Adela Suñer: L'Economia del Bé Comú és una forma coherent de fer economia

  • Adela Suñer, responsable de difusió de l'Associació per l'Economia del Bé Comú

    L'Associació Catalana per al Foment de l'Economia del Bé Comú realitza una tasca de divulgació i acompanyament a les organitzacions que vulguin apropar-se a l'Economia el Bé Comú a Catalunya - Font: alternativaseconomicas.coop

  • Dues llibres per aprendre sobre Economia del Bé Comú

    Dues llibres per aprendre sobre Economia del Bé Comú - Font: @crowddreamer

  • Logotip de l'Associació Catalana per al Foment de l'Economia del Bé Comú

    Logotip de l'Associació Catalana per al Foment de l'Economia del Bé Comú - Font: Associació Catalana per al Foment de l'Economia del Bé Comú

  • Acord de col·laboració amb la Universitat de Barcelona per l'Economia del Bé Comú

    Acord de col·laboració amb la Universitat de Barcelona per l'Economia del Bé Comú - Font: Associació Catalana per al Foment de l'Economia del Bé Comú

  • L'Economia del Bé Comú és un nou model econòmic desenvolupat per l'economista austríac Cristian Felber

    L'Economia del Bé Comú és un nou model econòmic desenvolupat per l'economista austríac Cristian Felber - Font: Deusto Ediciones

  • El passat mes de juny es va crear la càtedra d'Economia del Bé Comú en la Universitat de València

    El passat mes de juny es va crear la càtedra d'Economia del Bé Comú en la Universitat de València - Font: Universitat de València

El 2010 l'economista austríac Christian Felber va plantejar el model econòmic de l'Economia del Bé Comú. Parlem amb Adela Suñer, membre de l'Associació Catalana per al Foment de l'Economia pel Bé Comú.

Que és l'Economia del Bé Comú?

És una manera coherent de fer economia. Perquè és coherent? Perquè té en compte valors. Uns valors universals reconeguts en la majoria de les constitucions, i uns valors que la majoria de les persones senten internament: dignitat humana, solidaritat, sostenibilitat ecològica, justícia social i participació democràtica i transparència... Com a resultat, en surt una economia que no és una finalitat en si mateixa, sinó un mitjà per assolir el bé comú, que, de fet, és la finalitat de tota comunitat.

Quina és la realitat que tenim a Catalunya?

Els anys, i la crisi, ens han mostrat, a Catalunya i arreu, una economia que mira constantment a pèrdues i guanys. Però analitzant bé el que ha passat ens adonem que no ha estat coherent per a tots. Hi ha hagut pèrdues, i també uns grans guanys, però l'enriquiment ha estat molt desigual. Poques persones posseeixen tanta riquesa com tota la resta de la població del món. Això passa perquè tenim una manera no coherent de fer economia.

I quina és la proposta de l'Economia del Bé Comú?

És una proposta pràctica, de funcionament, i que va molt més enllà de la responsabilitat social corporativa. Es dirigeix a 4 perfils. Als governs, les empreses, les institucions i la ciutadania. Als governs se'ls demana que legislin per limitar la desigualtat, per promoure la democratització de les grans empreses, per la creació de lleis laborals, la regularització dels horaris, ... Cal tenir en compte que la guanyadora del premi Nobel d'economia Elinor Ostrom (la primera dona a rebre aquest guardó) ho va fer precisament pels seus estudis sobre els Béns Comuns: són aquells béns bàsics per la societat que han de ser comuns i per tant gestionats democràticament, de forma participada.

En l'àmbit de les grans empreses s'aposta per la propietat mixta, que fomenta la participació dels treballadors i treballadores. Cal tenir en compte que la participació implica drets, però també deures; implica democràcia, però també responsabilitat. L'Economa del Bé Comú aporta una visió molt àmplia de l'economia, en la que tot ha de passar pel filtre dels valors. .

A les institucions, públiques i privades, l'EBC proposa el balanç del bé comú. És un instrument a través del qual les empreses, ajuntaments i organitzacions de tot tipus poden mesurar els seus impactes sobre el bé comú. Igual que el balanç i el compte d'explotació, considerem que el balanç del bé comú hauria de ser obligatori.

Com es realitza un balanç del bé comu? 

És una forma de revisar l'activitat mirant  com es tracten els 5 valors principals, dignitat humana, solidaritat, sostenibilitat ecològica, justícia social i participació democràtica i transparència, en cadascun dels grups d'interès: empreses proveïdores, entitats de finançament, treballadors i treballadores, clientela, medi ambient, i la societat  on es troba l'empresa. S'analitza quines accions fa o no fa l'empresa, es relaciona amb fites i objectius, i tot això dóna lloc a uns indicadors. Es genera una puntuació que defineix un diagnòstic de l'empresa. A partir d'aquí s'elabora un pla que marca l'itinerari d'accions per millorar i produïr més be comú.

