Les claus de l’alimentació sostenible, fora de Barcelona

‘Terra-Teca-Traca’ va néixer just després que Barcelona es declarés capital mundial de l’alimentació sostenible 2021. Considerant aquest anunci un fet, com a mínim, curiós, un grup de persones de diferents territoris i amb diferents sensibilitats van adonar-se que tenien moltes coses a dir sobre el tema. 

Ara, el projecte està a punt de sortir a la llum. La polifonia de veus i la manera com les han unit és el que més el caracteritza: experts i expertes del món científic i rural han decidit sumar forces i entrar en diàleg amb l’art, ja que creuen que la societat pot comprendre més fàcilment la necessitat del canvi a través dels cossos i les emocions.

El desig de transformació

Però de quin canvi parlen exactament? Segons la Federica Ravera, investigadora del Departament de Geografia de la Universitat de Girona i experta en sistemes agroalimentaris, canvi climàtic i gènere, “si volem fer front a les crisis sistèmiques que estem patint, hem de repensar la manera en què produïm, transformem, distribuïm i consumim els aliments”. És a dir, en la nostra cultura alimentària.

Federica Ravera: "Hem de repensar la manera en què produïm, transformem, distribuïm i consumim els aliments”

A Barcelona no es dona, encara, una alimentació sostenible. Són paraules del director del Centre d’Art i Natura (CAN) de Farrera, Lluís Llobet, que tot i així veu amb optimisme aquesta situació: “vull pensar que no és només una estratègia per guanyar vots, sinó el desig i la voluntat d’engegar un procés de reflexió i de resoldre algunes de les causes de l’emergència climàtica”.

D’altra banda, Llobet creu que moltes vegades se’n fa un ús tergiversat de la paraula ‘sostenible’, perquè es relaciona amb un creixement econòmic infinit que no té compte els límits del planeta, però que “és fonamental seguir utilitzant-la per tenir clar quin és l’horitzó”.

Què vol dir ‘Terra-Teca-Traca’?

El nom del projecte ja dona moltes pistes sobre la seva temàtica: ‘Terra’, perquè parlen des de la visió de qui treballa la terra, de qui és conscient que les ciutats depenen de les zones perifèriques. Però també perquè volen reivindicar ‘lo treball de la terra’, que com diuen la Federica Ravera i la Roser Vernet “és la primera manifestació de l’art. Un art material i immaterial, perquè ens nodreix amb aliments però també amb identitat”.

En segon lloc, la ‘Teca’, l’aliment, al qual volen posar al centre com a acte polític. Perquè, com diu el refrany, “som el que mengem”, però també tot el que ve abans que el menjar arribi a la nostra taula. Per últim, la ‘Traca’, és a dir, la crítica a determinats sistemes d’alimentació industrial i globalitzada i la crida per despertar consciències.

Amb moltes ganes de compartir amb totes vosaltres el fruit del treball conjunt fet durant aquest 2021 on hem reflexionat en un diàleg interdisciplinar, des de l’art, la ciència i el coneixement local, sobre la sobirania alimentària #terratecatraca #sobiraniaalimentària pic.twitter.com/3ZRSnTqWJY

— TerraTecaTraca (@TerraTecaTraca) October 18, 2021

Tot plegat es tracta d’una qüestió de cures i de salut col·lectiva que ha quedat en evidència durant la pandèmia, ja que la dependència d’un sistema global, recorda Ravera, “ens fa molt més febles”. Precisament per això reivindiquen la petita pagesia i el consum de proximitat, allunyant-se de la visió urbano-cèntrica de l’alimentació que posa en risc el món rural.

Una altra de les causes d’aquest risc és, segons Llobet, el fet que el sistema de valors actual ens hagi abocat a viure entre tantes comoditats. La feina física ha passat a considerar-se una feina ‘de segona’, pròpia de persones que no estan formades intel·lectualment. Això, juntament amb la falta de recursos econòmics, ha fet que el relleu generacional al camp s’hagi perdut. 

