L’amenaça de la indústria tèxtil: l’alarmant impacte social i mediambiental

A Catalunya, es calcula que cada persona consumeix entre vint-i-un i vint-i-sis quilos de tèxtils a l’any, dels quals només se’n recull selectivament el 12% dels residus: un percentatge molt disminuït que implica que, anualment, es llencen o s’incineren cent quaranta-set mil tones de residus tèxtils. En el cas de tot el planeta, cada segon s’enterra o es crema una quantitat de tèxtil equivalent a un camió d’escombraries. Així, globalment, només es recicla un 1% dels residus tèxtils.

La indústria de la moda és la segona més contaminant del món i la primera en emissions de carboni, des dels processos de cultiu, producció, fabricació i distribució. Un dels factors que produeix més impacte és la deslocalització de la indústria per abaratir preus, sobretot, de la mà d’obra, i per evitar els criteris mediambientals establerts a Europa i als Estats Units.

I cal tenir en compte l’economia no circular que presenta: ni es reciclen ni es reutilitzen les peces de roba, l’anomenada ‘fast fashion’. Aquestes són les dades que ens mostra Paula Rivera, tècnica de LaCoordi: "Hauríem de fer un exercici i ser conscients del que comprem".

El cultiu de cotó no sostenible: verí blanc

Els impactes que comporta el funcionament del model actual de la indústria tèxtil, estan presents en tota la cadena de sumbinistrament. Per exemple, el monocultiu de cotó utilitza un 10% dels pesticides i un 25% dels insecticides mundials, tenint en compte que aquest cultiu només representa un 3% de tota l’agricultura global, segons dades d’Oxfam Intermón. El cotó convencional es blanqueja abans de tenyir, i en aquest procés s’utilitza clor, peròxid d’hidrogen, dioxina i formaldehid, entre altres químics perjudicials, a més de metalls pesants com el coure, el zinc i el crom.

Anualment, es produeixen fins a vint-i-cinc milions de tones de cotó, considerat un dels quatre cultius OGM (organisme genèticament modificat) del món, i gairebé el 95% d’aquesta producció mundial es cultiva de manera no sostenible. En aquesta primera etapa del procés, cal destacar les condicions precàries i perilloses a les quals s’exposen les treballadores agrícoles de cotó, i els efectes adversos que els teixits poden provocar a la nostra pell.

El funcionament de les fàbriques tèxtils actuals

Els edificis on s'ubiquen les fàbriques tèxtils, sovint no compleixen els mínims de seguretat: tal com va ocórrer el 2013 a Bangladesh, amb el desastre del col·lapse del Rana Plaza. Segons plasma Paula Rivera, són grans superfícies on treballen, sobretot, dones, la majoria de les quals reben abusos verbals, físics i, a vegades, sexuals.

Leonor Garcia, coordinadora de la unitat d’impacte de comerç just d’Oxfam Intermón, ens explica que les treballadores no compten amb cap mena de contracte legal. Per tant, no tenen salari mínim ni salari reconegut, sous que no permeten sortir de la pobresa. No es respecta una jornada laboral digna, poden treballar perfectament fins a catorze hores seguides, i no tenen drets laborals a sindicalització o a associació.

A més, els processos tòxics utilitzats en la fabricació i confecció de peces de roba impacta nocivament en la salut de les treballadores, exposades a intoxicacions i inhalacions de partícules virulentes. La quantitat d’aigua usada en la creació dels articles és immensa: per aconseguir el degradat en uns texans, s’utilitza aigua a pressió amb un producte semblant a la sorra, explica Paula Rivera. Es calcula que per confeccionar uns sols texans, s’empren més de tres mil litres d’aigua, i per una samarreta convencional, uns dos mil set-cents.

Com que les grans fàbriques i la producció està deslocalitzada dels països de consum, l’impacte del transport i la distribució internacionals genera una gran petjada de carboni. I, un cop les peces de roba estan a les nostres mans, entren en el cicle de ‘fast fashion’. Fa vint anys, les marques de roba produïen dues col·leccions a l’any, però ja el 2011 aquest nombre havia augmentat fins a cinc col·leccions anuals.