I quin és el paper de la ciutadania?

A la ciutadania li demanen que miri més enllà: cal buscar dades d'amb qui treballes i on compres. La ciutadania ara no té prou informació sobre les empreses i no està educada per demanar-la. En termes globals, promovem un procés de canvi social en tots els àmbits, i això és un procés lent.

Com va començar a Catalunya?

El moviment de l'Economia del Bé Comú té 6 anys. A Catalunya l'Associació existeix des de fa 3 anys. Ens vam crear a partir del que li diem un "camp d'energia", un col·lectiu de persones interessades a aprendre i difondre l'Economia del Bé Comú. La nostra activitat principal és difondre l'Economia del Bé Comú i donar suport i acompanyament a les organitzacions interessades a fer el Balanç del Bé Comú. Tant el moviment com nosaltres estem en fase pionera. Actualment, entre empreses i particulars som uns 80, dels quals una veintena de més actius. Som un perfil de persones d'edats i professions diverses. Estem organitzats en 3 equips de treballs que s'ocupen de la difusió i acollida de voluntaris, acompanyament a institucions, i coordinació. A part, la gent es pot vincular a l'Associació com a "simpatitzant", una figura que creiem que ens apropa molt a les persones.

Quines tasques desenvolupeu? 

La nostra tasca de difusió la fem a través de conferències, seminaris i xerrades.  L'acompanyament a institucions per la realització del Balanç del Bé Comú el fem a demanda, i també amb iniciatives nostres com un Balanç del Bé Comú per a pimes. Hem trobat ajuntaments molt receptius, i estem treballant amb alguns de petits.Com he dit estem en una fase pionera i es tracta d'anar caminant. Considerem que ara és molt important fer difusió i sensibilització. Des de la Universitat de Barcelona cada any realitzen treballs de grau sobre l'Economia del Bé Comú. En Christian Felber ve bastant sovint, i intentarem que el desembre vingui en un acte que estem preparant sobre experiències i bones pràctiques.

 

A quines dificultats heu de fer front?

Crec que encara hi ha una cultura ciutadana que no és propera a la participació: potser per qüestions culturals, la ciutadania està molt acostumada a la indiferència, la passivitat, la comoditat... Per a mi la dificultat principal és aconseguir aquest canvi cultural, i que el ciutadà i la ciutadana mitjos s'activin i participin en les qüestions d'interès comú.

L'altre gran problema és la resistència al canvi que tenen les grans organitzacions.

Quines són les principals fites assolides?

Una fita és sense dubte el dictamen favorable del parlament europeu el setembre de 2015, per la creació d'un mercat ètic europeu, que recomana els estats a legislar seguint els paràmetres de l'economia del bé comú. El febrer de 2017 la Generalitat Valenciana ha emes també un ordre de suport a l'Economia del Bé Comú. I s'acaba de crear al juny la Càtedra Per l'Economia del Bé Comú a la Universitat de València.

Un bon moment de la vostra trajectòria com a associació?

La celebració de la trobada internacional d'associacions d'Economia de Bé Comú, a Barcelona, el maig de 2016, amb la col·laboració de la UB i la casa de Sant Felip Neri. Actualment hi ha associacions a molts països, tot i que és a Àustria i Alemanya, a on va néixer, és on el moviment està més fort. Nosaltres convidem a totes les persones que vulguin col·laborar amb nosaltres per aconseguir institucions més democràtiques i un model econòmic amb valors, i entrar a la web i fer-se simpatitzants; això multiplica l'energia a favor del bé comú!

Comentaris

Benvolguda Adela,

Pel formulari del vostre web us hem escrit proposant de coordinar les sinèrgies del vostre moviment i la nostra Cooperativa Catalana de Serveis Financers, Sccl, que té voluntat d'esdevenir Cooperativa de Crèdit tan aviat com poguem concretar una aliança internacional per disposar de la preceptiva llicència bancària.

El proper dimarts 22 d'agost estem a la Universitat Catalana d'Estiu a Prada, amb el professor Joan Ramón Sanchis Palacio -director de la nova Càtedra d'Economia del Bé Comú- en una jornada divulgtiva amb el títol UNA ALTRA BANDA JA ÉS POSSIBLE.

Us agrairem doncs si podem concretar alguna possible col·laboració.

Mercès per endavant

Joan Olivé i Mallafrè

President de la Cooperativa Catalana de Serveis Financers, Sccl

promotor de l'Associació per la nova CAIXA CATALANA, Cooperativa de Credit

Afegeix un comentari nou