Un mapa divers

Set territoris, escollits en base a la presència d’alguna residència artística on poder treballar. A cadascun, un grup de persones reflexionant conjuntament a partir de diàlegs, sortides a la natura i investigació sobre la sobirania alimentària com a possible motor de la lluita per l’alimentació sostenible

Al Centre d’Art i Natura (Pallars Sobirà), a l’alta muntanya, una artista gràfica, un grup d’arqueòlogues, l'últim ramader d'ovella xiqueta transhumant de la Vall Farrera i una pastora de cabres de Gavàs han treballat en una obra anomenada ‘Ramats per la biodiversitat’, que tracta del passat, present i futur de la ramaderia extensiva en el marc de la globalització.

Pel que fa a la pesca, el Centre de Creació Contemporània Nau Côclea (Alt Empordà) ha acollit una cantautora, científics i científiques de la Universitat de Girona i un grup de persones pescadores de Palamós per parlar dels reptes de la pesca de petit format i artesanal en l’obra ‘Péixer: xarxes de coneixements per a una pesca sostenible’.

A la Catalunya central, concretament al Centre d’Art Contemporani i Sostenibilitat El Forn de la Calç (CACIS), al Moianès, s’han trobat un artista plàstic, una investigadora de la UVIC i l'Associació L'Era per donar forma a l’obra ‘Resiliències silvestres: biodiversitat i coneixement local’, sobre la contraposició entre els monocultius i la pèrdua de biodiversitat que comporten i els policultius i les àrees silvestres. 

L’obra ‘Llavors vives i sobiranes!’ ha estat creada al Centre Quim Soler (Priorat) per un artista gràfic, un escriptor i un grup de científics locals experts en agrobiodiversitat. També al Priorat, el Centre d’art ADDEND ha servit d’espai de treball per a un dissenyador, un pagès i enòleg, que han creat l’obra ‘Vi, territori i identitat’.

Sobre la producció sostenible de l’arròs al Delta de l’Ebre han reflexionat una ballarina, una família pagesa local i un científic ornitòleg al Centre d’Art de les Terres de l’Ebre ‘Lo Pati’ i a l’Espai de creació L’Obrador, des d’on han creat ‘Aus, arròs i mimetismes’.

Per últim, a les portes de Barcelona, concretament a Can Serrat (Anoia), un artista plàstic, dues científiques i dos productors d'una finca agroecològica han creat ‘Terra en mudança’ per parlar dels sòls, el relleu generacional i la situació del jovent que no pot viure de la pagesia perquè les terres estan acaparades per unes poques empreses.

Escampar llavors, recollir fruits

Així com ens arriben a la ciutat molts dels aliments que mengem, cadascun dels missatges derivats de tota aquesta feina conjunta arribarà Barcelona en forma d’exposicions, xerrades, tastets i representacions durant una setmana a set espais diferents.

D’aquest projecte es podrà beneficiar qualsevol persona que vulgui entendre millor de què es parla quan es parla d’alimentació sostenible i quines coses poden fer els consumidors i les consumidores per contribuir a la defensa dels territoris. Però ‘Terra-Teca-Traca’ també s’adreça a les institucions. Porten veus contundents i diverses a través de diferents llenguatges perquè el missatge es transformi en polítiques i accions que permetin mantenir una ruralitat viva i productiva.

“Volem transformar el món, però sabem que això no es fa d’un dia per l’altre. Els canvis de consciència són graduals i arriben de les contradiccions amb les que ens trobem en el dia a dia”, comenta el Lluís Llobet. L’objectiu principal és, per tant, generar debat. Segons Ravera, ara és un bon moment per fer-ho, ja que la societat està demostrant la seva preocupació per temes com el de l’ampliació de l’aeroport del Prat o la celebració dels Jocs d’hivern de 2030 al Pirineu.

Lluís Llobet: "Els canvis de consciència són graduals i arriben de les contradiccions amb les que ens trobem en el dia a dia”

La inauguració de ‘Terra-Teca-Traca’ tindrà lloc el 21 de novembre. Al matí, totes les persones implicades al projecte es trobaran al CCCB per gaudir de la presentació, una taula rodona i un concert. A la tarda, el públic podrà assistir a una xerrada sobre agroecologia i feminisme a La Vaqueria del Servei Civil Internacional de Catalunya i a un tastet de productes.

Han tingut el suport de l’Ajuntament de Barcelona i han estat convidats i convidades a participar en el Pla Estratègic d’Alimentació de Catalunya (2021-2026), impulsat pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural. No obstant això, assenyalen que aquest ha estat un projecte sense grans noms al darrere, fet de molts esforços i de petits finançaments per part de les persones implicades.