’entorn real per tal que la persona pugui desenvolupar el màxim d’autonomia a l’entorn. A més, des dels serveis hi ha un suport més especialitzat per a aquelles persones amb una necessitat més alta i que necessiten per la seva condició basal moltes més activitats d’ajustament personal i conductual.

Què són els habitatges Prodis? I quin impacte tenen per les persones usuàries?

Actualment, tenim onze llars on viuen 72 persones amb discapacitat intel·lectual i/o paràlisi cerebral.

Tots els habitatges estan integrats en la comunitat i en el teixit urbà de Terrassa. Des del 2016, hem fet un gran esforç per transformar les llars per fer-les comunitàries, reduir les unitats de convivència, fer-les accessibles i dotar-les de tecnologia que permeti desenvolupar molt més l’autonomia de les persones. Intentem que perdin el component residencial i esdevinguin llars normalitzades.

L’impacte sobre les persones és molt positiu. L’habitatge és un dret fonamental i en el cas de persones amb discapacitat, això no és cap excepció. Totes elles necessiten aquest recurs per poder desenvolupar plenament el seu projecte vital, millorant l’autonomia i preservant els vincles naturals. Així mateix, els seus familiars i l’entorn també acaben sent beneficiaris, poden establir una relació normalitzada i reforçar el vincle.

Quin impacte tenen les activitats d’equip i d’oci per a aquestes persones?

Com per a tots nosaltres, l’oci i el lleure ocupen una part important del temps al nostre dia a dia i són espais en els quals es produeixen relacions socials i es desenvolupen altres inquietuds més relacionades amb les preferències. En aquest sentit, promovem el servei d’esports amb aliances amb altres entitats de la ciutat, així com activitats de lleure i participació en actes de ciutat per generar espais de relació amb les persones, la seva família i la ciutadania.

També des de fa molt temps, des de l’àrea de voluntariat es fomenta que les persones amb discapacitat participin com a voluntàries en àmbits del seu interès. Així mateix, tenim programes de vacances en col·laboració amb entitats més especialitzades per facilitar al màxim oportunitats i alternatives perquè cada persona pugui fer unes vacances a mida, satisfactòries, tant per interessos, com per nivells d’autonomia, i adaptades a les seves possibilitats econòmiques.

Com afecta la inflació a la cura d’aquestes persones?

La inflació ens afecta, com al conjunt de la població, sobretot en la reducció de recursos que podem destinar a l’atenció i a la qualitat d’aquesta. També afecta les possibilitats de la persona, ja que les rendes personals, vinguin derivades del treball o de pensions, cada vegada són més insuficients pel desenvolupament d’una vida plena.

Un altre factor rellevant és l’impacte sobre els salaris dels professionals, i més tenint present el dèficit que ja arrossega el sector en aquest sentit, amb mòduls de serveis congelats des de fa molts anys. Les petites millores que hi ha hagut els darrers anys han acabat sent encara més escasses tenint en compte el moment actual. Els baixos salaris tenen un impacte molt negatiu pels treballadors i la qualitat final dels serveis.

De quines maneres poden contribuir les persones amb l’entitat?

Hi ha moltes maneres de col·laborar amb una fundació com Prodis que abasta tantes activitats i camps. Des de fer-se voluntari, fins a contribuir-hi econòmicament fent-se soci o bé mitjançant donatius o a través de les múltiples campanyes que fem, com la darrera de #joVullunVapor, que és la campanya del projecte més ambiciós que ha engegat l’entitat i que serà pels pròxims vint anys.

En l’àmbit laboral, també les empreses poden col·laborar oferint feina al centre especial de treball, fent insercions de les persones en formació o oferint llocs de pràctiques.

Quins reptes teniu com a entitat?

Actualment, estem desenvolupant el projecte de transformació de l’atenció diürna ‘Vapor de Prodis’ amb el qual volem rehabilitar un espai patrimonial de Terrassa i convertir-lo en un espai de referència comunitària i de la ciutat, amb el qual més enllà dels serveis d’atenció a les persones hi haurà activitats perquè la ciutadania pugui fer seu l’equipament. És un projecte ambiciós que busca trencar el paradigma assistencial i tancat en ell mateix, per generar comunitat i xarxes d’entitats, i ens força a obrir-nos i relacionar-nos amb agents molt diversos: cultura, economia social, veïnatge...

És un repte que implica transformar-nos internament, canviar la cultura en la qual hem funcionat i mobilitzar la ciutadania i altres entitats i agents, així com molts altres recursos per poder fer un projecte de ciutat, de comarca i de país.

Afegeix un comentari nou