Des de 2016, el Col·lectiu Eixarcolant promou la recuperació de plantes silvestres i varietats agrícoles tradicionals a Catalunya, impulsant un model agroalimentari sostenible i ètic. Pere Riba, responsable de dinamització territorial, explica com busquen revitalitzar el seu cultiu i consum, tot sense ànim de lucre, convidant a la participació i suport.

Qui sou?

Nosaltres com el Col·lectiu Eixarcolant, creat el 2016. L’objectiu principal del col·lectiu és la recuperació de varietats tradicionals i plantes silvestres comestibles que s’han deixat de cultivar i s’estan a punt de perdre. La feina que fem és bàsicament fer prospeccions per donar visibilitat a això.

Tenim diverses línies obertes, una és la divulgació, l’altra, editorial (editem una sèrie de llibres), la part d’alimentació, on elaborem productes amb plantes silvestres, comercialitzem aquest tipus de llavors, recerca, etc. Tot encarat amb el mateix objectiu, que és la recuperació de totes aquestes varietats.

On esteu situats?

Tenim la seu a Igualada, perquè el col·lectiu va néixer a Igualada, però també tenim una cooperativa de treball associada a l’entitat que està físicament situada a Jorba, a 7 km d’Igualada. També tenim 19 nodes territorials, que són com delegacions arreu dels països catalans que agrupen els 1300 socis que som, i cada node és més o menys independent, i prepara les seves activitats.

Com neix, Eixarcolant? Com detecteu les necessitats?

Més que una necessitat és la inquietud de les persones que van començar a moure aquest projecte. En Marc Talavera, fundador del col·lectiu, va fer la primera jornada sobre plantes silvestres vinculada a la seva tesi doctoral l’any 2017. I això va ser l’embrió d’Eixarcolant.

La jornada gastronòmica de plantes silvestres és un esdeveniment que se celebra a Igualada un cop l’any, des de la pandèmia la celebrem cap a la tardor (finals de setembre o principis d’octubre). És una jornada que dura un dia i que dona a conèixer amb un munt d’activitats les plantes silvestres.

A Eixarcolant no paren de passar coses perquè tenim també un teixit molt gran de relacions amb diferents sectors i espais.

Quins projectes teniu entre mans, actualment?

Uf, molts! A Eixarcolant no paren de passar coses perquè tenim també un teixit molt gran de relacions amb diferents sectors i espais. Perquè et facis una idea, entre les activitats dels nodes i les activitats que fem dia a dia a les escoles, aquest any ja en portem més de 350.

I també una altra cosa que aquest any no hem fet, però que vam fer a finals de l’any passat i farem a principis de l’any vinent són els Premis Eixarcolant, que es faran tocant a la primavera, i es començarà a moure aviat, i és la segona activitat gran que tenim eixarcolant.

Què és la Jonada d’Eixarcolant?

L’acte central de tot l’any d’Eixarcolant. És una activitat que se celebra un dia però de la que se’n desprenen moltes coses, tant abans com després. Aquest any, per exemple, a part de la jornada, prèviament i posteriorment s’ha celebrat un cicle de cinema etnobotànic, es van fer activitats a les escoles i també es va fer una activitat als restaurants de l’Anoia, que qui hi va voler participar es van oferir uns menús silvestres. És una jornada que dura un dia, però la repercussió en el temps s’allarga molt més.

Les jornades tenen diversos blocs, un és tallers familiars, tallers infantils, etnobotànica en directe (es fa una demostració), tastos en què es deixen tastar plats elaborats amb plantes silvestres, un bloc de peces musicals amb un grup sensibilitat en què la lletra contingui plantes silvestres, etc. També hi ha una part de fira que dona molta visibilitat al petit productor de proximitat, que és una de les bases de la feina d’Eixarcolant, posar una mica en valor que al producte local se li ha de donar més sortida.

Ver esta publicación en Instagram

Una publicación compartida de Col·lectiu Eixarcolant (@eixarcolant)

Les plantes silvestres es poden fer servir per lluitar contra el malbaratament alimentari.

Les plantes silvestres es poden consumir?

