Internet és a tot arreu. Vivim en un món interconnectat, i això encara s’ha fet més evident durant aquests dies marcats pel confinament. Xarxes socials, compra online, teletreball, classes remotes, videoconferències amb amics i família, sèries i pel·lícules a través de plataformes com Netflix o HBO.

Aquestes setmanes s’ha parlat de l’impacte positiu del confinament generalitzat sobre el medi ambient, destacant la reducció de la contaminació atmosfèrica a les grans ciutats com Madrid i Barcelona. Però què passa amb l’ús tan estès d’Internet? Té alguna mena d’impacte sobre el medi ambient?

La contaminació que genera Internet

“Quan parlem de la contaminació que genera Internet, ens referim a la que provoca l’ús de la xarxa i de tota la infraestructura de cablejat i de servidors. Els equips que utilitza l’usuari, els servidors, els Centres de Processament de Dades (CPD) i també el cablejat consumeixen grans quantitats d’electricitat, que sobretot es genera amb combustibles fòssils. Això provoca emissions de CO2 a l’atmosfera i un impacte negatiu en la petjada de carboni", explica Carla Vintró, professora i investigadora del Campus Universitari d’Igualada (Universitat de Lleida).

Segons un informe de Greenpeace del 2019, l’elevada demanda mundial de plataformes y de serveis d’Internet ha provocat un augment d’aquests centres de dades, així com de les seves proporcions, convertint-los en una de les majors fonts de demanda d’electricitat a nivell global.

Ramon Roca, membre del patronat de la Fundació guifi.net, coincideix en què la font d’energia amb la qual es genera l’electricitat necessària per fer funcionar tota la infraestructura d’Internet pot provocar emissions de CO2. Però Roca també alerta d’un segon tipus de contaminació que d’aquest en deriva, aquella que causen les ones de radiofreqüència (RF) a través de les quals es transmet la informació. “És un tema bastant polèmic i hi ha gent que està molt sensibilitzada amb aquesta qüestió”, afirma.

És possible minimitzar l’impacte de la xarxa?

L’Agència Internacional de l’Energia (IEA en anglès) afirma que els propers anys hi haurà “bilions de nous dispositius connectats” que utilitzaran energia per recopilar, processar, emmagatzemar, transmetre i rebre dades. L’organització assegura que la clau per reduir l’impacte d’aquest consum energètic creixent seran les millores d’eficiència energètica. “L’impacte d’Internet és veritat que va augmentant. És un problema global que ens afecta a tots. Però es pot reduir moltíssim el seu impacte mediambiental”, assegura Roca.

La Fundació guifi.net és una entitat catalana creada amb l’objectiu d’impulsar una xarxa de telecomunicacions col·lectiva per tal d’aconseguir la sobirania tecnològica i lluitar contra la bretxa digital territorial i econòmica. Com explica Roca, l’objectiu és “portar la xarxa a llocs on no hi arriba, ajudar a que l’usuari s’ho faci ell mateix i no dependre de cap empresa”. A més, des de la fundació reivindiquen que “als llocs on ja hi ha una infraestructura, aquesta ha d’estar disponible també per la gent que no s’ho pot permetre, posant punts comuns d’accés a la xarxa”.

Però des d’aquesta entitat també són conscients, encara que no sigui la seva principal línia de treball, de l’impacte mediambiental que té tota la infraestructura. En el cas de les ones de radiofreqüència, la fundació aposta per una xarxa que faci servir “freqüències que van amb miliwatts, per tal de generar la mínima contaminació possible d’aquest tipus”, explica Roca. D’altra banda, l’entitat defensa un model d’autosuficiència i cogeneració per reduir els impactes negatius sobre el medi ambient que deriven del consum energètic que requereix la xarxa.

“La forma d’encarar aquest tema és que l’electricitat es generi de forma renovable i amb proximitat. És a dir, que allà on es consumeix l’electricitat sigui el mateix lloc on s’està generant. Cal disminuir també el transport energètic”, explica Roca. Aquesta idea d’optar per l’autoconsum i la descentralització de la infraestructura també valdria a l’hora de parlar dels CPD: “Potser no tens tanta economia d’escala però descentralitzar és més sostenible, l’impacte queda més diluït”.

