Els efectes del canvi climàtic ens han situat en un context en el qual esdeveniments com les sequeres es produeixen amb més freqüència, de manera més extrema i en llocs on eren tan habituals. Aquesta escassetat del subministrament d'aigua es produeix, entre altres aspectes, a causa de la disminució de les precipitacions i l'augment de l'evapotranspiració, fenòmens que es veuen agreujats per l'escalfament global.

A Catalunya, després de les recents alertes per sequera a les conques Darnius-Boadella i Ter-Llobregat, més de cinc-cents municipis de vint-i-set comarques han de prendre mesures de racionament de l'aigua per a reg agrícola i per a usos ramaders, però també per als industrials i usos recreatius que impliquin reg. I és que les reserves d'aigua dels embassaments de les Conques Internes de Catalunya se situen al 32%, el que suposa una davallada important respecte fa tot just un any, quan les xifres eren gairebé el doble.

Més enllà del notable minvament de les precipitacions, des d'Aigua És Vida consideren que l'actual escassetat d'aigua també es produeix per una mala gestió i planificació hídrica. Asseguren que les mesures d'oferta d'aigua han d'anar acompanyades d'una política de contenció de la demanda d'aigua. Per aquest motiu, adverteixen que en l'actual context de sequera, és essencial planificar les mesures adoptades d'acord amb els conceptes de la nova cultura de l'aigua.

"És una absurditat continuar preveient creixements urbanístics a l'Àrea Metropolitana de Barcelona, la Costa Brava i la Costa Daurada, o nous regadius en territoris tradicionalment de secà. La política hídrica actual d'oferta ens aboca a una fallida de la garantia d'abastament", afirmen des de la plataforma.

Per tal d'evitar un escenari en el qual l'aigua no estigui garantida, des de la plataforma asseguren que cal pensar "solucions estructurals i multifuncionals que posin en marxa noves i diverses fonts alternatives d’aigua compatibilitzant-les amb l’estalvi, la contenció de la demanda i la preservació del bon estat ecosistèmic de les masses d’aigua".

Usos de l'aigua i accions que cal aplicar

A Catalunya, els usos que es donen a l'aigua són molt variats segons la conca. En l'àmbit rural, l'aigua es destina, en gran part, a l'agricultura i la ramaderia. Si posem el focus en el model industrial que es basa en grans produccions, monocultius i exportacions, podem veure que la contaminació que genera i la disponibilitat d’aigua suposen un gran problema. "És urgent reinvertir la tendència de l’augment de contaminació de les reserves naturals d’aigua, els aqüífers, a fi d’aturar-la per a recuperar-los i aprofitar les seves aigües", afirmen.

Així mateix, consideren essencial modernitzar els regadius amb l'objectiu que l’aigua que s'estalviï pugui retornar al riu, i transformar el model agrícola i ramader industrial per adaptar-lo a les necessitats reals, tant de la població com del territori. "No desenvolupar cultius de regadiu en zones de secà i no dedicar les explotacions agrícoles a la producció de pinsos pel sector industrial", exemplifiquen.

En el cas del litoral, l’urbà comporta el consum d’aigua més elevat. "Els creixements urbanístics suposen més consums i més impermeabilització de sòls que impossibiliten la recàrrega d’aqüífers, i ens posen en perill davant les inundacions". En aquest sentit, Aigua És Vida manifesta que cal implementar una moratòria urbanística al litoral de Girona, Barcelona i Tarragona. A més, consideren, el rendiment de l'aigua en aquest àmbit és un altre dels deures pendents, sobretot per l’elevat volum de fuites.

"Cal posar en marxa ordenances municipals que obliguin i incentivin a l’aprofitament de les aigües grises als edificis", expressen, tot assenyalant que la mesura aconseguiria un estalvi de fins al 30% als habitatges. Així mateix, manifesten que és necessari aprofitar les aigües pluvials per a usos com el reg de jardins, les zones agrícoles urbanes i la recàrrega dels freàtics i aqüífers més propers. "És un contrasentit barrejar l’aigua de pluja amb les aigües residuals", lamenten.

Des d'Aigua és Vida advoquen per una governança pública i compartida de l'aigua, així com recuperar organismes com els Consells de la Conca i desenvolupar Observatoris Ciutadans de l'Aigua. "Per a fer front a la sequera i els efectes de l'emergència climàtica sobre l'aigua, cal recuperar el govern de l'aigua i implicar la ciutadania en la seva governança", sentencien.