Sí, i també es poden fer servir per lluitar contra el malbaratament alimentari. Es malbarata molt producte de supermercats o restaurants, però les plantes silvestres, que tenim al voltant, als camps de casa nostra o a les nostres ciutats, no compta com a malbaratament quan és un producte que es pot consumir.

Qui es beneficia del vostre servei?

A les escoles s’hi fan bastants tallers, però també se’n beneficia el públic general que vulgui venir a fer un taller, que obté aquest coneixement que nosaltres anem recopilant al llarg de l’any. I pel que veiem és un coneixement que va a l’alça. La gent cada cop està més conscienciada que hi ha plantes que es poden consumir com a aliment i en vol saber més, per això l’edició dels llibres i els productes alimentaris derivats que fem amb aquestes plantes.

També estem gestionant el forn de Jorba, i a part del pa de cada dia també fem galetes amb romaní, amb fonoll, coques, etc. Tenim un equip que constantment està investigant què es pot fer amb les plantes silvestres, que sigui una mica innovador, que sigui sensible de poder-se comercialitzar, si es pot envasar, quan aguanta, etc. Hi ha una part d’investigació al darrere de la part d’alimentació molt important per donar sortida a aquestes plantes silvestres d’una manera diferent que potser les fan més accessibles a qui no les consumiria.

De quins recursos humans i de capital disposeu? D’on els traieu?

Actualment, som 23 persones a la cooperativa treballant-hi. Llavors, una part dels ingressos ve dels socis, l'altra del forn de Jorba que estem gestionant, l'altra de les activitats que fem amb les escoles, amb les empreses o amb el públic en general o els ajuntaments que ens contracten, etc.

També estem treballant amb el Consell Comarcal de l'Anoia amb la dinamització del Parc Agrari de la Conca d’Òdena. Finalment, hi ha alguna subvenció que demanem a la generalitat o a administracions públiques.

Teniu relació amb altres associacions com la vostra?

Sí, ben bé com la nostra no però amb inquietuds similars. Però, per exemple, tenim relació amb Espigoladors, que és una entitat molt potent de l’àrea metropolitana. Tenim contacte amb la xarxa del tercer sector i col·laborem amb moltes entitats o amb moltes cooperatives que són similars. Però, per exemple, ara que hem fet un projecte conjunt que diu ‘Singulars’ amb la cooperativa Tres Cadires de les Garrigues per fer valdre la traçabilitat els productes.

Creieu que falten cooperatives com la vostra?

Jo crec que sí, perquè si a cada comarca hi hagués un petit eixarcolant, que valorés els petits productors locals i el producte de proximitat, jo crec que seria la clau. És una mica el que intentem des d’Eixarcolant, amb els nodes territorials, que treballin cada cop des de forma més independent.

Al final, estem posant una mica les llavors de petits ‘Eixarcolants’ a tot arreu, perquè ells puguin, en algun moment donat, començar a treballar de forma autònoma.

Què us aporta la vostra tasca a vosaltres?

Primer, la satisfacció de saber que en la mesura de les nostres possibilitats estem intentant fer alguna cosa per canviar el model agroalimentari actual, que no deixa de ser un model basat en l’explotació de grans superfícies i deixant una mica de banda el producte local.

Des d'aquí intentem posar una mica en valor això, que el producte local és el que ens farà millorar i també sobreviure aquest canvi climàtic que estem vivint sobretot ara. Com a resum, deixar el món una mica millor de com l’hem trobat.

'Eixarcolar', per nosaltres, no és arrencar les males herbes, sinó que és aprofitar-les. I no les males herbes, sinó aquestes plantes oblidades, que és com nosaltres en diem.

Finalment, per què Eixarcolant? D’on surt el nom?

Si tu busques el diccionari el verb ‘eixarcolar’, vol dir treure les males herbes del camp. A Eixarcolant volem recuperar les males herbes. Nosaltres agafem la paraula eixarcolant, que si la busquem el diccionari tal com està, seria negativa, i l’encarem d'una manera positiva, que no és arrencar les males herbes, sinó que és aprofitar-les. I no les males herbes, sinó aquestes plantes oblidades, que és com nosaltres en diem.