Gemma Barricarte: "Les COP perden legitimitat any rere any"

LaviniaNext
Autor/a: 
Carlos Faneca
Barricarte és una de les portaveus d'FFF Barcelona. Font: Gemma Barricarte
Barricarte és una de les portaveus d'FFF Barcelona. Font: Gemma Barricarte
Un dels actes a la Cimera social pel clima. Font: FFF
Un dels actes a la Cimera social pel clima. Font: FFF
La Cimera social es va prendre com una 'contra COP'. Font: FFF
La Cimera social es va prendre com una 'contra COP'. Font: FFF

Gemma Barricarte: "Les COP perden legitimitat any rere any"

Autor/a: 
Carlos Faneca
LaviniaNext

Resum: 

La portaveu de Fridays For Future considera que la classe política ha tancat un acord que no assumeix els principals reptes que hi havia a la COP25 i destaca que és la societat civil qui construeix una alternativa.

Ja finalitzada la COP25, parlem amb una de les portaveus de Fridays For Future Barcelona (FFF), la Gemma Barricarte. Nascuda a Navarra, estudia Arquitectura a Barcelona i forma part de FFF des de l’inici del moviment, el febrer de 2019. Juntament amb companys d’altres llocs del món, va ser present a la cimera pel clima celebrada a Madrid, on ha pogut copsar una falta d’ambició per part de les parts negociadores.

Com d'útil ha estat la COP25?
Partim de la base que fa 25 anys que se celebren les Conferències de les Parts. I si veiem les gràfiques i mesures d'emissions, any rere any, es conclou que realment no han tingut cap mena d'impacte. Han seguit augmentant de manera exponencial, i ho segueixen fent. De fet, aquest any és el de major concentració de CO2 a l'atmosfera. Així que ja partíem d'un punt de vista crític amb la COP.

I no ha millorat amb la cimera d'enguany.
Les conclusions amb les quals s'ha tancat la COP25 són insuficients. S'ha conclòs amb un acord que no assumeix el principal repte que hi havia. Era una cimera important perquè era la darrera abans d'entrar en vigència l'acord de París. Sortim amb un sentiment de falta d'ambició.

Era l'última oportunitat d'augmentar els objectius dels països per limitar l'increment de temperatura a un grau i mig respecte als nivells preindustrials. Aquest grau i mig és el límit segur que tenim, segons l'acord científic, per evitar els pitjors impactes de l'emergència climàtica. Segons els informes de l'ONU els països haurien de multiplicar per cinc, de forma global, els objectius de reducció de les emissions.

S'ha pogut avançar?
Avui dia no hi ha un full de ruta per part dels països per presentar els seus objectius. En aquest escenari serà molt difícil avançar en la implementació de mesures en l'àmbit internacional pels següents anys. No hi ha un full de ruta clar i no s'ha augmentat l'ambició conforme les indicacions científiques.

Una de les crítiques més fortes per part de la societat civil ha estat el 'greenwashing'.
La neteja de cara a les empreses més contaminants de l'estat espanyol, com ara Endesa, Repsol o Iberdrola, és una de les crítiques que fem. Ens sembla inacceptable tot el paper que han tingut a la COP. Hi ha hagut una sobrerepresentació de les corporacions. A més, han tingut accés a polítics i negociadors. Aquest és un dels trets que han influït en els acords.

Això xoca amb els objectius que, des dels moviments socials, ens semblen desitjables, relacionats amb la sobirania energètica. Endesa també promou a països de llatinoamèrica grans infraestructures que suposen un desastre ecològic i ambiental.

Heu extret alguna conclusió positiva?
El fet que no hi hagi hagut un acord clar respecte l'article 6 no ens sembla del tot negatiu, ja que aquest article articula una mercantilització del problema, generant lucre, i ja s'ha demostrat que és insuficient. El que es va implementar al protocol de Kyoto ha suposat un fracàs, tenint en compte l'estudi d'impacte.

No ens sembla bé insistir a crear mecanismes o gestionar mercats de carboni que generen bombolles i mercantilització del problema. S'ha de solucionar des de la justícia i la política. En aquest sentit, és una oportunitat pels moviments socials de pressionar.

Què és el que heu trobat a faltar?
Precisament el paper dels pobles indígenes a la COP. El fet de celebrar-se fora d'Europa facilitava l'accés a països del Sur Global. A més, s'esperava que els pobles indígenes tinguessin un paper important, amb més presència, ja que s'havien articulat al llarg de tot el continent americà per tractar d'organitzar-se, influir en els acords i treballar-los.

Ens hem trobat amb una COP a Europa que els va silenciar. Se'ls va treure temps i accés a l'escenari de la manifestació del 6 de desembre, quelcom que va generar molt de descontentament. I no han tingut el paper que haurien d'haver tingut als acords i a la cimera. Se'ls ha relegat a un espai minoritari i no s'ha escoltat les seves veus.

Com d'important són les veus dels pobles indígenes?
Aquests pobles són absolutament necessaris per als acords perquè, per un costat, els seus drets son constantment vulnerats i els moviments socials volem deixar clar i incidir en la seva importància. Són pobles que suposen un 5% de la població, però preserven el 80% de la biodiversitat del planeta. La biodiversitat és absolutament determinant per a l'equilibri dels ecosistemes i no hi ha lluita contra l'emergència ecològica possible que no contempli la preservació de la biodiversitat.

A banda, els pobles estan en primera línia del conflicte socioecològic. Tots els exemples de la contaminació i enverinament dels seus pobles són una mostra més de la responsabilitat de les corporacions a la crisi.

Quin ha estat el paper d'FFF a la COP25?
Hi ha hagut una participació intensa per part nostra. Ha vingut gent d'FFF Xile, país on s'havia de celebrar la cimera, així com d'altres parts de llatinoamèrica i Europa. També de Kènia, d'Uganda, i fins i tot del Japó. De fet, ha estat una oportunitat per trobar-nos a escala internacional. Hem promogut moltes accions i hi ha hagut molta participació.

I també molts pics d'intensitat al llarg de les dues setmanes, en què un dels fets més sonats que van ocórrer va ser a una de les manifestacions dins de la COP, a la zona blava, per part d'FFF i altres organitzacions socials, on se'ns va fer fora. Es va arribar a posar en dubte que es pogués donar accés a la societat civil a estar com observadors a les negociacions, quelcom que a una democràcia és una falta de transparència brutal. Finalment es va arreglar.

Xoca la diferència d'implicació entre la societat civil i els governs.
Nosaltres considerem que l'acció política en l'àmbit internacional és necessària per pal·liar la situació. Però les COP, any rere any, perden més legitimitat. S'estan mostrant insuficients. Les institucions i la classe política està posant en dubte la seva capacitat d'executar mesures a l'alçada de la societat civil. Tot això mostra que els governs van per una línia i la societat, per una altra. Qui construeix una alternativa és la societat civil.

Afegeix un comentari nou