“Podem dissenyar la xarxa de telecomunicacions i la infraestructura sense que es generi molt CO2”, insisteix. “I tot això va fomentant una xarxa d’economia solidària, circular i de proximitat”, afegeix Roca.

Una problemàtica quotidiana: els residus electrònics

Però encara hi ha una altra conseqüència més que deriva de la digitalització: els residus electrònics. Segons l’informe ‘The Global E-waste Monitor 2017’ de la Universitat de Nacions Unides (UNU), la Unió Internacional de Telecomunicacions (ITU) i l’Associació Internacional de Residus Sòlids (ISWA), l’any 2016 es van generar 44,7 milions de tones mètriques de residus electrònics i només el 20% d’aquests residus es recull i es recicla.

“Estem en una societat de consum que es mou per l’impuls i desig de tenir l’últim model de smartphone, de tauleta electrònica, de portàtil… El problema radica en que tots aquests dispositius podrien continuar donant-nos servei però passen a ser residus que s’han de gestionar“, alerta la també coordinadora del grau en Enginyeria en Organització Industrial i Logística, Carla Vintró.

A Catalunya, l’ONG SETEM té una campanya que promou un model electrònic just i el consum responsable dels productes electrònics. La seva corresponsable, Marta Anglès, enumera l'impacte que generen les accions de mineria per extreure i utilitzar els materials dels productes. En destaca la pèrdua de biodiversitat, la desforestació, les emissions de CO2, un ús excessiu d’aigua o la contaminació de partícules perilloses, “que es dóna sobretot en operacions de mineria i als abocadors electrònics, quan s’intenta extreure el mineral de l’aparell en desús”.

“Els residus electrònics van sobretot a països en vies de desenvolupament, i quan els reben els cremen per intentar aconseguir els minerals que són valuosos. Cremar això emet una gran quantitat de partícules a l’aire que són molt contaminants”, explica Anglès. “És important que el model sigui just perquè les decisions de consum d’Occident i especialment del nord afecten directament les condicions de vida del sud”, afegeix. Des de SETEM apel·len per una “responsabilitat compartida” per tal de reconduir aquesta situació.

Reduir els impactes de la indústria electrònica

Són moltes les maneres de mitigar aquest impacte mediambiental. A les administracions públiques, l’ONG catalana els demana una “compra pública socialment responsable”. Com explica Anglés: “El percentatge de compra de materials de les administracions és molt gran. Si tracten amb proveïdors amb criteris socials i mediambientals fan que d’alguna manera es mitigui el problema”. D'altra banda, Vintró afegeix la necessitat de fomentar “polítiques mediambientals i ajudes a les empreses per desenvolupar innovacions tecnològiques sostenibles”.

Però si hi ha quelcom que les fonts consultades consideren necessari és l’aposta per un model d’economia circular. Anglès remarca la importància de fer un ús sostenible de les TIC amb la incorporació d’un model d’economia circular en què la vida dels aparells electrònics no s’acabi tan ràpid, sinó que aquests es puguin reutilitzar o bé reciclar per minimitzar els residus i aprofitar els recursos. I Vintró també ho corrobora: “Sí. Cal una aposta ferma per l’economia circular. Els recursos són limitats i cada vegada estem més a prop dels límits del planeta”.

Després de la pandèmia: un canvi en el model de consum

La pandèmia del coronavirus ha plantejat un nou repte: el confinament ha disparat la compra online. Segons un informe de la consultora Nielsen, les compres per Internet van pujar un 73,3% durant la segona setmana de confinament respecte al mateix període de l’any passat. Durant aquests dies, també el portal Byzness recollia que, d’acord amb un comunicat de les operadores Movistar, Orange, Vodafone, Grup Masmovil i Grup Euskaltel, les xarxes IP han experimentat un creixement del tràfic proper al 40% i l’ús de dades ha crescut un 25%.

Quin impacte tindrà aquest canvi de model de consum? Continuarà vigent malgrat s’aixequin les restriccions imposades durant aquestes setmanes d’estat d’alarma global? Potser serà el moment d’apostar fermament per les solucions plantejades.