Actualment, marques com Zara llencen vint-i-quatre col·leccions cada any, generant d’aquesta manera una quantitat de roba rebutjada que, només un 1% s’utilitza per confeccionar roba nova. 

Les alternatives: el cultiu orgànic de cotó i els teixits forestals

Davant d’aquest model perillós, contaminant i perjudicial a nivell mediambiental i social, hi ha solucions i alternatives factibles que ja s’estan duent a terme. Per exemple, el cultiu orgànic de cotó, en parcel·les de petits productors que treballen amb la tècnica de la permacultura, en la qual s’evita la utilització de pesticides i, en el cas que es detecti una plaga, s’usen remeis naturals per combatre-la. És a dir, intervé el menor impacte humà possible.

El cotó orgànic no es modifica genèticament, i requereix un 71% menys d’aigua i un 62% menys d’energia que el convencional. A més, gràcies a l’absència de residus tòxics, es creen teixits més suaus i beneficiosos per la pell, segons dades d’Oxfam Intermón.

Una altra alternativa és l’extracció de teixit forestal de boscos gestionats de manera sostenible. Ana Belén Noriega, Secretaria General de PEFC Espanya, detalla els objectius de la campanya ‘Fashions Change, Forest Stay’, que pretén posar en valor la relació entre el bosc i la moda actual. Realitzen un mapatge de totes les empreses de la cadena de valor del teixit forestal, per tal que els boscos es cuidin de manera sostenible i es faci una traçabilitat de la matèria que en surt.

A Espanya comptem amb més de dos milions i mig d’hectàrees certificades de boscos sostenibles, i darrere d’aquests terrenys hi ha cinquanta mil propietaris i gestors forestals que se’n cuiden, segons mostra Noriega. El procés per crear teixits forestals s'inicia a través de la trituració de la fusta, se n’extreu la cel·lulosa i, a partir d’aquesta massa, es transforma a fibra, a filatura, a teixit i a peça de roba. Hi ha espècies d’arbres que són més propenses per transformar la cel·lulosa a fibra, com l’eucaliptus, el faig o altres espècies de coníferes.

El comerç just com a dignificació dels drets de les treballadores

Oxfam Intermón va apostar, el 2012, per la creació de la marca de roba Veraluna: dissenys i propostes per al públic europeu assegurant una cadena de producció justa des del mateix moment que neix la flor de cotó. Una marca inspirada en el planeta i els valors humans que pretén competir amb les grans corporacions de la indústria de la moda.

Pel que fa a la cadena de subministraments de Veraluna, és curta. Treballen amb la Chetna Organic Farmers Association (COFA), cooperativa de cotó orgànic, més de dotze mil petits productors van rebre suport de la cooperació internacional per ajuntar-se, decidir els preus i millorar les seves condicions laborals.

Per altra banda, col·laboren amb The Rajlakshmi Cotton Mills P Ltd, una fàbrica tèxtil on treballen mil persones. Des de fa tres anys es va imposar el ‘living wage’, un salari que permet a les treballadores portar una vida digna. Per determinar quin sou cal cobrar, es fa un càlcul del cost de la vida mitjana a la ciutat on es troba la persona en qüestió (preu de l’habitatge, cost de la cistella familiar bàsica local…).

“Ens assegurem que Chetna i Rajlakshmi compleixin els indicadors establerts en seguretat i salut, en els diferents esglaons de la cadena fins que arriba a nosaltres”, explica Leonor Garcia. A nivell mediambiental, Oxfam Intermón mesura la petjada de carboni dels seus productes, detectant que el transport marítim és el que genera menys contaminació.

“Hem de canviar la manera de consumir: adquirir productes de comerç just quan les matèries primeres procedeixen del sud global”, expressa Paula Rivera. Explica que la manca de demanda de tèxtil de comerç just per part de la ciutadania d'Occident, empeny moltes vegades a les cooperatives del sud global a vendre la seva producció a grans multinacionals a preus de mercat que són molt baixos i, per tant, injustos.